Resultats de la cerca
Es mostren 1391 resultats
Plotí
Filosofia
Filòsof alexandrí, màxim representant del neoplatonisme
.
Visqué sobretot a Roma, on fundà un cercle de filosofia Els únics escrits conservats són notes o assaigs en grec adreçats als deixebles, de caràcter asistemàtic i exhortatiu Porfiri n'aplegà 54, que dividí en sis grups de nou Ennèades Hom el considera fundador del neoplatonisme, malgrat que les seves intuïcions fonamentals es troben ja en els platònics i neopitagòrics anteriors L Apuleu, Moderat de Gades, Numeni d’Apamea i que el seu ensenyament fou alterat pels seus seguidors amb aportacions teosòfiques i esotèriques El seu pensament s’articula entorn del concepte de la…
cònsol
Història
Magistrat suprem de la república romana.
A la caiguda de la monarquia segle V aC, el rei fou substituït per dos cònsols, elegits pels comicis centuriats, als quals conferien l’ imperium els comicis curiats El seu primitiu nom era praetor , que aviat fou canviat pel de cònsol Eren elegits per un any, no prorrogable, presidien el senat i convocaven els comicis, i donaven llur nom a l’any Si ambdós cònsols eren a Roma alternaven en l’administració del poder un mes cadascun, però normalment un d’ells restava a Roma mentre l’altre comandava l’exèrcit en campanya Magistratura solament assequible als patricis, la plebs lluità molt per…
preromànic

Església de San Miguel de Lillo, Oviedo, construïda durant el regnat de Ramir I d’Astúries (segle IX), una de les expressions més característiques de l'art preromànic
© Jaume Ferrández
Art
Dit del conjunt de moviments artístics apareguts a Europa des de la integració assolida amb Carlemany fins a la introducció del romànic (segles IX-XI).
Són designats diversament per raó de les circumstàncies que els configuraren art carolingi en els nuclis centrals de l’imperi, l’art de la renaixença carolíngia a Itàlia com a retorn i reviscolament de l’art romà a la península Ibèrica hom distingeix l’art asturià, que creà monuments singulars, i l’art mossàrab, empeltat en les obres d’aplicació de l’arc de ferradura Tots amb un procés que deriva de les anteriors formes tradicionals, encaminat a l’evolució d’aquestes amb nous assaigs d’estructures, no arribaren a aconseguir una dinàmica en la plenitud ni en l’extensió fins que foren ofegades…
El “castell” de Serradell (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Les cases del capdamunt del poble queden arrenglerades al peu mateix d’una llarga cinglera de conglomerats que encapçalen el fort pendent on s’assenta el poble de Serradell És, doncs, per sobre dels teulats d’aquestes primeres cases on es poden veure encara les últimes filades d’unes velles construccions que la gent del país coneix com “el castell” ARD Mapa 33-11252 Situació 31TCG269827 Història No han arribat als nostres dies notícies històriques documentals d’aquesta construcció, coneguda popularment com a “castell” de Serradell MLIR Castell Cada vegada queden menys…
Mare de Déu de la Posa (Isona)
Art romànic
Situació Vista interior de l’església, amb l’entrada de l’absis, únic element romànic que resta en aquest notable santuari marià ECSA - JA Adell El santuari de la Mare de Déu de la Posa es troba isolat en un lloc eminent, entre Llordà i Isona Mapa 33-12290 Situació 31TCG412656 Per anar-hi cal prendre la carretera d’Isona a Coll de Nargó Just davant de la cruïlla amb la carretera que condueix a Abella de la Conca surt el camí que en uns 2 km de còmode recorregut porta al santuari JAA Història Les úniques referències documentals que es coneixen d’aquesta ermita és la seva inclusió, a partir del…
Mare de Déu del Patrocini (Montanui)
Art romànic
Situació Petit edifici de planta rectangular, ara sense coberta, que domina la vall de Barravés ECSA - MÀ Font Aquesta petita capella és emplaçada sobre un turonet a les envistes del nucli d’Estet Aquest indret gaudeix d’una magnífica panoràmica sobre la vall de Barravés, amb Bono i Senet al fons, i alhora dels cims que delimiten la divisòria de vessants amb la Vall d’Aran Mapa 32-9218 Situació 31TCH122102 Per a arribar-hi cal agafar un camí que surt de la part alta del poble d’Estet Aproximadament, el recorregut és d’uns 15 minuts a Peu Església Els murs conservats actualment…
Joan Muntaner i Garcia
Historiografia catalana
Canonge i humanista.
Es doctorà en dret civil i eclesiàstic a la Universitat Literària de Mallorca, on guanyà una càtedra el 1788 Amplià els seus estudis a la Reial Acadèmia de Jurisprudència de la Puríssima Concepció i als Reales Estudios de San Isidro Madrid En aquesta ciutat ocupà el càrrec d’advocat dels reials consells en el Suprem de Castella El 1794 obtingué la canongia presbiterial a la seu de Mallorca i l’any següent rebé l’orde sagrat Entre el 1811 i el 1835 hagué de suplir per diferents motius i en diferents ocasions el bisbe titular de la diòcesi i el mateix any 1835 fou elegit vicari capitular El…
Paestum

D’esquerra a dreta, el segon i el primer temple d’Hera. a Paestum
Kārlis Dambrāns (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Antiga ciutat grega d’Itàlia, sobre el golf de Salern (sinus Paestanus), al pla banyat pel Sele.
Fundada per colons grecs de Sybaris, a mitjan segle VII aC, fou posada sota l’advocació del déu de la mar, Posidó, amb el nom de Poseidonia Florí notablement gràcies a la riquesa de les terres interiors i a les relacions comercials amb els pobles itàlics veïns i els etruscs Això promogué la cobejança dels lucans, que se n'apoderaren cap al 400 aC i li canviaren el nom pel de Paistom o Paistos El 273 aC els romans hi establiren una colònia llatina Paestum Sempre fidel a Roma, li forní vaixells, mariners, cereals i oli eren famoses les seves roses, sovint cantades pels poetes A…
Manila
Ciutat
Capital de les Filipines, al SW de l’illa de Luzon, situada a la badia de Manila.
És un dels ports més grans i actius de l’Extrem Orient La ciutat és dividida en dues parts pel riu Pasig el nou centre comercial i industrial, al N del riu i la ciutat antiga fortificada i les millors àrees residencials, al S Hi ha indústries de muntatge d’automòbils, mecàniques, tèxtils, del calçat, del tabac, de la fusta i alimentàries És arquebisbat catòlic Hi ha la Universitat de Santo Tomàs, fundada el 1611 El 1571 el poblat indígena fou fortificat per López de Legazpi, que és, doncs, el fundador d’Intramuros la ciutadella, amb les casernes, l’administració i els convents, i durant el…
ball
Ballarines egípcies executant danses acrobàtiques
© Corel Professional Photos
Dansa i ball
Seguit de passos, salts, gests o posicions, ordenats d’acord amb un ritme de cançó, una tonada instrumental o un simple acompanyament de percussió.
Els primitius se sentiren ben aviat atrets pel ball i el practicaren, amb un sentit màgic o religiós, al so d’algun instrument melòdic, d’algun cant, al ritme de les mans o d’algun altre mitjà de percussió Dels egipcis i dels hebreus han arribat molts testimoniatges de danses rituals Entre els grecs, el ball, desenvolupat juntament amb la música i la poesia, tingué vida sobretot en les representacions teatrals Entre els romans i els bizantins tingueren un èxit especial els balls d’espectacle, figuratius o realistes i eròtics De l’època dels trobadors hi ha força testimoniatges del conreu del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina