Resultats de la cerca
Es mostren 744 resultats
Lituània 2015
Estat
L’1 de gener Lituània va adoptar l’euro com a moneda pròpia, i es va convertir així en el 19è país de la zona euro Això li ha permès no només cohesionar la unió econòmica amb els seus veïns bàltics i amb la Unió Europea, sinó també reforçar la seva candidatura per a ingressar a l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics OCDE, organisme al qual tant Lituània com Letònia aspiren a adherir-se properament La posició de Vílnius en la línia dura de la Unió Europea i l’OTAN enfront de Rússia es va veure reforçada per la reacció dels organismes occidentals davant l…
Josep Abril i Llinés
Economia
Política
Comerciant i polític.
Presidí el Foment Mercantil Sabadellenc Milità a la Lliga regionalista i el 1909 fou candidat en una candidatura nacionalista radical, però renuncià al càrrec de regidor Durant la Setmana Tràgica, proclamà, amb Manuel Folguera i Duran i altres, la república a Sabadell Hagué d’exiliar-se a Amèrica, i s’establí a Santiago de Xile El 1916 es feu soci del Centre Català, s’afilià a Estat Català i defensà les tesis de Francesc Macià, però se’n separà el 1928 Fundà, el 1923, el Comitè de Publicitat Catalana, plataforma independentista que difongué opuscles seus com Queremos a Cataluña…
Les consultes. Resposta política de l'electorat urbà
Evolució del vot i de la participació en les sis eleccions celebrades amb sufragi masculí entre 1934 i 1936 Com hem apuntat, en l’elecció del 12 d’abril de 1931 va destacar la irrupció espectacular d’Esquerra Republicana de Catalunya, acabada de crear, que es va confirmar com a partit capdavanter El repartiment territorial de vots d’aquesta consulta va persistir per a les candidatures liderades pel conservadorisme de la Lliga Regionalista i pel reformisme d’ERC El Partit Republicà Radical s’enfonsà i a partir d’aquest moment els seus líders van competir per fer-se un lloc dintre del…
Iniciativa per Catalunya-Verds

Presentació de la campanya d’ICV a les eleccions de la Generalitat de Catalunya 2012
© Iniciativa per Catalunya
Política
Partit polític català fundat el 1998, d’esquerres i ecologista.
Aglutina diverses tendències a l’esquerra del PSC Té l’origen en la federació de partits fundada el febrer del 1987, amb el nom d’ Iniciativa per Catalunya IC, pel Partit Socialista Unificat de Catalunya , l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra i el Partit dels Comunistes de Catalunya, que el 1988 abandonà la formació El 1998, les noves aliances amb grups ecologistes comportaren un canvi en la denominació oficial, que passà a ser l’actual Rafael Ribó i Massó en fou president del 1987 al 2000, any que el substituí Joan Saura i Laporta , confirmat en el càrrec el 2004 i el 2008 El 2007 fou…
François Hollande

François Hollande
Política
Polític francès.
Llicenciat en dret per la Universitat de París, diplomat per l’Institut d’Études Politiques i per l’École des Hautes Études Commerciales HEC el 1975, l’any 1980 es graduà per l’École Nationale d’Administration ENA Ingressà al Parti Socialiste PS el 1979 i esdevingué conseller econòmic de François Mitterrand Ascendí en la jerarquia del partit, i el 1995 fou portaveu de Lionel Jospin i del PS a l’Assemblea Nacional El 1997 fou nomenat primer secretari del partit, càrrec que ocupà fins el 2008, que fou succeït per Martine Aubry Fou diputat pel departament de Corresa 1988-93 i a partir del…
Jaume Carner i Romeu
Història
Història del dret
Advocat i polític.
Doctor en dret, exercí d’advocat a Barcelona Afiliat al moviment catalanista, en formar-se el Centre Nacional Català , presidit per Narcís Verdaguer i Callís, n'ocupà la vicepresidència 1899 En fusionar-se aquest Centre amb la Unió Regionalista 1901 per formar la Lliga Regionalista , fou un dels dirigents del nou partit, on representà la tendència republicana i d’esquerra enfront de la conservadora i oportunista de Prat de la Riba i Cambó La seva actuació el convertí en una de les figures més conegudes del catalanisme als ambients populars d’aquell temps Fou el principal organitzador de les…
Jaume Ros i Serra
Historiografia catalana
Periodista, escriptor i dietarista.
Nacionalista català actiu --milità a Estat Català--, fou amic i collaborador del cap de govern i president del Parlament de Catalunya, Joan Casanovas i Maristany 1890 – 1942, del periodista i escriptor Eugeni Xammar, i d’altres personalitats Participà en la guerra civil i, més tard, fou dirigent d’un grup català d’espionatge militar a favor dels aliats durant la Segona Guerra Mundial, per la qual cosa fou internat en un camp de concentració nazi Fou collaborador polític i econòmic de Josep Tarradellas, però un cop aquest al poder hi discrepà El 1999 deixà la militància a Estat Català i donà…
Maria Salvo i Iborra
Història
Activista antifranquista.
El 1936 s’afilià a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya , de les quals fou nomenada secretària de Propaganda del comitè de Barcelona el 1938 Militant també de la UGT, combaté a les files republicanes Exiliada a França el 1939, fou detinguda i, després de ser internada en camps de concentració, repatriada a l’Estat espanyol, on s’uní a la lluita clandestina contra el franquisme Detinguda el 1941 i torturada, passà per diverses presons i el 1946 un consell de guerra la condemnà a 30 anys Internada a la presó de Segòvia fins que fou excarcerada l’any 1957, fou desterrada a Santander…
Lliga de Catalunya
Política
Club polític català.
Fundat el 5 de novembre de 1887 a Barcelona per un grup de membres del Centre Català , d’ideologia conservadora, com Joan Permanyer, Àngel Guimerà, Eusebi Güell i Bacigalupi i Lluís Domènech i Montaner, descontents per l’elecció de Valentí Almirall com a president, i pels membres del Centre Escolar Catalanista —igualment de tendència consevadora dins el Centre Català—, com Cambó, Prat de la Riba, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Duran i Ventosa, Puig i Cadafalch, etc Patrocinà la candidatura que guanyà les eleccions per a formar el consistori dels Jocs Florals del 1888, que…
Enric IV de França
Història
Rei de França (1589-1610) i de Navarra (Enric III) (1562-1610), comte d’Armanyac, duc de Vendôme i d’Albret i príncep de Bearn, fill de Joana III de Navarra i d’Antoni I de Navarra, duc de Vendôme.
Es casà 1572 amb Margarida, germana de Carles IX de França el 1599 obtingué l’anullació d’aquest matrimoni i es casà amb Maria de Mèdici Es pogué escapar de la matança de Sant Bartomeu 1572 i es feu catòlic, però més tard tornà a dirigir els hugonots El 1584, en morir el duc d’Alençon, germà d’Enric III, esdevingué hereu de la corona, però la Lliga catòlica i Felip II de Castella s’oposaren a la seva candidatura S’alià amb els protestants alemanys i amb Elisabet I d’Anglaterra i assetjà París, però la intervenció espanyola no li permeté d’ocupar París ni Rouen Els estats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina