Resultats de la cerca
Es mostren 958 resultats
Nicea
Ciutat
Ciutat de Turquia, al il de Bursa, dins l’antiga Bitínia, a la ribera del llac de Nicea, uns 50 km al SE de Constantinoble.
Fundada el 316 aC per Antígon Monóftalmos amb el nom d' Antigonea , fou engrandida per Lisímac, que l’anomenà Nicea en recordança de la seva primera muller Nus de comunicacions important a l’època romana, fou embellida i fortificada pels diversos emperadors Solimà la conquerí el 1078 però, alliberada pels croats 1097, el 1204 passà a ésser seu de l' imperi de Nicea De bon principi tingué un bell traçat arquitectònic i posseí esplèndids edificis públics gimnàs, acròpolis, teatre, temples, basíliques i mercats i oficials palau imperial, renovat per Justinià Seu episcopal, resten encara les…
Tirana
Ciutat
Capital d’Albània i del rrethi homònim.
Situada al peus del Dajt, a 151 m d’altitud i al començament d’una planúria suaument descendent fins a la mar, és unida per ferrocarril amb Durrës, port a l’Adriàtica, i té aeroport internacional És un centre cultural universitat, institut d’investigacions agropecuàries, escoles de pedagogia, museus d’arqueologia i art, biblioteca nacional, teatres i econòmic controla el 20% de la indústria del país fàbriques de ciment, de maquinària, de vidre i porcellana, de paper, tèxtils i alimentàries Esmentada per primer cop al s XV i convertida en ciutat el 1614, no esdevingué un centre…
Senija
Senija
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a les serres prebètiques valencianes.
El petit terme és gairebé envoltat pel de Benissa i la seva meitat septentrional és accidentada pels contraforts oligocènics prebètics llomes de l’Agre, 405 m alt la Costera, mentre que la resta és formada per plans miocènics, com la coma Roja, en una mena de corredor margós, gairebé arreic La vegetació natural és de garriga rasa Els conreus, de secà garrofers, ametllers, oliveres, vinya, són en regressió la proximitat de les zones turístiques ha decantat la major part de la població activa envers els serveis i la construcció El poble 456 h agl 2006, senitjols 234 m alt és en un coll entre…
samànida
Història
Membre d’una dinastia musulmana que governà Pèrsia i Transoxiana del 892 al 999.
Els seus caps eren membres d’una família iraniana mazdeista, convertida a l’islam, que havia estat al servei del califa al-Ma'mūn de Bagdad L’imperi samànida s’estengué a Coràsmia, Tabaristān, Sistān i Ǧurǧān, bé que, d’una banda, els creixents estats veïns buwàyhida i dels ilkans el vetllaren, i, de l’altra, les lluites familiars internes anaren deixant el govern en mans d’esclaus funcionaris turcs, un dels quals, Alptigīn , l’anorreà definitivament Sota els samànides, Bukhara, la capital, i Samarcanda esdevingueren dos importants centres culturals de l’islam, on tingué lloc el…
hosanna
Música
Aclamació litúrgica de lloança a Déu i al Messies.
D’origen hebreu, era al començament una petició d’auxili 'Ajudeu-nos a obtenir la victòria', salm 118, 25 Convertida en una aclamació messiànica i unida al versicle següent 'Beneït el qui ve en nom del Senyor', es cantava durant la processó amb rams en ocasió de la festa dels Tabernacles Fou en aquesta festa que Jesús fou aclamat en entrar a Jerusalem, fet que recorda el cant de l’hosanna en la processó del diumenge de Rams La litúrgia eucarística l’associa també al cant del sanctus , talment que queden unides en un sol cant la litúrgia angèlica del cel i la litúrgia messiànica…
hippy
Sociologia
Dit del moviment juvenil que aparegué el 1965 als EUA amb una ideologia més intuïtiva i pràctica que no pas teòrica i lògica que postulava el rebuig de la societat de l’opulència.
Els hippies es diferenciaven de llurs predecessors, els beatniks , per l’aspiració a la felicitat en aquest món pràctica de l’amor i rebuig de la violència Llurs indumentàries, de vius colors, eren ornades de penjolls i talismans Vivien en grups tribus per tal d’establir un contacte directe i personal amb els altres i evitar l’anonimat del món modern Altres característiques, no comunes a tots els hippies , eren el vegetarianisme, el consum de drogues toves i l’adscripció al budisme Al final del 1967 el moviment hippy entrà en crisi, per tal com la mateixa societat de consum es féu seus certs…
bugada
Llar
Conjunt d’operacions destinades a netejar i blanquejar la roba.
Antigament, en fer o passar bugada, hom posava la roba blanca, després d’escatada, picada i rentada amb sabó, sense prémer-la, en un cubell bugader o lleixiver damunt era collocada cendra dins uns draps o saquets cendrers , i a intervals hi era abocada aigua calenta que passava a través dels cendrers i, convertida ja en lleixiu alcalí, a través de la roba, sortia finalment per un forat situat a la part inferior del cossi de la bugada Després hom deixava estovar la roba abans d’una repassada amb sabó, d’esbaldir-la amb blau o sense i finalment d’eixugar-la Posteriorment, en…
Aerolíneas Argentinas
Aeronàutica
Companyia argentina d’aviació fundada el 1950 pel ministeri de Transports com a resultat de la fusió d’unes companyies aèries d’aquest país.
Els anys cinquanta tingué un gran creixement, fruit en part de la construcció de l’aeroport d’Ezeiza Buenos Aires, inaugurat el 1949, que permeté augmentar els vols intercontinentals El 1990 fou privatitzada i, convertida en societat anònima, la companyia Ibèria n'adquirí la majoria de les accions, que el 1994 passaren a la Sociedad Española de Participaciones Empresariales Al llarg dels anys noranta es fusionà amb la companyia Austral de vols interiors A conseqüència de la crisi econòmica argentina, els problemes interns d’Ibèria i la recessió mundial, el 2001 entrà en una…
Martha Nussbaum

Martha Nussbaum
© The University of Utah
Filosofia
Filòsofa nord-americana, de nom de soltera Martha Craven.
El 1967 es graduà a la Universitat de Harvard, i el 1972 hi obtingué el doctorat en fiolosofia, que també obtingué a la Universitat d’Oxford el 1975 Convertida del protestantisme al judaisme, exercí la docència a Harvard fins el 1984, i posteriorment a la Brown University, on ha estat professora de filosofia, filologia clàssica i literatura comparada Des del 1995 és professora d’ètica i filosofia del dret a la Universitat de Chicago Collaboradora de l’economista Amartya Sen als anys vuitanta, els seus interessos se centren en l’ètica, la teoria de la justícia, la…
Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona
Institució de l’arquebisbat de Barcelona fundada el 1951 per a promoure l’estudi, la documentació, la docència i les publicacions sobre temes socials.
En foren promotors Joan AVentosa i Emili Boix i Selva Fou dirigit per Josep Boix 1964-74, Antoni Bascompte 1974-78, Maria Martinell 1978-98 i Carles Armengol 1998-2002 La docència fou impartida a travès de diverses seccions, entre les quals l’Escola Superior de Ciències Socials 1966 —vinculada a la Facultat de Teologia de Catalunya—, l’Escola Superior d’Assistents Socials des del 1979 i el 1983 convertida en Escola Universitària de Treball Social, l’Escola de Treballadors Familiars 1980, el Departament de Llengua i Cultura Catalanes 1976 i els Cursos de Formació Sociopolítica per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina