Resultats de la cerca

Morfologia La nostra sargantana pirinenca Lacerta monticola és una subespècie bonnali endèmica dels Pirineus, prou diferent de la resta de subespècies ibèriques Té el cos d’un color uniforme, bru verdós, lleugerament metàllic, amb els flancs foscos M Victòria Vives Aquesta sargantana és una forma endèmica de muntanyes de la península Ibèrica Es troben poblacions a quatre àrees, actualment isolades, i es diferencia en quatre subespècies diferents La forma pròpia de les terres catalanes dels Pirineus centrals és L monticola bonnali , que presenta certes diferències patents amb la resta de…

Gairebé tots els representants d’aquest grup s’extingiren durant el Paleozoic, i actualment tan solament en sobreviuen algunes espècies tropicals Inclou formes marines i d’aigua dolça Els merostomats es divideixen en dos ordres els dels euriptèrids, tots fòssils, i els dels xifosurs, amb representants vius

Tenen un cicle biològic complex, amb reproducció sexual i asexual alternades

Característiques del grup Els palpígrads constitueixen un grup d’aràcnids diminuts, que rarament atenyen els 2 mm de llargada del cos, i que, pels seus trets morfològics, semblen miniatures dels esquizòmids, principalment per l’aspecte que els dóna el llarg opistosoma, perllongat per un flagell multiarticulat Les seves dimensions impliquen una densitat del cos molt petita, cosa que fa difícil la seva captura pels mètodes habitualment utilitzats en el mostratge d’altres grups d’artròpodes Això i la seva poca abundància fan que els palpígrads siguin un grup molt desconegut i alhora interessant…

En els animals hom distingeix la segmentació o divisió contínua i successiva de l’ou, que origina la blàstula , la qual marca el principi de la següent etapa embriològica, la gastrulació, durant la qual els fulls embrionaris es colloquen de manera escaient a fi de donar lloc a la gàstrula A partir d’ací comencen a formar-se els teixits i els òrgans, gràcies als fenòmens de la diferenciació i l' organogènesi La classe de divisió que s’esdevé durant la segmentació depèn de la classe de zigot segmentació Aquest procés condueix a la formació d’una massa compacta de cèllules anomenada mòrula ,…

Morfologia La sargantana àgil Lacerta agilis té les dimensions d’un petit llangardaix i es caracteritza pel fet de tenir la part central del dors diferenciada de la resta i dels flancs, tant pel que fa al color és tota ella bruna amb els flancs verdosos com pel tipus d’escates Oriol Alamany Hom pot considerar la sargantana àgil com un llangardaix petit o una sargantana grossa Mesura fins a 10 o 11 cm de cap i tronc, i la cua és aproximadament 1,5 vegades més llarga i pot superar els 20 cm de longitud total, encara que sovint és més petita El seu cap és molt curt i alt, sobretot el del…

Morfologia El dragó comú Tarentola mauritanica té el cos deprimit i els dits adhesius propis dels animals lapidícoles, que li permeten grimpar per parets llises La seva coloració és força variable i canvia de molt fosca a molt clara segons la situació de l’animal A la fotografia veiem un exemplar que captura una papallona nocturna, el seu aliment predilecte Javier Andrada És un dragó robust, d’un màxim de 15 cm, la meitat dels quals corresponen a la cua Té el cap i el tronc deprimits, el cap gros i ben diferenciat del tronc i la part central particularment deprimida Les potes són…

Morfologia El gripau verd Bufo viridis és una espècie introduïda a les illes Balears que rep aquest nom per la seva coloració més intensament verdosa que la dels altres Bufo Malauradament, les seves poblacions minven de manera notable Oriol Alamany Aquest és igualment un gripau típic i robust, que pot arribar fins als 100 mm de longitud, però que sovint és més petit que el gripau comú Té el cap curt i les glàndules paròtides grosses, de forma variable, però aproximadament paralleles El timpà és mitjà, però ben marcat i l’iris de l’ull és verdós Els tubercles subarticulars són simples a…