Resultats de la cerca

Hom acostuma a representar gràficament, en eixos B i H , el procés cíclic que segueix el material en ésser sotmès successivament a un camp magnètic que primerament creix en un sentit, a continuació disminueix, passa a créixer en sentit contrari, i finalment torna a disminuir fins a anullar-se Durant aquest procés, la imantació M del material i la inducció B varien en funció del valor de camp H , segons una corba la forma de la qual depèn del material les més corrents són la del ferro i la de les ferrites Aquesta representació gràfica és anomenada cicle d’histèresi L’àrea inclosa…

Tenen la part toràcica amagada sota un escut dorsal immòbil i la part anterior del cos amb un nombre molt variable d’apèndixs, entre 35 i 70, i de 25 a 40 segments, cosa que indica que la segmentació aparent és secundària i cada anell visible inclou més d’un segment L’abdomen és format per 31 segments i acaba en una furca molt desenvolupada i segmentada El segon parell d’antenes és vestigial Els ulls són composts i sèssils, i estan molt junts en l’escut dorsal La reproducció acostuma a ésser per partenogènesi, i en molts casos els mascles no existeixen Habiten en aigües dolces i…

El nivell del mar mesurat mitjançant l’altimetria inclou essencialment dues contribucions, la causada per la distribució de masses de la Terra geoide, constant en el temps però no prou ben coneguda per aplicacions oceanogràfiques, i la causada pels fenòmens oceanogràfics topografia marina Per extreure'n la darrera s’acostuma a calcular les anomalies del nivell del mar conegudes com a SLA de l’anglès Sea Level Anomalies Aquest mètode, però, només és capaç d’extreure la variabilitat oceànica, de manera que els fenòmens que varien lentament en el temps no es poden separar del…

Primitivament, hom emprava com a unitat la intensitat lluminosa d’una bugia de cera o bé d’una llàntia, patró d’unes determinades condicions, variables segons el país A Alemanya hom emprava la bugia Hefner, conservada fins fa poc a França, la unitat carcel a Anglaterra, la donada per un llum de pentà, etc L’any 1909 fou definida una bugia internacional , equivalent a la vintena part de la llum emesa per 1 cm 2 de platí a la temperatura de solidificació, i que fou anomenada bugia decimal o bugia Vernon-Harcourt La bugia internacional val 1,018 cd Aquesta unitat fou…

L van Beethoven Sonata op 2, núm 1, I Allegro © Fototecacat/ Jesús Alises La liquidació temàtica també anomenada, simplement, liquidació, terme divulgat per A Schönberg Fundamentals of Musical Composition , 1937-48, suposa la polvorització, la despersonalització dels trets característics d’uns motius que només sobreviuen com a mers ‘residus melòdics’ La liquidació, a causa d’aquest efecte de dissolució, té una funció conclusiva i, en consonància, acostuma a situar-se al final d’un tema, tot i que també pot aparèixer, en formes sonata, al final del core del desenvolupament…

També és conegut per la forma francesa échappée Aquesta nota estranya, que es pot considerar com una brodadura incompleta ex 2, és molt menys freqüent que la nota de pas, la brodadura o el retard Tanmateix, l’escapada superior és característica de les cadències i acostuma a estar situada en el soprano ex 3 tot i que també es pot produir en dues veus ex 4 En el Classicisme era freqüent l’escapada a distància de 2a de la 5a de la dominant ex 5, que ja en el Romanticisme s’atacà sense preparació ex 6 Exemples 1 i 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Exemples 3 i 4 © Fototecacat/ Jesús…

Gairebé sempre s’escriu com un punt, i acostuma a representar el so d’una nota inferior a aquelles que el precedeixen i el segueixen immediatament Els teòrics del segle XIII empren el mateix terme per a referir-se a una nota en concret, tant si està escrita de forma aïllada com si pertany a una lligadura L’Anònim IV utilitza el terme punctum com a sinònim de clausula en un passatge referit a Pérotin Jean de Grouchy denomina puncta les diferents seccions en què se subdivideix una estampida cada punctum consta de dues parts idèntiques, llevat del final, que en la primera part té…

La semicadència no és tant una cadència incompleta com suggereix el seu nom com un repòs o parada sobre la dominant Aquesta dominant es presenta la majoria de vegades en posició mètrica forta i en estat fonamental eventualment amb una 6a i una 4a com a notes estranyes que resolen sobre la mateixa dominant i pot estar precedida pel I, el IV, el V/V o el VI en el cas de la cadència frígia La semicadència, en consonància amb el caràcter no conclusiu, acostuma a situar-se al final de la primera unitat formal d’un període vegeu l’exemple 2 de frase o d’una forma binària vegeu…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus flauta de buf directe amb conducte d’aire És un tipus de flauta de tres forats digitals 2+1, que juntament amb el txistu , la txirula i el tambor anomenat ttunttun formen el grup de txistulariak D’entre 63 i 65 cm de longitud, el silbote té les funcions de baix dins d’aquesta agrupació instrumental És format per dues parts que s’encaixen i la seva afinació és una 5a inferior a la del txistu Si bé el grup de txistulariak acostuma a estar present en molts dels actes de la vida comunitària del País Basc, és en les…

L' ostinato més freqüent consisteix en l’articulació de la primera corxera de cada dos compassos de 4/4 El procediment acostuma a durar mitja estrofa o bé una S’emprà sobretot en l’estil Nova Orleans, tal com s’observa durant el solo de Louis Armstrong en Potato Head Blues 1927 També se’n fa força ús per a acompanyar passatges de ballarins de claqué En altres estils apareix amb menor freqüència, però n’hi ha mostres, com en el solo de Sonny Rollins en Just One of Those Things Max Roach plus Four , 1956 En algunes composicions de blues s’empra una variant de stop time en els primers compassos…