Resultats de la cerca
Es mostren 1110 resultats
Cigne mut
El cigne mut Cygnus olor , anomenat així per contraposar-lo al cigne cantaire Cygnus cygnus , és conegut de tothom gràcies a la seva fàcil domesticació Ocell de grans dimensions ateny un metre i mig, és característic en la seva positura típica, que recull la fotografia, amb el coll corbat i el bec apuntat cap avall Noteu el color taronja del bec i l’excrescència negra de la seva base, tocant al front, que el diferencia d’altres cignes Antoni Agelet Els cignes han estat de sempre uns ocells molt apreciats i, per la seva gran bellesa i elegància, recordats per escrit Així, ja a mitjan segle…
Sant Just i Sant Pastor d’En (Nyer)
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquesta petita església propera a Nyer, antiga parròquia avui desafectada ECSA - F Tellosa L’església de Sant Just i Sant Pastor és situada, aïllada, a l’extrem nord del petit nucli d’En Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 32’ 0” N - Long 2° 15’ 52” E S’arriba a En per una pista que surt del poble de Nyer JAA Història El lloc d’En és conegut des dels anys 864-865, en què Ranesind va vendre a l’abat Vítiza, a Protasi i als monjos de Sant Andreu d’Eixalada tota la part que li corresponia a la villa d’En, a Canavelles, Moncles, Toévol i Llar En canvi, i malgrat el seu…
Santa Maria del Roure (els Masos)
Art romànic
Situació Estat actual de les ruïnes d’aquesta primitiva parròquia del terme dels Masos ECSA - A Roura Les ruïnes de l’església són al costat d’una pista que surt d’Avellanet en direcció sud-est Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 31’ 58” N - Long 2° 31’ 14” E Avellanet és a uns 3 km de Prada per la carretera D-24b JAA Història Aquesta església fou la primitiva parròquia del terme dels Masos Mantingué la parroquialitat fins al segle XVII, en què passà a la nova església de Santa Maria dels Masos construïda al nucli de Llonat L’esment més reculat d’aquesta església és de l’any 1180, en què consta…
Santa Maria de la Figuerosa (Tàrrega)
Art romànic
Situació Restes de l’antiga església parroquial, situades a l’extrem nord del Carrer Major de la població ECSA-X Solé Les restes de l’antiga església parroquial de Santa Maria formen un conjunt aïllat amb la rectoria actual, i són situades a l’extrem nord del Carrer Major del petit nucli de la Figuerosa Mapa 34-14 361 Situació 31TCG477182 El poble de la Figuerosa es troba a uns 8 km de Tàrrega per la carretera L-310 que duu a Guissona XSB Història El lloc de la Figuerosa juntament amb el seu castell foren conquerits pel comte Ermengol IV d’Urgell, el qual l’any 1075 els donà en alou a Arnau…
Pont de Sant Antoni (La Maçana)
Art romànic
Situació Vista del pont, un dels dos que habitualment han estat considerats romànics a Andorra Fou construït sobre el camí ral d’Andorra la Vella a la Maçana, al costat de la capella de Sant Antoni JM Ubach En el meravellós paisatge que forma la gran fondalada de la gorja de la Grella o de Sant Antoni, en un indret profundament engorjat entre parets de pedra que ha construït la mateixa natura i la densa vegetació de la ribera, hi ha el pont de Sant Antoni, un dels més típics de les Valls d’Andorra, antigament pas obligat per arribar a la Maçana des d’Andorra la Vella El pont es…
Sant Just i Sant Pastor del Pasteral (La Cellera de Ter)
Art romànic
Situació Vista exterior, des de llevant, de l’església amb la capçalera J Recarens El lloc és a l’extrem nord-est del terme municipal de la Cellera de Ter, en un meandre a la riba dreta del Ter Mapa L38-13333 Situació 31TDG687482 Del punt quilomètric 15,8 de la carretera C-152, de Santa Coloma de Farners a Olot, entre la Cellera de Ter i el poblet del Pasteral, surt una pista a mà dreta en direcció nord-est, indicada amb un rètol que posa “Can Serallonga”, i que en uns 800 m aproximadament arriba a l’església JRR Història Aquesta antiga capella del terme de la Cellera de Ter, situada a l’…
Sant Ampèlit de Penedes (Llagostera)
Art romànic
Situació Detall d’absis on es remarquen, sota l’arrebossat modern, les arcuacions cegues i les bandes llombardes M Catalán El veïnat de Penedes, amb l’església dedicada a sant Ampèlit, és a l’extrem nord del terme de Llagostera, al o peu de la carretera de Llagostera a Calonge Mapa L39-13334 Situació 31TDG962321 MLlC Història El topònim de Penedes, que significa “castell roquer”, fa sospitar de l’existència d’una fortificació d’aquest tipus en aquest indret L’església, antiga parròquia del veïnat de Penedes i sufragània de Sant Feliu de Llagostera, no surt documentada fins al 1362, com a “…
Tombes dels Bassis (Rupit i Pruit)
Situació Aquestes tombes es troben en un vessant abrupte de la muntanya, ple de matolls i alzines, al lloc conegut pels Bassis, situat a 850 m d’altitud, sobre l’església de Sant Joan de Fàbregues, amb la qual no sembla pas que guardin cap relació Per anar-hi cal agafar una carretera de terra que surt a l’entrada del poble de Rupit, a mà dreta Cal seguir aquesta pista al llarg de poc més d’1 km Després d’haver passat una torrentera, per culpa de la qual la carretera fa un revolt marcat, cal agafar un corriol, que s’enfila a mà dreta i que, enmig d’un bosc d’avellaners, ens portarà, després de…
Sant Gervàs del Castelló Sobirà (Gavet de la Conca)
Art romànic
Situació Vista interior d’aquest temple després de les obres recents de consolidació o restauració ECSA - JA Adell La capella de Sant Gervàs és situada a uns 200 m a llevant del castell, i de l’important jaciment arqueològic del Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall Mapa 33-12290 Situació 31TCG323599 Per a anar-hi cal anar fins al poble de Sant Miquel de la Vall, a la vall de la Barcedana, des d’on surt una pista que en uns 2 km arriba a la capella i al conjunt arqueològic i monumental JAA Història Les primeres notícies que coneixem de l’església de Sant Gervàs daten del segle XVIII La…
Castell de Palmas (Camporsin)
Situació Restes del castell, que foren aprofitades per una explotació agrícola, on s’evidencia la torre i un sector de la muralla que l’encerclava ECSA - A Roura Les restes d’aquest castell, reaprofitades per una explotació agrícola, són a migdia de Camporsin, al peu del camí que s’enfila cap al coll d’en Gues Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 21′47″ N-Long 2° 27′24″ E Hom arriba a Palmas per una carretera que surt de Camporsin el recorregut és d’uns 2 km PP Història La primera referència del lloc de Palmas data de l’any 965, en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú segons…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina