Resultats de la cerca
Es mostren 3937 resultats
Ecografia
Patologia humana
L’ ecografia és un mètode d’exploració que es basa en l’ús d’ultrasons, és a dir, ones sonores d’alta freqüència que no es perceben amb l’oïda humana, que es projecten sobre una determinada zona del cos i es refracten en una proporció més o menys elevada segons les estructures de la zona, de manera que el seu registre permet de reproduir gràficament les característiques anatòmiques de l’àrea explorada Per a practicar una ecografia es colloca sobre la zona que cal examinar un dispositiu emissor d’ultrasons, o transductor, i entre ell i la pell s’interposa una substància conductora que facilita…
Síndrome de malabsorció
Patologia humana
La síndrome de malabsorció constitueix un conjunt de manifestacions que es presenten quan les substàncies nutritives contingudes als aliments no són absorbides adequadament per les cèllules de la mucosa de l’intestí prim, és a dir, la capa de teixit mucós que cobreix la superfície interna d’aquest òrgan Les causes de la síndrome de malabsorció són diferents trastorns i malalties de l’intestí prim, que a través de mecanismes diversos impedeixen que les substàncies nutritives contingudes als aliments penetrin en les cèllules de la mucosa d’aquest òrgan i que des d’aquí passin a la circulació…
La faringe
Anatomia humana
La faringe és un conducte músculo-membranós, de 12 cm a 14 de llargada, que es disposa en forma vertical al llarg del coll, de manera que comunica per dalt amb les fosses nasals i la cavitat bucal, i per sota amb la laringe i l’esòfag Aquesta doble comunicació converteix la faringe en un òrgan que forma part tant de l’aparell respiratori com de l’aparell digestiu La cara anterior del conducte faringi presenta obertures molt àmplies que el connecten directament, de dalt a baix, amb les fosses nasals, la cavitat bucal i la laringe La cara posterior corre propera a la columna vertebral i s’…
Joan Torralles
Historiografia catalana
Cronista.
Autor d’un dietari que cobreix el període 1365-1428 S’ha conservat en la còpia que en feu, cap al 1520, Antoni Vicenç, escrivà de l’Arxiu de Girona, en els folis 303-305 del lligall que conté tots els seus escrits Es tracta d’un curiós noticiari de les calamitats i malastrugances esdevingudes a Catalunya durant la segona meitat del s XIV i el primer quart del XV Malgrat que molts dels fets descrits ja eren prou coneguts, Torralles els ressenya amb una precisió i uns detalls inèdits, propis d’un testimoni directe, cosa que els confereix un interès especial El protagonisme de l’obra correspon a…
viola d’amor

Viola d’amor
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Consta d’una caixa de ressonància -de forma entallada a la cintura- i un mànec al cap del qual hi ha el claviller Les cordes estan tensades parallelament a la superfície de la caixa Disposa de dos jocs de cordes un de cordes esteses sobre el batedor entre cinc i set, generalment de tripa les més agudes i de llautó o coure la resta, que vibren en ser fregades per l’arc, i un altre de cordes esteses sota el batedor entre set i catorze cordes metàlliques, que vibren per simpatia…
Banda Municipal de Barcelona
Música
Formació musical fundada el 1886, constituïda per un conjunt d’instruments de vent, de percussió i de corda, que representa oficialment l’Ajuntament de Barcelona en la triple comesa de protocol, educació musical i activitat concertística.
Tot i que la ciutat de Barcelona disposà d’un conjunt instrumental al seu servei des de l’Edat Mitjana, no fou fins el 1886 que l’alcalde Francesc de P Rius i Taulet decidí de crear una institució estable que dugués a terme amb competència la tasca del protocol institucional i de la difusió artística Josep Rodoreda fou nomenat director de la renovada entitat el 2 de març de 1886 El 6 de juliol del mateix any s’aprovà el reglament de l’Escola Municipal de Música, la finalitat de la qual era la de preparar els instrumentistes de la Banda Rodoreda tingué cura de la fixació de la plantilla -60…
Club Esportiu Universitari

Equip de rugbi dels anys setanta del Club Esportiu Universitari
Antonio Arias
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Fundat el 1952 i també conegut com CEU, fou promogut per Josep Barrachina per aglutinar els atletes de les diferents especialitats esportives que fins llavors competien independentment sota el nom de Club Universitari o Universitat de Barcelona Al llarg de la seva trajectòria, l’entitat ha acollit nombroses seccions, de les quals les d’atletisme i de rugbi encara estan en actiu 2021 La secció d’atletisme s’entrenava a Montjuïc i, tot i la inestabilitat dels primers anys, fou l’eix vertebrador del club durant la primera època La temporada 1957-58 rebé el suport de la Universitat de Barcelona…
Fases de la resposta sexual
Els intents d’esquematitzar una resposta sexual estàndard, basats en paràmetres objectius i científics, són relativament recents Potser les pautes morals han impedit durant molt de temps que els investigadors s’interessessin per aquests temes o bé que, tot i estar-ne interessats, poguessin portar a terme llurs estudis d’una manera sistematitzada Actualment, però, hom disposa de dades fiables basades en principi en les investigacions desenvolupades pels sexòlegs Masters i Johnson, que van estudiar en el seu "laboratori" aquestes qüestions d’una manera objectiva, de la mateixa…
Trastorn provocat per agent físic i químic
Les estructures que componen l’organisme humà estan adaptades a unes determinades condicions físiques i químiques, com són una determinada temperatura, grau d’humitat, acidesa o composició química Mentre l’organisme es troba en aquestes condicions, els seus òrgans es mantenen íntegres, les seves cèllules romanen actives, i en el seu interior tenen lloc nombrosos processos químics i físics, necessaris per tal que el cos humà realitzi les seves funcions Perquè aquestes funcions puguin ésser realitzades, les condicions internes del cos humà s’han de mantenir aproximadament constants Tanmateix,…
orgue elèctric
Música
Orgue que utilitza el corrent elèctric per a la transmissió del moviment de les tecles al mecanisme d’entrada d’aire als tubs.
Esquema d’un orgue amb transmissió elèctrica © Fototecacat/ Studi Ferrer Actualment tots els orgues són moguts gràcies a l’electricitat La figura del manxaire ha quedat substituïda per la d’un motor ventilador que subministra l’aire d’una manera constant i suficient També, en els grans instruments, l’electricitat s’ha aplicat en el comandament manual dels registres de la consola, sigui només en el moviment de la plaqueta o tirador del registre, o en l’acció d’aquest sobre la corredora en el salmer, que permet l’accés del vent als tubs del registre determinat, o en ambdós casos alhora la…