Resultats de la cerca
Es mostren 611 resultats
sistema nerviós

En els humans, ell sistema nerviós central comprèn l’encèfal i la medul·la espinal; el sistema nerviós perifèric comprèn tota la resta de nervis del cos que són fora de l’encèfal i de la medul·la espinal
© IDEM
Anatomia animal
Sistema d’integració entre els diversos òrgans d’un animal, de recepció d’informació i d’adequació al medi ambient.
En els animals diploblàstics, les cèllules nervioses són estrictament sensorials, i són disperses en el si de la superfície externa de l’animal amb funció tàctil o de detecció química, com s’esdevé en les esponges, o bé formen òrgans rudimentaris visuals —ocelles—, tàctils, d’equilibri —estatocists— o de defensa —cnidoblasts—, però desconnectats entre ells i sense cap mena d’òrgan central d’integració En els animals triploblàstics hi ha dos tipus de sistemes nerviosos ganglionars i centrals En la majoria d’invertebrats hi ha el sistema ganglionar , i les cèllules nervioses…
Castell d’Espinalbet (Castellar del Riu)
Art romànic
Situació Sembla que les restes del castell d’Espinalbet s’han d’identificar amb la construcció que presideix el llogarret del mateix nom Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 01,1 — y 64,1 31 TDG 011641 Per visitar Espinalbet cal agafar la carretera que des de Berga porta al Santuari de Queralt i des d’aquesta prendre la que condueix als Rasos de Peguera A uns cinc quilòmetres, a mà dreta es troba un trencall que porta un rètol on es pot llegir Espinalbet-Castellar del Riu No es pot arribar…
S. Athanasius altercatio fidei catholicae. Opera varia (Ripoll)
Art romànic
Bibliothèque Nationales de París Ms Lat 5132 Una vegada més ens trobem davant un altre dels còdexs que Pèire de Marca prengué de biblioteques catalanes durant la seva estada al Principat entre els anys 1644 i 1651 procedeix de la Collecció Baluze, secretari de Marca, els manuscrits del qual entraren a la biblioteca del rei l’any 1719, i passaren més tard a engruixir els fons de la Bibliothèque Nationale de París Els seus 110 folis en pergamí 30 × 22 cm contenen, entre d’altres texts, un exemplar de la redacció més antiga dels Gesta comitum Barcinonensium i un fragment d’una poesia funerària…
Sant Joan d’Avellanet (Montferrer i Castellbò)
Situació Vista de l’absis envoltat pel vell cementiri ECSA – M Anglada Avellanet queda en el vessant sud-oest de l’Alt d’Avellanet, on les seves aigües van al riu Pallerols en una cota de 1 158 m és el poble que queda més a l’extrem sud del municipi L’església és situada dins del poble Mapa 34–10215 Situació 31TCG625904 S’hi va per la N-1313 al sud de la Seu d’Urgell a 6 km es troba el trencall que va a Adrall i a partir d’aquí surt la carretera que condueix a Sort pel port del Cantó, i que passa per Avellanet MAB Història La vila d’Avellanet apareix esmentada l’any 1080 a l’acta…
Mare de Déu de Vilademany (Aiguaviva)
Art romànic
Situació Vista del sector sud-est de l’església, situada dins l’antic terme jurisdiccional dels senyors del castell de Vilademany F Tur La capella de la Mare de Déu de Vilademany és a 2,5 km, en direcció sud, d’aquesta població, molt a prop de l’actual camp d’aviació Mapa L38-13333 Situació 31TDG806412 Es troba gairebé al costat de la moderna carretera que va de la de Barcelona a Girona o N-II a Salitja, envoltant l’aeroport de Girona-Costa Brava La clau és a la rectoria d’Aiguaviva MLlC-JAA Història Edifici d’origen romànic que és al sud-oest del mas del Forroll Existia ja l’any 1116 i fou…
Sant Miquel de Perellós (Òpol i Perellós)
Art romànic
Situació Costat nord-est de l’església, amb l’absis semicircular, que constitueix la part més genuïna d’època romànica ECSA - A Roura Aquesta església es troba a la part alta del poblet abandonat de Perellós, a poques passes del vell castell de Perellós L’itinerari que condueix a l’església és el mateix ressenyat en la monografia precedent PP Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 53’ 55,2” N - Long 2° 50’ 49,2” E Història La primera notícia que hom ha trobat documentada de l’existència d’aquesta església és de l’any 1215, moment en què Ramon de Barres va fer donació al prior d’Espirà de…
Diner del bisbat de Vic, atribuït al bisbe Berenguer Sunifred de Lluçà (1079-99)
La seu episcopal de Vic, amb el permís dels comtes, aconseguí el dret d’encunyar moneda des de molt antic, probablement al final del segle IX D’entre les seves emissions, la realitzada en època del bisbe Berenguer Sunifred, de Lluçà s’ha considerat un dels exponents més bells de la numismàtica medieval catalana perquè, lluny de la immobilitat i de la verticalitat de les iconografies coetànies, mostra composicions complexes on les figuracions palesen una elevada habilitat tècnica A l’anvers de la moneda i amb un gravat detallat i acurat, es mostren les efígies de sant Pau i sant Pere…
canó
En una xemeneia, conducció de secció circular o quadrada que condueix els fums de la cuina, de la llar de foc, de la caldera, etc, a l’exterior de l’edifici per damunt de la teulada.
alcalosi respiratòria
Patologia humana
Alcalosi deguda fonamentalment a una hiperpnea —augment de la freqüència i de la intensitat dels moviments respiratoris— qualsevol que en sigui la causa, que condueix a una eliminació excessiva d’anhídrid carbònic amb producció d’hipocàpnia.
Aquesta alteració produeix hiperexcitabilitat nerviosa i confusió mental El tractament consisteix a fer respirar carbogen i a administrar, per via parenteral, sals de calci i sedants
neoclassicisme
Venus Vincitrice (1805-07) o Paulina Bonaparte, d’Antonio Canova (1757-1822) (Galleria Borghese, Roma)
© Corel Professional Photos
Art
Literatura
Moviment estètic de base intel·lectual originat pel cansament davant les fórmules del barroc final o l’esgotament de la seva capacitat creadora a la segona meitat del segle XVIII.
Influïren decisivament en la seva aparició la realització d’importants descobriments arqueològics a Pompeia i a Herculà, l’aplicació general de les doctrines acadèmiques i la difusió de noves tendències polítiques oposades al principi monàrquic tradicional Fou un moviment de curt predomini, puix que aviat fou superat pel Romanticisme, més popular, tot i que les seves derivacions, amb algunes variants, perduren al llarg de tot el segle XIX Teòrics com J Winckelmann i A Quatremère de Quincy, pintors com AR Mengs i JL David, escultors com A Canova i B Thorvaldsen i arquitectes com Ch Percier, P…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina