Resultats de la cerca
Es mostren 264 resultats
Sant Martí del Sas (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Absis d’aquesta petita església, antiga casa monàstica i més tard priorat, dependent de Santa Maria d’Alaó MÀ Font Aquesta església, seu d’un fugaç monestir, és situada al llogaret del mateix nom, emplaçat a uns 950 m d’altura, entre els barrancs del Sas i del Riu que drenen aquest territori vers la Valira Mapa 32-11 251 Situació 31TCG084864 MAF-XFG-JBP Des de Sant Miquel de Ribera de Vall s’ha de continuar la carretera Un quilòmetre i mig més amunt es troba, a la dreta, l’indicador que mena a Sant Martí de Sas La clau de l’església és a casa Rei MAF-XFG-JBP Història Aquest antic…
La moralització dels costums
Revetlla de Sant Joan al Club de Tenis Barcelona, 23-6-1948 AF/AHC D’acord amb el seu objectiu de recristianitzar la societat, l’Església de postguerra, amb l’aquiescència de l’ordenament jurídic i de les autoritats del règim franquista, va pretendre encotillar els comportaments dels ciutadans dintre dels paràmetres d’una estreta moral cristiana Les exhortacions a favor de la “moralització dels costums” palesaven el monopoli eclesiàstic d’una moralitat pública que es reduïa al combat contra la sexualitat fora de la seva funció procreativa dintre del matrimoni La vigilància i la condemna…
Organització Mundial de la Salut
Medicina
Organisme de l’ONU, amb seu a Ginebra, creat el 1948 per promoure el millorament de les condicions sanitàries arreu del món.
Història Té com a precedents l’Oficina Internacional de Salut Pública establerta a París el 1909, i el mandat sobre prevenció d’epidèmies, controls de quarantena i normalització de fàrmacs atorgat a l’Organització de la Salut de la Societat de Nacions 1923 L’establiment d’un organisme mundial per a la cooperació i la millora de la salut en la població mundial amb prerrogatives i recursos més amplis formà part dels debats que portaren a la fundació de l’ Organització de les Nacions Unides L’OMS entrà en vigor el 7 d’abril de 1948 a partir d’aquest any hom commemora aquesta data com a Dia…
Josep Aparici: un personatge rellevant i complex
Mapa de Catalunya, JAparici, 2a edició, 1769 CTC El geògraf Josep Aparici i Mercader, nascut a Caldes de Montbui el 1653, va ser membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Des del 1688 fins al 1700 va servir Carles II com a ajudant de tresorer i també va tenir al seu càrrec l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaven contra França Com a resultat de la seva influència, el 1699 fou elegit conseller quart de Barcelona Però, a més d’administrador reial, fou un home de negocis que participà en vendes de sucre a l’engròs i en l’arrendament de drets En la Descripción y Planta del…
Manuel de Montoliu i de Togores
Historiografia catalana
Filòleg, historiador i crític de la literatura.
És autor d’una extensa i heterogènia obra i editor d’obres de la literatura clàssica i medieval Dotat d’una extraordinària versatilitat científica, fou capaç d’endinsar-se en la crítica literària de les diverses èpoques històriques Estudià el batxillerat als jesuïtes de Manresa i es doctorà 1903 en filosofia i lletres a Madrid, després de cursar la carrera a Barcelona Entre el 1908 i el 1910, rebé l’influx directe de la filologia alemanya, atès que li fou concedida una beca, juntament amb Pere Barnils i Antoni Griera, per ampliar estudis de filologia romànica a la Universitat de Halle und…
,
Peter Maxwell Davies

Peter Maxwell Davies
© Fototeca.cat
Educació
Música
Compositor, director d’orquestra i pedagog musical anglès.
Vida Format musicalment al Royal Manchester College of Music 1952-56 —on fundà amb alguns condeixebles el New Music Manchester Group , amb el qual donà a conèixer obres de diferents compositors contemporanis europeus— i a la Universitat de Manchester 1952-57, algunes de les seves obres, com la Sonata per a trompeta i piano 1955, estrenada a Liverpool el 1956, foren conegudes ben aviat per alguns dels membres més destacats de l’avantguarda musical britànica Deixeble de Goffredo Petrassi a Roma, la seva gran aportació a l’escena europea és l’ús que fa de material provinent de la música antiga…
,
Ignasi F. Iquino
Cinematografia
Nom amb què és conegut el director, productor i guionista cinematogràfic Ignasi Ferrés i Iquino.
Vida Fill del compositor Ramon Ferrés i de la cantant Teresa Idel, estudià dibuix i pintura, i el 1933 debutà en el cinema rodant curts, on deixà algun exemple de cinema esportiu com Combat Eloy-Pineda 1934 El 1935 feu a Barcelona el seu primer llarg, Al margen de la ley , amb la seva productora Emisora Films L’esclat de la guerra civil no li impedí rodar Diego Corrientes , estrenat el 1937 i el migmetratge Paquete, el fotógrafo público nº 1 1938 realitzat per a la CNT Acabada la guerra fou contractat per Aureliano Campa de CIFESA per a dirigir nou produccions entre el 1940 i el 1943 Aquesta…
, ,
Francesc Xavier Llorens i Barba
Historiografia catalana
Filòsof.
Vida i obra Fou, ensems amb Martí d’Eixalà, el seu mestre, el representant més destacat de l’anomenada Escola de Barcelona Estudià filosofia i dret a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic d’història de la filosofia des del 1847 Amb la reforma Corvera 1858 la seva càtedra passà a denominar-se metafísica, i se li encarregà la de geografia 1858-65, de nova creació En 1867-69 donà classes de filosofia psicologia, lògica, metafísica i ètica a l’institut, i després retornà a la càtedra universitària fins a la seva mort Fill d’una família de professors universitaris de dret, s’envoltà d’…
Carles Pi i Sunyer
Historiografia catalana
Historiador, polític i economista.
Vida i obra Fou conseller de la Generalitat 1933, 1937 i 1946, a l’exili, ministre del govern de Madrid 1933, alcalde de Barcelona 1934 i 1936 i president del Consell Nacional de Catalunya 1940-45, a Londres Obtingué el títol 1908 d’enginyer industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona Una escola que s’integrà, amb la Mancomunitat, a la Universitat Industrial de Catalunya 1914-24 De la dècada del 1920 als anys seixanta –amb la interrupció del 1939–, generà una vasta producció escrita, mig d’anàlisi històrica i econòmica, mig d’assaig, basada tant en la recerca…
Marco Marazzoli
Música
Compositor, cantant i arpista italià.
Vida Tot i que no hi ha evidència que visités Roma abans del 1637, estigué relacionat amb la família del famós cardenal romà Antonio Barberini, de qui fou ajudant de cambra com a arpista virtuós entre el 1631 i el 1636 aproximadament Durant un cert temps fou sacerdot i cantor a la catedral de Parma, i des del 1637, tenor a la capella papal El talent de Marazzoli com a compositor començà a destacar amb la seva primera opéra-comique Il falcone 1637, revisada com a Chi soffre speri el 1639 En 1640-41 residí a Ferrara, època en la qual compongué i estrenà la seva opera serie L’amore trionfante…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina