Resultats de la cerca

Tenen un cicle biològic complex, amb reproducció sexual i asexual alternades

Característiques del grup Els picnogònids formen un grup d’artròpodes marins que per la forma del cos, semblant al de les aranyes, s’han anomenat aranyes de mar Es tracta d’un grup àmpliament distribuït es troba a tots els mars i oceans, des de la zona litoral fins a fondàries de més de 6000 m Són principalment bentònics, bé que algunes espècies poden nedar i aparèixer entre el plàncton No són estranys a les nostres costes, però sovint passen desapercebuts per les seves petites dimensions, l’escassa mobilitat i la coloració críptica L’observació acurada de les masses d’algues…

La regió cefàlica és prolongada en una trompa xucladora a la base de la qual hi ha dos quelícers, dos palps que falten en algunes espècies i dos ovígers en forma d’antena particularment desenvolupats en els mascles A la unió de la regió cefàlica i el tronc hi ha un tubercle amb quatre ulls simples localitzats a les cares laterals El tronc és dividit en quatre o sis segments, cadascun dels quals presenta a cada banda una pota llarga i fina composta de vuit artells, l’últim acabat en una forta ungla L’abdomen és curt i no segmentat Els sexes són separats, els mascles porten els ous en els…

Els quelícers són diarticulats i fabriquen una mena de fil sedós amb unes glàndules sericígenes els quatre parells de potes marxadores són més o menys semblants L’abdomen, d’onze segments, és ovalat i, juntament amb el prosoma, dóna un aspecte piriforme al cos de l’animal El tub digestiu té l’intestí mitjà molt ramificat respiren per tràquees, l’excreció és feta mitjançant glàndules coxals i el sistema nerviós, glanglionar, és molt concentrat en el prosoma De règim alimentari carnívor, es troben sota les pedres o escorces d’arbres, entre la fullaraca del terra i, fins i tot,…

La musaranya menuda Sorex minutus es diferencia de la musaranya cua-quadrada Sorex araneus perquè presenta unes dimensions corporals i cranials més reduïdes El pes és també inferior, pot atènyer els 6,5 g Té la cua relativament llarga, amb la base de secció no quadrangular, i la longitud del peu posterior inferior als 12 mm Es diferencia de la musaranya de Millet Sorex coronatus , ultra per la grandària, perquè presenta el pelatge bicolor Les seves mesures corporals són les següents 50-70 mm de cap i cos, 35-47,5 mm de cua, 10-11,5 mm de peu, 5-8 mm d’orella, i el pes és de 2,7-5,5 g…

Morfologia La serp blanca Elaphe scalaris presenta quan és jove a dalt un dibuix característic, de barres fosques transverses damunt d’un fons clar l’escala a què es refereix el seu nom científic, que és progressivament substituït pel dibuix de l’adult a baix dues línies longitudinals fosques al llarg de tot el cos Oriol Alamany i Javier Andrada El cos d’aquesta serp és robust, però no massa gruixut, i pot arribar fins a uns 150 cm de longitud El seu cap és petit, arrodonit i poc diferenciat del coll, però presenta el musell una mica afilat Posseeix una escata preocular vertical estreta o…

Morfologia La nostra sargantana pirinenca Lacerta monticola és una subespècie bonnali endèmica dels Pirineus, prou diferent de la resta de subespècies ibèriques Té el cos d’un color uniforme, bru verdós, lleugerament metàllic, amb els flancs foscos M Victòria Vives Aquesta sargantana és una forma endèmica de muntanyes de la península Ibèrica Es troben poblacions a quatre àrees, actualment isolades, i es diferencia en quatre subespècies diferents La forma pròpia de les terres catalanes dels Pirineus centrals és L monticola bonnali , que presenta certes diferències patents amb la resta de…

Tret d’algunes excepcions, el quadre clínic d’aquestes malalties consisteix en febre, neuromiàlgies, diversos graus de prostració i aparició posterior d’un exantema Entre les rickettsiosis cal esmentar el tifus exantemàtic, la febre Q, la febre botonosa i la febre de les muntanyes Rocalloses

Característiques del grup Els palpígrads constitueixen un grup d’aràcnids diminuts, que rarament atenyen els 2 mm de llargada del cos, i que, pels seus trets morfològics, semblen miniatures dels esquizòmids, principalment per l’aspecte que els dóna el llarg opistosoma, perllongat per un flagell multiarticulat Les seves dimensions impliquen una densitat del cos molt petita, cosa que fa difícil la seva captura pels mètodes habitualment utilitzats en el mostratge d’altres grups d’artròpodes Això i la seva poca abundància fan que els palpígrads siguin un grup molt desconegut i alhora interessant…

En els animals hom distingeix la segmentació o divisió contínua i successiva de l’ou, que origina la blàstula , la qual marca el principi de la següent etapa embriològica, la gastrulació, durant la qual els fulls embrionaris es colloquen de manera escaient a fi de donar lloc a la gàstrula A partir d’ací comencen a formar-se els teixits i els òrgans, gràcies als fenòmens de la diferenciació i l' organogènesi La classe de divisió que s’esdevé durant la segmentació depèn de la classe de zigot segmentació Aquest procés condueix a la formació d’una massa compacta de cèllules anomenada mòrula ,…