Resultats de la cerca
Es mostren 341 resultats
ranel·la
Malacologia
Mol·lusc gastròpode prosobranqui de l’ordre dels monotocardis, de la família dels murícids, d’uns 10-15 cm de llarg, amb la closca fusiforme amb un llarg canal sifonal i amb costelles sortints.
Habita a la Mediterrània, en els fons propers a la costa
Trastorn provocat pel fred
La temperatura ambiental no acostuma a ésser excessivament baixa en les nostres latituds, però en determinades circumstàncies es poden produir trastorns generals del funcionament de l’organisme, o trastorns locals en determinades parts del cos Aquests trastorns es presenten especialment en determinades condicions climàtiques, que dificulten l’acció dels mecanismes termoreguladors, com és ara un grau d’humitat elevat, que augmenta la transferència del fred de l’ambient a l’organisme el vent, que facilita la pèrdua de calor de la superfície del cos i els canvis sobtats de temperatura, ja que el…
El que cal saber de trastorns provocats per agents físics i químics
La hipotèrmia és un descens generalitzat de la temperatura corporal, capaç d’alterar les funcions de tots els òrgans i fins i tot de detenir les funcions vitals, que es produeix després de l’exposició prolongada a baixes temperatures, especialment si no es va ben abrigat, si s’han pres begudes alcohòliques i en cas d’inconsciència Davant d’una hipotèrmia, s’ha d’intentar augmentar la temperatura corporal de l’afectat, però de manera progressiva i no sotmetent-lo bruscament a una font de calor Se li pot proporcionar escalfor posant-lo ajagut entre altres dues persones, i també submergint-lo en…
Els pterobranquis
Els pterobranquis són petits hemicordats quasi sempre colonials, d’aspecte similar al dels briozous, però amb el cos dividit en tres regions homòlogues a les dels enteropneusts Els individus viuen en un sistema de tubs aïllats units per estolons Tots són marins i se solen trobar sobre substrats durs Comprenen dos ordres els cefalodíscides Cephalodiscida , solitaris o colonials, i els rabdoplèurides Rhabdopleurida , colonials, comuns a l’Atlàntic Nord entre 30 i 400 m de fondària, i, bé que amb molt poca abundància, presents també a la Mediterrània Rhabdopleura normani , a Banyuls de la…
Els escafòpodes fòssils
Característiques generals Els escafòpodes formen un petit grup de molluscs marins, conegut des del Devonià inferior hi ha qui considera que havien aparegut abans, a l’Ordovicià la troballa més antiga als Països Catalans correspon al Triàsic de Caldes de Montbui Vallès Occidental Són organismes totalment marins, que no ocupen les zones d’estuari ni les d’aigües fredes Tots els seus representants tenen un mode de vida infaunal i per enterrar-se en el sediment fan servir el peu com una pala, d’una manera semblant als bivalves precisament el nom del grup peu en forma de pala es refereix a aquesta…
puça d’aigua

Puça d’aigua (Daphnia pulex)
Dieter Ebert (cc-by-sa-3.0)
Carcinologia
Crustaci branquiòpode de l’ordre dels cladòcers, de la família dels dàfnids, d’1 a 3 mm de llargada, amb el cos protegit per una closca o cuirassa dorsal que deixa lliure la regió cefàlica.
En el cap hi ha dues parelles d’antenes, l’una llarga i bifurcada amb funció locomotora i l’altra amb funció quimioreceptora, un ull compost proveït de moviment i situat en posició central, l’ull dorsal, que és simple, i la boca, amb maxilles i mandíbules La part ventral presenta cinc parells d’apèndixs biramosos aixafats, amb missió respiratòria i de filtració d’aliments, situats en posició anterior El nombre de segments del cos és 10 6 de cefàlics i 4 del tronc És molt freqüent la partenogènesi cíclica, amb diverses generacions de femelles partenogenètiques, però en èpoques desfavorables…
dermoquèlids
Herpetologia
Família de rèptils de l’ordre dels quelonis que es caracteritzen per la closca, desproveïda de plaques còrnies i constituïda per petites formacions òssies disposades com un mosaic independent de les vèrtebres i les costelles.
Les potes tenen forma d’aletes L’única espècie existent avui és la Dermochelys coriacea , que és el queloni vivent de més grans dimensions Viuen a les mars càlides dels oceans Pacífic, Atlàntic i Índic
diabló
Entomologia
Insecte de l’ordre dels coleòpters, de la família dels curculiònids, proveït d’una llarga probòscide amb la qual perfora la closca de certs fruits (avellana, gla, castanya) per tal de dipositar-hi els ous.
Les larves devoren la polpa del fruit, i quan han atès el desenvolupament es desplacen al sòl, on hivernen i té lloc la nimfosi reapareix en estat adult la primavera següent Les principals espècies als Països Catalans són el diabló de l’avellaner Balaninus nucum i el diabló del castanyer Balaninus elephas
tectibranquis
Zoologia
Ordre de gastròpodes de la subclasse dels opistobranquis caracteritzat pel fet de tenir les brànquies situades al costat dret de la cavitat paleal i ésser proveït sempre de closca, externa o bé recoberta pel mantell.
Bé que la majoria són bentònics, n'hi ha de pelàgics Inclou nombroses espècies, entre les quals destaquen les dels gèneres Aplysia , amb APunctata llebre de mar, Pleurobranchus , amb Pmembranaceus , i Berthella , amb Baunantaca
testicardins
Zoologia
Subclasse de braquiòpodes amb les valves de la closca proveïdes de xarnera, amb braços tentaculars sostinguts per un esquelet calcari anomenat braquidi, intestí acabat en un fons cec i peduncle sorgint de la valva dorsal.
Aquesta subclasse inclou la majoria de braquiòpodes actuals, amb gèneres tan importants i difosos com Terebratula , amb l’espècie T&vitrea llàntia, Terebratulina, Mühlfeldtia , amb l’espècie M&truncata , que habiten, sense ésser comuns, a la Mediterrània
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina