Resultats de la cerca
Es mostren 273 resultats
República Democràtica Popular de Corea 2012
Estat
L'any 2012 va ser testimoni dels primers passos de Kim Jong Un com a líder del règim nord-coreà Aclamat com a "líder suprem" en el funeral del seu pare, l'"estimat líder" Kim Jong Il, al desembre del 2011, Kim Jong Un va ser nomenat primer secretari en la quarta conferència del Partit Comunista a l'abril Aquell mateix mes, i després de realitzar certs canvis en el Govern, el nou líder va pronunciar el seu primer discurs en públic s'iniciava una transició a cavall entre una tímida obertura, per una banda, i el continuisme, per l'altra Al gener, es va anunciar una amnistia per a un nombre…
Iran 2015
Estat
El ministre d’Afers Estrangers iranià, Javad Zarif, durant les negociacions a Lausana al mes d’abril per a arribar a un acord sobre el programa nuclear © US Department of State L'inici de la normalització de les relacions exteriors arran de l'acord nuclear va ser el fet més important de l'any A l'abril, l'Iran, juntament amb els cinc països membres del Consell de Seguretat amb dret de vet --els Estats Units, Rússia, la Xina, el Regne Unit i França-- i Alemanya van arribar a un principi d'acord sobre el programa nuclear iranià Alguns grups iranians van criticar el pacte, dient que el país…
ABQ
Militar
Sigla d’Atòmica, Biològica i Química (en anglès NBC: Nuclear, Biological and Chemical), que fa referència a les armes d’aquesta mena i als sistemes de protecció en contra d’elles.
bomba nuclear
Militar
Bomba carregada de materials susceptibles d’alliberar d’una manera incontrolada l’energia de fissió (bomba A o atòmica) o de fusió (bomba H, d’hidrogen o termonuclear) de determinats nuclis atòmics.
El principi de funcionament de la bomba A és semblant al d’un reactor nuclear , en el qual la massa del combustible és àmpliament superior a la massa crítica inicialment, el combustible és fragmentat, i cada un dels trossos, suficientment allunyat dels altres, de manera que no sigui atesa la talla crítica l’explosió es produeix en apropar els fragments entre ells bruscament A fi d’augmentar el rendiment i l’eficàcia d’una bomba A cal emprar combustibles pràcticament purs els utilitzats fins ara han estat l’urani 235 i el plutoni 239 El primer és difícil i car d’obtenir, perquè…
massa
Física
En la mecànica clàssica, magnitud invariable definida com la relació constant que hi ha entre tota força que s’aplica a un punt material i l’acceleració que aquesta li produeix.
Aquesta relació entre la força, l’acceleració i la massa, deguda a Newton, constitueix el fonament de la dinàmica clàssica Entre la força F que actua, la massa m del punt i l’acceleració a del moviment obtingut, hi ha la relació F = m a La massa així definida és anomenada sovint massa d’inèrcia o massa inercial , mentre que la massa m d’un cos determinada a partir de l’equació P = m g , on P és el pes del cos i g l’acceleració de la gravetat, és anomenada massa gravitatòria o gravitacional L’experiència demostra que la massa inercial i la massa gravitatòria d’un cos coincideixen, resultat d…
àtom

Model d’àtom de Bohr-Rutherford
© Fototeca.cat
Física
Sistema format per un determinat nombre de partícules elementals (essencialment protons, neutrons i electrons) que, essent elèctricament neutre, posseeix intrínsecament les característiques d’un element químic i n’és la quantitat més petita que pot intervenir en una combinació química.
Bàsicament un àtom consta de dues parts D’una banda el nucli , format per protons i neutrons, que conté gairebé tota la massa de l’àtom ~99,9% però que només n’ocupa una part infíma ~10 - 5 vegades les seves dimensions Els electrons, d’altra banda, envolten el nucli formant capes a diferents nivells i, a conseqüència de llur càrrega elèctrica negativa, neutralitzen la càrrega positiva del nucli Les masses dels àtoms van dels 10 - 2 7 kg als 10 - 2 5 kg, i llurs dimensions dels 10 - 1 0 m als 10 - 9 m Els àtoms d’un mateix element tenen el mateix nombre de protons i electrons nombre atòmic, Z…
calci
Biologia
Química
Agronomia
Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, situat en el grup II A de la taula periòdica, entre el magnesi i l’estronci.
Propietats del calci És de color blanc d’argent, molt dúctil i malleable El primer calci metàllic, impur, fou obtingut el 1808 per Humphry Davy, i, independentment, per Jöns Jakob Berzelius, seguint una tècnica electrolítica semblant a l’emprada pel primer per a isolar el potassi i el sodi El calci natural és constituït per una barreja isotòpica de núclids amb nombres de massa de 40 de molt, el més abundant a 48 És el cinquè dels elements més abundants a l’escorça terrestre un 3,63% és present principalment com a carbonat en roques metamòrfiques, i també en quantitats importants…
Iran 2012
Estat
Reunió del Comitè de Sancions contra l’Iran del Consell de Seguretat de l’ONU, al juny © ONU L'11 de gener, Mostafa Ahmadi Roshan, especialista nuclear iranià, va ser assassinat a Teheran Les autoritats iranianes van culpar de l'atemptat els Estats Units i Israel La mort de Roshan es va produir al cap de poc que l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica AIEA anunciés que l'Iran havia iniciat la producció d'urani enriquit Des del 2010, tres científics més relacionats amb el programa nuclear iranià han mort en accions similars La continuació de la negociació del programa nuclear iranià es va…
hartree
Física
Unitat d’energia emprada en física atòmica i espectroscòpia, igual a 4π2 me4 / h2, on m i e són, respectivament, la massa i la càrrega de l’electró, i h és la constant de Planck.
Equival a 27,2 eV, o sigui a uns 4,33×10 -18 J Rep el seu nom del físic i matemàtic anglès Douglas Rayner Hartree 1897-1958
Comunitats Europees
Política
Unió de les tres organitzacions —Comunitat Econòmica Europea, Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer i Comunitat Europea d’Energia Atòmica— creada per alguns estats europeus per tal de desenvolupar la unió política i econòmica del continent.
El 8 d’abril de 1965 els membres fundadors Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg, la República Federal d’Alemanya i els Països Baixos signaren a Brusselles el tractat que establia les institucions comunes de les tres organitzacions L’acord entrà en vigor l’1 de juliol de 1967 El 1973 s’hi incorporaren Dinamarca, Irlanda i la Gran Bretanya, el 1981, Grècia, i el 1986, Portugal i Espanya Les Comunitats Europees donaren lloc, arran de l’entrada en vigor del Tractat de Maastricht 1993, a la Unió Europea
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina