Resultats de la cerca
Es mostren 1478 resultats
Les Guilleries
Panoràmica des de la rodalia del Puig Gros, amb els vessants de Montdois, i el Collsacabra al darrere Els alzinars s’enfilen pels dos costats de la vall del Ter, el fons de la qual omplen les aigües de l’embassament de Susqueda Ernest Costa Les Guilleries 12, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Les Guilleries formen part de l’extrem septentrional de la Serralada Pre-litoral Catalana Són un espai de transició entre la regió mediterrània, que penetra des de la Depressió de la Selva i per la vall del Ter, i la regió eurosiberiana que apareix en els punts més enlairats…
Evolució del paisatge al Pla de Barcelona
Mapes de tres moments de la transformació del paisatge entre els segles II aC i el segle XIII S Riera La romanització del Pla de Barcelona no comportà, a escala regional, canvis substancials en el medi fisic Gran Part de la superfície de la plana i de les serralades litorals Marina i Collserola continuaren ocupades per boscos mixtos d’alzina i roure, si bé al sector sud de la plana barcelonina el roure escassejava i l’alzina era dominant Part de les elevacions calcàries del massís del Garraf ja estaven ocupades per comunitats de garric i margalló Si bé durant aquest període s’…
La fauna i el poblament animal de la taigà
La vida animal a la taigà Factors com la llarga durada de l’hivern i la brevetat de l’estiu tenen una importància cabdal per a l’existència dels animals de la taigà, ja que la supervivència durant els llargs i nivosos hiverns del bioma resulta particularment crítica El temps és fred i humit durant tot l’any, però a l’hivern, en molts llocs, la gruixuda capa de neu dificulta enormement la mobilitat i impedeix que molts pobladors de la taigà accedeixin a l’aliment En algunes regions del Quebec, per exemple, en aquesta estació poden arribar a caure fins a 5 m de neu L’origen del poblament…
Santa Coloma de Rocafort
Municipi
Municipi de la Vall de Santa Creu.
El terme municipal s’estén a la dreta de l’Aude, a migdia d’Atsat, entre el congost de Sant Jordi i la unió amb la riera d’Aigueta, afluent de l’Aude per la dreta procedent dels vessants N de la serra de Madres i del terme de Conòsols L’accidentat territori arriba per migdia fins al tuc Dormidor 1843 m i és cobert per boscos d’avets i faigs bosc de Resclòsa, muntanya de Grabichà Hi ha pedreres de llicorella i extracció de dolomies, a més d’explotació forestal El poble 600 m d’altitud es troba prop de l’Aigueta, en un vessant rocós on hi ha restes d’un antic castell l’església fou…
Son Real
Possessió rústica, en la major part propietat del Govern de les Illes Balears, prop de Can Picafort, situada al municipi de Santa Margalida, a Mallorca.
Dins els seus límits també hi ha la necròpolis de Son Real , una de les més grans de l’illa El 1991 el Parlament de les Illes Balears declarà la zona Àrea Natural d’Especial Interès pels seus valors naturals, etnològics i arqueològics Originalment la seva extensió superava les 1000 hectàrees, després se’n segregà la propietat contigua des Ravellar a l’Est El 2002 el Govern Balear adquirí la major part de la finca 379,5 ha amb els fons recaptats amb l’ecotaxa, un impost sobre el turisme La part de propietat pública correspon amb les edificacions de la possessió, i les zones de cultiu, els…
Sistema d’Informació sobre el Patrimoni Natural
Sistema d’informació geogràfica (SIG) promogut pel departament de medi ambient i habitatge de la Generalitat de Catalunya, disponible a la consulta pública per internet.
Defineix com a elements d’informació les espècies, els hàbitats, els geòtops i els elements protegits, a partir dels quals obté cartografia digital temàtica i bases de dades amb informació estandarditzada Té aplicació en l’àmbit de la política de conservació de la natura i la planificació territorial, i la seva creació respon als compromisos adoptats per les lleis catalanes sobre conservació i als compromisos internacionals entre d’altres, la directiva Hàbitats, el Conveni sobre diversitat biològica i l’Agenda 21 Organitza les consultes al voltant de la cartografia temàtica geològica, d’…
àlber
Botànica
Tecnologia
Arbre caducifoli i dioic força alt, de la família de les salicàcies, de capçada ampla i irregular.
L’escorça és llisa i blanca, amb bandes transversals fosques, i les fulles, arrodonides o profundament lobulades, són blanques i peludes pel revers els borrons són peluts Els àlbers són abundants als boscos de ribera de la terra baixa i també als de la muntanya mitjana albereda sovint hom els troba cultivats La fusta de l’àlber és de color blanquinós i presenta pocs grops és tova i lleugera, i té poca resistència i duració És emprada en ebenisteria i fusteria per a peces lleugeres, com la part interior dels mobles a causa de la facilitat amb què en són obtingudes xapes és…
“Makura no sōshi”
Pel maig, l’aigua de la vall inundava els camins Arreu on ella posava el peu, trepitjava verdor Els dolls rajaven una mica pertot Sovint li calia apartar amb la mà les branques que maldaven per entrar al carro de bous en què viatjava El nas se li omplia de la flaire de les fulles d’artemísia aixafades per les rodes del carruatge L’encís del camp li envaïa el cor Ella era una dama de companyia al servei de l’emperadriu Sadako, a la darreria del segle X Es deia Sei Shōnagon 966-1013 i en l’obra “ Makura no sōshi ” ‘Notes de capçalera’, versificada en waka versos de 31 síllabes, fa…
Griva
D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…
Les rosàcies
Rosacies, I. 1 Rosa agrestis, una de les gavarreres més freqüents: a brot florit, de fulles estipulades i folíols estrets i glandulosos (x 0,5); b fruit immatur (x 0,5); c fruit madur, o cinoròdon, tallat al llarg, mostrant els aquenis que conté (x 1). 2 Esbarzer (Rubus ulmifolius).’ a flor tallada longitudinalment, amb nombrosos carpels lliures i estams (x 1); b fruit madur, o móra, compost de nombroses drupetes (x 1). 3 Maduixera (Fragaria vesca): a brot en fruit (x 0,5); b secció longitudinal d’una maduixa, en la qual s’aprecia el voluminós receptacle carnós i els diminuts aquenis que el cobreixen (x 1). 4 Aspecte general de Potentilla neumanniana, de fulles palmatisectes i floretes actinomorfes grogues (x 0,5). 5 Alchemilla alpina, que duu nombrosos glomèruls de floretes gens vistents (x 0,5). 6 Pimpinel·la (Sanguisorba minor), de típiques fulles pinnaticompostes i capítols globosos de floretes anemòfiles (x 0,5). 7 Cirerer de santa Llúcia (Prunus mahaleb): a brot fruitat (x 0,5); b raïm de floretes (x 0,5); c fruit en drupa, tallat longitudinalment (x 1).
Eugeni Sierra
Essent una de les famílies més importants per diversos aspectes, les rosàcies presenten més de 3000 espècies, particularment ben representades a les regions temperades boreals, bé que, en conjunt, viuen a tot el món Moltes són herbes, fins i tot molt menudes, com algunes potentilles pirinenques que no solen fer més de 2 o 3 cm sovintegen els arbusts, de vegades més o menys lianoides, com els rosers, i bastants cops punxents alguns altres són arbres, fins i tot de grans dimensions, com el cirerer o la cervera Duen fulles esparses, simples o compostes —a les formes llenyoses, generalment…