Resultats de la cerca

Tot i que els seus coneixements de tècnica musical eren escassos, Balzac sempre se sentí molt atret per aquesta forma artística, que influí en la seva obra, especialment en Gambara 1837 i Massimilla Doni 1839, les quals formen part del cicle de La Comédie Humaine Es relacionà amb músics com Gioacchino Rossini, Héctor Berlioz o Franz Liszt, i en la seva obra són freqüents els personatges o els ambients vinculats a aquesta activitat Però el que més li interessà de la música foren els aspectes de caràcter filosòfic d’una banda, considerava que era l’art més complet gràcies a una…

Estudià a l’Escola de Música de Barcelona amb C Bracons de Colomer, i posteriorment amplià la seva formació a Milà amb V Badiali Debutà a Mataró a l’inici de la dècada dels seixanta amb Lucia di Lammermoor , i la temporada 1962-63 ho feu amb La Traviata al Palau de la Música Catalana Quatre anys més tard actuà a Itàlia per primera vegada, amb unes funcions de L’elisir d’amore , de G Donizetti, a Reggio de l’Emília Aquest títol s’ha convertit en una de les òperes que l’han identificat, juntament amb algunes obres de G Rossini i WA Mozart, com un dels millors cantants lírics…

Estudià cant i piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i després amplià la seva tècnica vocal amb Josep Sabater i Conxita Badia Debutà a Olot amb Rigoletto i després ho feu al Gran Teatre del Liceu amb Il trovatore 1962 Al mateix teatre, on ha desenvolupat una bona part de la seva carrera, ha interpretat les parts de mezzosoprano de títols com Aïda , La forza del destino , Un ballo in maschera o La Gioconda , entre d’altres Cantà El Pessebre de Pau Casals al Festival de Prada sota la direcció de l’autor, i el 1969 guanyà a Treviso el Concurs de Veus Rossinianes, la…

Musicalment, sol caracteritzar-se per l’alternança dels modes menor i major i per l’increment progressiu del tempo Ballada usualment per una parella encerclada i acompanyada per castanyoles i tamborins tocats pels mateixos dansaires, presenta les característiques d’una enèrgica dansa de festeig de gran destresa Pren el nom de la ciutat de Tàrent El seu origen ha estat associat a un ball terapèutic contra la malaltia del tarantisme, manifestació histèrica convulsiva popularment atribuïda de manera infundada a la picada de la taràntula i que hauria estat guarida mitjançant una dansa frenètica…

Estudià piano, clarinet i contrabaix a la seva ciutat natal i prosseguí els estudis musicals a la Universitat de Califòrnia El 1948 ingressà com a contrabaixista a l’Orquestra Simfònica de Los Angeles Després d’haver fet el servei militar a Stuttgart, tornà a Califòrnia i fundà l’Orquestra de Cambra de Los Angeles El 1972 dirigí La bohème , de G Puccini, a la Metropolitan Opera House de Nova York i es convertí en el primer director negre que actuava en aquest teatre, amb la companyia titular del qual realitzà una gira pel Japó el 1975 Dos anys després, però, s’enemistà amb J Levine i això…

Fou iniciat pel seu oncle en la direcció de cors, i posteriorment estudià música a l’Escola Normal de Friburg Abans de fer vint anys dirigí el Rèquiem de G Fauré i el 1954 fou nomenat mestre de capella de Nostra Senyora de Lausana El 1961 fundà el Conjunt de Cant de Lausana, mentre exercia la docència al conservatori de la mateixa ciutat Michel Garin reclamà els seus serveis per a una gravació de L’Orfeo de C Monteverdi, la qual fou l’inici d’una important carrera fonogràfica, que inclou obres de JS Bach, Vivaldi, Mozart, Beethoven, Rossini, Haydn i Duruflé El 1969 passà a…

Estudià cant a Rovigo Guanyà un concurs de cant Florència, 1933 i debutà en aquesta ciutat el 1935 amb l’estrena d’ Orsèolo , d’I Pizzetti, però no es destacà fins que debutà al Teatro alla Scala de Milà amb Rigoletto , 1936 Després del 1945 tingué fama mundial, i a partir del 1946 la seva presència fou habitual en el teatre de la capital llombarda, on abordà un extens repertori, de WA Mozart a A Rubinstein, passant per G Rossini, G Donizetti o G Verdi El 1947 es presentà al Festival d’Edimburg, i sis anys més tard ho feu al Covent Garden de Londres A Barcelona debutà amb Carmen…

Els primers temps, la part musical era molt escassa, i se solia definir el gènere com una comédie mêlée d’ariettes 'comèdia barrejada amb arietes', gènere en el qual es distingí l’actriu i compositora Marie-Justine Favart 1727-1772, amb el seu marit Charles-Simon Favart, veritables fundadors d’aquest espectacle i renovadors del teatret de l’Òpera Còmica, fundat el 1715 però que havia tancat per la rivalitat amb l’Òpera "gran" El gènere fou continuat per diversos compositors francesos que donaren cada cop més relleu a la música, com FAD Philidor i el való AM Grétry, que la feu evolucionar en…

Filla d’una soprano i d’un director d’orquestra, de ben petita es traslladà a l’Uruguai amb la seva família, on inicià la seva formació musical amb Carlota Bernard al Conservatori de Montevideo El 1958 debutà, en el paper de Reina de la Nit de La flauta màgica , al Teatro Solís de la capital uruguaiana, on fou una de les figures més aplaudides a partir d’aleshores Casada amb el baríton A Blancas, tornà a Europa el 1963 i el 1966 actuà en diversos teatres alemanys, en els quals tingué una gran acollida L’èxit l’acompanyà arreu del continent europeu guanyà el Concorso Internazionale per Voce…

Inicià els seus estudis musicals amb Luigi d’Ambrosio al Conservatori de Nàpols, on el 1956 n’obtingué el diploma Es projectà internacionalment després de guanyar els concursos de Ginebra 1956 i Gènova 1958 Amplià la seva tècnica amb Yvonne d’Astruc a l’Accademia Musicale Chigiana de Siena, on més tard fou contractat com a professor, càrrec que exercí entre el 1973 i el 1980 Formà l’Accardo Quartet 1992 i creà una acadèmia de violí a Cremona amb els millors alumnes de la qual organitzà l’Orquestra de Cambra Italiana I Musici 1996, tot combinant-ho amb actuacions com a solista al costat de…