Resultats de la cerca
Es mostren 1695 resultats
Lesotho 2012
Estat
Lesotho s’ha convertit en un país exportador de productes tèxtils, sobretot als Estats Units d’Amèrica © Banc Mundial Tom Thabane, de la Convenció de Tot Basotho ABC, fou designat primer ministre al juny, després que Pakalitha Mosisili, en el poder des del 1998, hagués fracassat en l'intent de formar govern després de les eleccions El partit de Mosisili, el Congrés Democràtic DC, obtingué 48 dels 120 escons en les legislatives celebrades el 26 de maig La Convenció de Tot Basotho, de Thabane, n'aconseguí 30, quatre més que el Congrés de Lesotho per la Democràcia LCD El resultat fou un fracàs…
Margarida Castells i Criballés
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Traductora.
Llicenciada en filologia semítica 1985 per la Universitat de Barcelona, on ha estat professora de llengua i literatura àrabs És coautora, amb Dolors Cinca , de dues versions de la traducció dels reculls d’històries de Les mil i una nits 1995, premis Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana 1996 i Crítica Serra d’Or 1997 i del primer Diccionari àrab-català 2007, publicat per Enciclopèdia Catalana En collaboració amb Manuel Forcano , traduí els relats de viatges d’Ibn Battuta 2005, premi Crítica Serra d’Or 2006 També ha fet traduccions llatines de l’Alcorà i de textos de Salim…
miracle dels Corporals de Daroca
Història
Fet extraordinari que la tradició situa com a esdevingut prop de Llutxent (Vall d’Albaida) durant la segona revolta d’al-Azraq (1276).
Segons la llegenda, els cristians que assetjaven el castell de Xiu foren sorpresos per les forces islàmiques el rector de sant Cristòfol de Daroca Aragó, que llavors deia missa, amagà sota una pedra sis hòsties consagrades, les quals en ésser recuperades després de la lluita, desfavorable als cristians, havien deixat taques de sang en els corporals que les embolcallaven aquest prodigi hauria enardit els cristians, que tornaren a la lluita i recuperaren Xiu batalla de Llutxent Disputada la possessió dels corporals, aquests haurien estat traslladats prodigiosament a Daroca, on encara són…
minnesänger
Literatura
Música
Nom donat als poetes alemanys dels s. XII i XIII que conrearen el gènere poètic minnesang (‘cant d’amor’), a imitació dels trobadors provençals.
El minnesang és una poesia lírica vinculada a unes determinades formes i destinada a ésser recitada amb acompanyament de diversos instruments de corda davant un cercle reduït de cortesans i de cavallers És una poesia d’amor que, plenament medieval, expressa els sentiments i els lligams convencionals entre el poeta i la dama Al costat de l’amor, sempre apareixen el goig i la pena que l’acompanyen, la nostàlgia, la separació i el comiat de l’alba Tagelied Hom discuteix encara l’origen del minnesang , com també la seva relació amb la lírica popular i amb la poesia llatina dels clerici vacantes…
François Francoeur
Música
Compositor i violinista francès.
Fou el membre més notable d’una família de músics francesos documentats des de la segona meitat del segle XVII Es formà musicalment amb el seu pare i des dels quinze anys treballà com a violinista a l’Òpera de París, on arribà a ser mestre de música el 1739 El 1727 substituí Jean-François de la Porte com a compositor de la cambra del rei, i tres anys després formà part dels vint-i-quatre violins que estaven al servei reial, els 24 violons du roi , tot ocupant el lloc que havia deixat vacant Jean-Baptiste Senaillé El 1743 fou nomenat inspector adjunt de l’Òpera, juntament amb…
Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig
Música
Orquestra alemanya que té el seu origen en una formació fundada el 1743 amb el nom de Das Grosse Concert, composta per setze músics que eren finançats per setze comerciants de la ciutat.
El 1781 l’orquestra s’installà a l’edifici del gremi dels drapers, i per aquesta circumstància ha rebut el nom actual Gewandhaus vol dir ’casa de robes' L’orquestra visqué un dels seus períodes més esplendorosos del 1835 al 1845, quan en fou director Felix Mendelssohn, que la convertí en una formació moderna i professional Altres directors que hi han deixat la seva empremta han estat Arthur Nikisch 1895-1922, Bruno Walter 1929-33, apartat del càrrec pel règim nazi, Franz Konwitschny 1949-62 i Kurt Masur 1970-96 Des del 1998 s’ocupa de la direcció Herbert Blomstedt, que ha mostrat…
Burundi 2015
Estat
La decisió del president Pierre Nkurunziza de presentar-se a la reelecció, per un tercer mandat prohibit per la Constitució, va provocar la fractura de la societat i una onada de violència Malgrat les manifestacions de protesta, multitudinàries a Bujumbura, i les crítiques dels partits opositors, Nkurunziza va continuar amb el seu pla d'aspirar a la reelecció També van rebutjar el tercer mandat un grup de militars, encapçalats pel general Godefroid Niyombare, que va fer un cop d'estat el 13 de maig, avortat en poques hores per les forces lleials al president En la consulta del juliol,…
República Centreafricana 2011
Estat
François Bozizé el tercer per l'esquerra va ser reelegit president de la República Centreafricana © Consell de la Unió Europea El president, François Bozizé, va derrotar els candidats opositors en la consulta celebrada el 23 de gener i va ser reelegit per a un nou mandat de cinc anys Bozizé, en el poder des del 2003, va obtenir el 64% dels vots, mentre que l’expresident Ange-Félix Patassé va aconseguir-ne el 21%, i l’exprimer ministre Martin Ziguélé, el 6% En les legislatives, celebrades el 23 de gener i el 27 de març, la formació de Bozizé, Kwa na Kwa ‘El treball, només el treball’, va…
Jaume Desfar
Història
Història del dret
Jurista i cavaller.
Auditor de la cúria reial, almenys des del 1343, i conseller del rei, actuà en el procés menat per Pere el Cerimoniós contra Jaume III de Mallorca per desposseir-lo dels seus estats Fou assessor del governador del Rosselló 1344, procurador dels feus reials de Catalunya 1347-50 i advocat fiscal, tractador del rei a les corts de Perpinyà en 1350-51 per resoldre greuges de nobles i ciutats, membre del consell de regència deixat pel rei a Catalunya en partir cap a Sardenya el 1354, canceller de l’infant Joan des del 1365, i almenys fins al 1374, que el rei li encomanà d’investigar…
ball pla
Dansa i ball
Forma de ball de parelles, potser la més típica del Principat, on fou molt estesa, sobretot durant el s XIX, i on ha deixat testimoniatges des del s XVII.
Espècie de baixa dansa, generalment de compàs ternari, que es caracteritza, tal com indica el nom, per un punteig suau, per un moviment dels peus lliscant a poca distància de terra i per l’absència de salts A la primera part, o començament , les parelles fan una mena de passeig, marcant els passos al ritme de la tonada, mentre cada ballador sosté, amb la mà dreta, l’esquerra de la balladora A la segona part, o caiguda , ballador i balladora dansen l’un de cara a l’altre, s’acosten, s’allunyen, es canvien de lloc, amb més moviment de braços i cames És freqüent en el ball pla el moviment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina