Resultats de la cerca

Generalment l' organum està basat en un cantus firmus En un primer moment, sobre aquesta base, una o diverses veus improvisaven melodies a distància d’un interval consonant donat Més endavant l' organum fou el resultat d’una actitud diferent envers la música, molt més planificada i transmesa en suports escrits Els primers testimonis d’aquesta pràctica apareixen recollits en els tractats teòrics anònims coneguts com a Musica enchiriadis i Schola enchiriadis , del segle IX En el primer tipus d' organum que s’hi descriu, la segona veu es mou parallelament a la primera moviment parallel a…

Ha realitzat estudis d’història, filosofia i filologia hispànica, i ha estat periodista a El Temps , Serra d’Or , Leer , La Vanguardia , Avui , Papers , etc En poesia, ha publicat les obres Als plecs de l’hivern 1987, L’abril a Luanco premi Ausiàs Marc, Gandia, 1990, Llegenda 1992, Lectures d’un segle premi Salvador Espriu 1993, Far de llum grisa 1997, premi Miquel de Palol, La vida fosca 1999, premi M Mercè Marçal, Llibre de la quietud 2003, premi de la crítica del País Valencià 2004 i Premi Vicent Andrés Estellés 2002 i La veritat cansa 2005, Premi Alfons el Magnànim També ha…

Actiu a València entre el 1404 i el 1436 Format en la línia internacional de Miquel Alcanyís, collaborà amb Andreu Marçal de Sax el 1404 Treballà un retaule de la Trinitat per a l’església de Gandia 1416 i es comprometé a pintar-ne un altre amb els set goigs de la Mare de Déu per a Maria Ferrandes 1417 El 1420 contractà un retaule de la vida de Crist per a Xèrica i, el 1419, el destinat a la capella de Sant Gregori de la seu de València, amb escenes de la vida del sant i les de sant Bernat d’Alzira Martiri de Sant Bernat d’Alzira i les seves germanes , del qual avui tan sols resta un…

Era germà dels també caputxins Marc de Castellví , Marcellià de Vilafranca i Marçal de Castellví, i de Manuel Canyes, advocat assessor de l’Organització dels Estats Americans OEA Ingressà a l'orde l'any 1924 i cursà estudis eclesiàstics a la Universitat Gregoriana de Roma 1928-30 Malalt de tuberculosi, el destinaren a les missions caputxines de Colòmbia, on, el 1931 s'incorporà al Vicariat Apostòlic del Caquetà El 1932 fou ordenat de sacerdot a Sibundoy, on el 1933 fundà el Centro de Investigaciones Lingüísticas y Etnográficas de la Amazonia Colombiana CILEAC, que comprenia una…

Germà dels també caputxins Marcellí de Castellví , Marcellià de Vilafranca del Penedès i Marçal de Vilafranca del Penedès Estudià humanitats a l’escola seràfica dels caputxins a Igualada 1915-18 En acabar, ingressà a l’orde dels framenors caputxins i després del període de noviciat a Manresa, vestí l’hàbit el 1918 i professà la regla franciscana de forma temporal el 1919 i de forma solemne el 1922 Posteriorment cursà estudis de filosofia al convent d’Olot i de teologia al convent de Sarrià Amplià els estudis eclesiàstics a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on fou…

La primera, amb el nom de “ Caràcters Revista d’informació literària ” s’estengué fins al mes de desembre del 1994 i, en aquests dos anys, la revista publicà deu números, sota la direcció i edició d’un equip que actuava de forma collegiada amb el nom de “Jordi de Sant Jordi” i era integrat per Vicent Alonso, Vicent Berenguer, Josep Iborra i Vicent Raga En aquesta primera etapa, el disseny de la revista era d’Enric Satué La segona etapa, ara amb el nom de “ Caràcters Revista de llibres ”, s’inicià a l’octubre del 1997, té com a editor l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i la…

Aquest castell comença a documentar-se a partir del 908, quan hi ha notícia d’una terra que estava situada al terme del castell d’Oristà, a les adjacències de Santa Maria d’Olost Les notícies que hi ha del terme del castell denoten que era molt extens, i que, a més de l’actual terme municipal, comprenia la quadra de Caraüll, unida al municipi de Muntanyola, el municipi d’Olost, el de Sant Feliu Sasserra i les parròquies de Sant Andreu de Llanars i Santa Eulàlia de Pardines, del municipi de Prats de Lluçanès, les parròquies de Santa Eugènia i Sant Marçal de Relat, del municipi d’…

Aquest castell, així com el de les Agudes, apareixen sempre units en un sol domini i formant una unitat Així, la família Sesagudes i més tard els Montseny, Montclús i Cabrera, consten des del 1121 fins el 1390, com a mínim, com a senyors dels castells de les Agudes i Miravalls Aquest castell consta ja com a enrunat i ignorat el 1273 Malgrat això la documentació constantment en repeteix el nom, junt amb el de les Agudes, en tota l’antiga documentació Alguns autors, com l’arquitecte Josep Maria Pericas, intentaren precisar la situació d’ambdós castells ja el 1916 Situaven el de les Agudes dins…

Mapa del Vallès Occidental amb la senyalització de totes les fortificacions anteriors al 1300, de les quals es tenen notícies M LI Ramos Barberà del Vallès Castell de Barberà Torre de Ca n’Altimira Castellar del Vallès Castell de Castellar La Torrota de Catafau Torre de Sant Martí de Can Messeguer Masia Casamada Castellbisbal Castell de Castellbisbal o de Benviure Cerdanyola del Vallès Residència reial de Valldaura Castell de Sant Marçal o de Cerdanyola Torre Saltells Gallifa Castell de Gallifa Castell de Sant Sadurní Montcada i Reixac Castell de Montcada Palau de Plegamans…

Reemplaçà l’antic castell de Sant Llorenç 882, que estenia la seva jurisdicció pels termes de Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d’Osormort, Folgueroles i part del de Tavèrnoles Quan es desféu aquest primitiu terme, l’església de Sant Llorenç fou donada al monestir de Sant Marçal de Montseny 1067, perquè hi fundés un priorat benedictí Aquesta fundació no es dugué a terme i per això els seus senyors, els Meda i els Vilagelans, dotaren de nou l’església i la renovaren sota la direcció del sacerdot del lloc Ramon Pere 1125, que el 1152 ja s’intitulava prior i restaurador del Munt Des del 1161…