Situació
Restes de l’antiga església parroquial, situades a l’extrem nord del Carrer Major de la població.
ECSA-X. Solé
Les restes de l’antiga església parroquial de Santa Maria formen un conjunt aïllat amb la rectoria actual, i són situades a l’extrem nord del Carrer Major del petit nucli de la Figuerosa.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG477182.
El poble de la Figuerosa es troba a uns 8 km de Tàrrega per la carretera L-310 que duu a Guissona. (XSB)
Història
El lloc de la Figuerosa juntament amb el seu castell foren conquerits pel comte Ermengol IV d’Urgell, el qual l’any 1075 els donà en alou a Arnau Traver. Pocs anys després, el 1098, és esmentada per primera vegada l’església de la Figerosa en l’acta de consagració del temple de Santa Maria de Guissona.
A l’inici del segle XII, l’any 1105, els esposos Mir Arnau i Sança feren donació de l’indret i de l’església de la Figuerosa a la canònica de Santa Maria de Solsona, possessió que li fou confirmada l’any 1151 en una butlla atorgada pel papa Eugeni III; també és mencionada com a propietat de l’esmentada canònica en l’acta de la tercera consagració de Santa Maria de Solsona, l’any 1163, i posteriorment, el 1180, li fou ratificada pel papa Alexandre III.
A la darreria del segle XIV, el 1391, el rector de l’església de la Figuerosa contribuí amb 16 sous a la dècima recaptada aquell any a la diòcesi d’Urgell.
L’actual església parroquial, dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció, fou bastida l’any 1865, fora del nucli antic de la població. (JEM)
Església
És tracta d’un edifici en estat de ruïna, d’una sola nau coberta probablement amb una volta de canó dividida per dos arcs torals, dels quals resten només les arrencades als murs laterals; l’església era capçada a llevant per un absis, ara desaparegut, però insinuat per un gran arc presbiteral apuntat i paredat. La porta s’obre a la façana de tramuntana i és feta amb un arc de mig punt de dovelles polides i extradossades per una motllura que arrenca de dues impostes sobre les quals descansa la llinda; el mur d’aquesta mateixa façana és reforçat, quasi en l’angle amb el mur de ponent, amb un contrafort que arrenca a la mateixa alçada que les motllures de les impostes. Al mur de migjorn es conserva una finestra d’arc de mig punt i d’una sola esqueixada a l’exterior, amb llinda monolítica. A l’interior del mateix mur s’obren uns arcosolis possiblement destinats a allotjar imatges i la pica baptismal. L’aparell ha estat fet amb carreus de mida mitjana, ben tallat i polit a la banda interior, i disposat ordenadament en filades regulars.
Per les seves característiques, l’església de Santa Maria correspon a una obra del segle XII, que no deixa entreveure cap modificació d’època posterior. (XSB)
Bibliografia
- Bertran, 1979, II, pàg. 320; Riu, 1979, II, pàgs. 237-243; Baraut, 1986, doc. 79, pàgs. 173-176.