Resultats de la cerca
Es mostren 3185 resultats
Les carofícies
Cloròfits continentals de la classe de les caroficies 1 Chara vulgaris a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 20 b corònula de l’oogoniòfor x 40 2 Ch hispida a aspecte general x 0,3 b part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 15 3 Ch aspera a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides, d’un peu masculí x 20 b fragment d’un filloide femení x 20 c bulbs x 4 4 Ch braunii a nus fèrtil d’un filloide x 15 b extrem d’un filloide x 15 5 Ch fragilis a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 20 b oòspora x 45 c extrem d’un…
La vida en aigües i riberes als deserts i subdeserts càlids
Les aigües dels deserts càlids Certament, el tret més definitori dels deserts és l’escassesa de cursos d’aigua Tanmateix, això no vol dir que l’aigua als deserts es trobi en volums massa petits perquè siguin biològicament poc significatius, o que les seves aigües no presentin una varietat ni un interès científic ben al contrari Tots els deserts, per àrids que siguin, reben pluges de tant en tant Després de les precipitacions, de vegades intenses, les aigües poden ser prou abundants a la superfície del desert, i persistir-hi al llarg de períodes prolongats, de fins a un any o més, per a…
Els ambients rics en líquens
Llevat dels deserts liquènics, provocats per la contaminació, o els veritables deserts càlids o freds on l’abrasió del vent carregat de partícules o l’efecte del glaç no els deixen créixer, els líquens són omnipresents en tota mena d’ambients Els líquens poden ésser un component molt important del paisatge on predominen les superfícies rocoses estatge alpí, muntanyes àrides, zones volcàniques, illes rocoses, o dels boscos humits però prou illuminats, i també del sòl, entre les mates disperses Al final de les consideracions generals sobre els líquens, hem parlat dels principals factors que en…
Senç
Poble
Poble d’Osca, Aragó, que depèn de Foradada de Toscar, a 925 m alt., a la dreta del barranc de Viu, prop de la seva confluència amb l’Éssera, aigua amunt de Campo, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça.
tord ala-roig
Tord ala-roig
Paul Cools (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 21 cm, que és semblant al tord però té els flancs i la part inferior de les ales de color roig viu, les taques del pit allargades i una llista ocular groguenca.
Habita a l’Europa i la Sibèria septentrionals i hiverna a les illes Britàniques, França i el N d’Itàlia És ocasional i escàs, a l’hivern, als Països Catalans
raig verd
Astronomia
Meteorologia
Esclat lluminós viu i instantani de color verd que hom observa alguna vegada en dies molt clars en el punt en què el disc solar és a punt de sortir (a l’alba) o de desaparèixer (a la posta) per l’horitzó de la mar.
La causa que origina el fenomen és la diferent desviació dispersió que els raigs corresponents a les distintes longituds d’ona que componen la llum solar experimenten en travessar l’atmosfera terrestre el raig verd és el primer a aparèixer a l’alba i el darrer a desaparèixer a la posta per l’horitzó de la mar
taronja de mar
Zoologia
Porífer de la classe de les demosponges, de la subclasse de les tetractinèl·lides, de l’ordre de les corístides, d’uns 5-10 cm d’alçada i d’un bonic color taronja, que viu sobre pedres i closques a la zona costanera superior i inferior.
ieisme
Lingüística i sociolingüística
Fenomen propi del català oriental, viu a les Balears i a les comarques nord-orientals i centrals fins al nord del Barcelonès, consistent a pronunciar [j] el resultat de l’evolució dels grups c’l, g’l, t’l i ly del llatí vulgar.
P ex ull pronunciat ui provinent d' oc'lu , poll poi de pedic'lu , vell vei de vet'lu
tuatara
Herpetologia
Rèptil del superordre dels lepidosaures, de l’ordre dels rincocèfals, l’únic representant viu de l’ordre dels rincocèfals, caracteritzat pel fet de tenir el cap, l’esquena i la cua coberts per una sèrie d’espines, i escates transversals a la part ventral.
Les extremitats són fortes i acabades en dits palmats a la base i protegits per ungles Poden fer 70 cm de longitud total Presenten l’ull pineal, que en els individus joves encara té connexions nervioses amb el cervell És ovípar i cova els ous gairebé durant un any S'alimenta de cucs, cargols, amfibis i també d’ous i polls d’ocells Té un metabolisme molt baix i presenta letargia hivernal durant tres mesos Actualment només habita a les illes de Nova Zelanda
barrella terrera
Botànica
Mata perenne, de la família de les quenopodiàcies, amb nombroses tiges de 30 a 60 cm, ajagudes o ascendents, vermelloses, i amb fulles cilíndriques, petites; viu en llocs àrids o salabrosos de tendència estèpica, a la regió mediterrània i a l’Europa central i oriental.