Resultats de la cerca

Escriví, sovint inspirant-se en temes d’arrel popular, entremesos i peces curtes per als teatres públics i per als d’ombres xineses, almenys en part editats, anònimament o, a partir del 1862, amb les inicials del seu nom i cognoms, i, alguna vegada, amb el nom i el primer cognom Li’n són atribuïbles set, dels quals són de destacar, Don Policarpio i lo pare rapatani i la mare vanitosa , Lo casat qui tractant criades viu de coses regalades , Saragates de veïns inconseqüents , L’advocat o lo pagès que pretén plet , La promesa surrada , i, sobretot, el Sainete o Entremès dels…

Fundà el setmanari La Trona 1894, de tendència republicana, que aparegué irregularment durant divuit anys Escriví algunes obres teatrals Moros en l’Horta , 1893 i diverses novelles curtes, una de les quals, Caciquisme roig 1904, prologada per Rodrigo Soriano, atacava durament la política de Vicent Blasco i Ibáñez i és un text molt representatiu de les lluites internes del republicanisme valencià de l’època El 1908 promogué i dirigí El Cuento del Dumenche , des d’on polemitzà amb Teodor Llorente i amb els literats de Lo Rat-Penat, els quals acusava de distanciar-se del poble i d’…

Es formà a l’Escola Niedermeyer de París, on ingressà el 1871 Allí fou deixeble de Gustave Lefèvre i Eugène Gigout En acabar els estudis el 1881, accedí al càrrec d’organista segon a Saint Vincent de Paul, a París Organista excellent i hàbil compositor, assolí la fama gràcies sobretot a la seva obra per a orgue Entre les peces per a aquest instrument destaquen la  Suite gothique 1895 i Les Heures mystiques una collecció de cent peces curtes i la Fantaisie dialoguée per orgue i orquestra Pel que fa a la resta de la seva producció, cal destacar les  Variations symphoniques 1893 —…

A dotze anys, estudià amb E Humperdinck El 1898 s’establí a Liverpool, on es guanyà la vida fent classes de piano El 1900 estrenà la Simfonia número 1 , i el 1903, la Simfonia número 2 Entre els seus alumnes tingué E Rubbra El seu llenguatge musical i les formes miniaturistes que utilitzà li valgueren el sobrenom de "Debussy anglès", justificat per les 160 peces curtes per a piano que escriví També compongué òperes The Alchemist 1917 i Maureen O’Mara 1946 A partir dels anys trenta la seva popularitat davallà progressivament i les seves obres foren oblidades A més del catàleg…

D’uns 7-8 m de llargada i unes 7-8 t de pes, presentaven un cap proveït d’una expansió occipital que, a manera d’elm, protegia tota l’esquena, i 3 banyes, dues de llargues i fortes sobre els ulls i una de més curta sobre el nas El musell era perllongat per un bec poderós El tòrax era massís, semblant al d’un elefant, les extremitats curtes i en forma de columna i la cua petita i robusta Habitaren a Àsia i Amèrica durant el Cretaci Segons un estudi publicat l’any 2010 pels paleontòlegs John B Scanella i John R Horner, el gènere Torosaurus és constituït per exemplars adults de…

S’inicià en tir de precisió al Tiro Nacional de Barcelona, on s’inscriví el 1941 Fou un dels fundadors del Club de Tir de Precisió de Terrassa 1945 i n’assumí la presidència en diversos mandats Practicà el tir amb armes curtes de guerra, però, posteriorment, s’interessà per les armes olímpiques Fou campió de Terrassa i del Vallès en diverses modalitats, i campió d’Espanya per equips en pistola de tir ràpid 1967, 1969 Fou directiu de la federació provincial de tir de Barcelona i membre de la junta de govern de la federació catalana i espanyola de tir olímpic També fou àrbitre estatal de tir…

Alguns representants, com les agulles, posseeixen mandíbules llargues i aletes pectorals relativament petites D’altres, com el trumfau, amb les mandíbules més curtes i les aletes més grosses que els precedents, són capaços de saltar força fora de l’aigua Uns altres, com el Dermogenys pusillus , tenen la mandíbula superior curta i la inferior llarga, i són capaços de vols rasants damunt la superfície de l’aigua gràcies a un desenvolupament més notable de les aletes pectorals D’altres, encara, els veritables peixos voladors, aconsegueixen de planar en saltar fora de l’aigua gràcies…

Doctor en filosofia i lletres 1891 Fou un dels fundadors del Centre Escolar Catalanista i ingressà a la Lliga Regionalista Collaborà en publicacions periòdiques com ara La Renaixença , Lo Catalanista de Sabadell, La Illustració Catalana , “Joventut”, “La Creu del Montseny”, “La Veu del Segre”, “Diari de Catalunya”, Lo Pensament Català , “Lo Vilafranquès”, “Catalunya Artística” i el setmanari La Veu de Catalunya Participà en els Jocs Florals de Barcelona, on obtingué diversos accèssits, i el 1871, la flor natural És autor dels reculls poètics Agredolç 1886, Bosqueroles 1888, amb què obtingué…

De sòlida formació cultural, fou influïda en les seves idees filosòfiques i religioses pels intellectuals racionalistes traduí Strauss Das Leben Jesu , Spinoza Ethica i Feuerbach Das Wesen des Christentums , i adoptà les idees de Comte i de Spencer A Londres publicà assaigs sobre literatura i filosofia francesa i alemanya a la “Westminster Review” Visqué amb l’escriptor George Lewes, que l’orientà cap al gènere narratiu El 1858 publicà Scenes of Clerical Life , aplec de tres narracions curtes La novella Adam Bede , d’un cert gust shakespearià, la consagrà com a novellista…

Vida Estudià piano amb R Villegas i composició amb E Morera i J Pahissa Fundà a Barcelona la Societat de Concerts Catalònia 1904, dirigí la Coral Catalunya Nova i fou sotsdirector de l’Orfeó Barcelonès També es dedicà a l’ensenyament i a la direcció d’espectacles lírics D’entre les seves obres destaca el preludi simfònic Corpus 1919, compost segons la teoria intertonal de J Pahissa, i les impressions simfòniques Canigó , composició que l’Orquestra Pau Casals estrenà el 1929 També té obres per a cant i piano Melodies curtes , Euridiça , Cançó de la rosa i obres per a cor…