Resultats de la cerca
Es mostren 455 resultats
foia de Castalla
Panoràmica de la foia de Castalla amb la serra de la penya Roja al fons
© Fototeca.cat
Vall de l’Alcoià que comprèn els municipis de Castalla, Ibi, Onil i Tibi.
Correspon a un sector dels corredors del Sistema Subbètic valencià i té com a eix fisiogràfic el riu Verd dit també de Castalla o de Montnegre La foia és tancada, al nord, per les serres del Reconco 1206 m, de Biscoi 1164 m i del Carrascar d’Alcoi 1352 m per llevant, la Carrasqueta, el cabeç del Corbó, les serres de Vivenç i de la Gralla i la penya Roja 1266 m fan partió amb la canal o foia de Xixona Al sud-oest s’alcen el cònic Maigmó 1296 m amb el Montcatí 1098 m i la serra de l’Arguenya 1228 m, amb la penya de l’Àguila 1050 m a l’oest La majoria de les crestes són nummulítiques, mentre…
Tonquín
Divisió administrativa
Regió septentrional del Vietnam.
Limita al N amb el sheng xinès del Yunnan i el zizhiqu de Guangxi Zhuang, al S amb la regió d’Annam i a l’E amb la mar de la Xina Meridional, on constitueix el golf de Tonquín Correspon essencialment a la conca fèrtil i al delta del Sông Nhi Ha la costa i el delta constitueixen una gran plana, però la zona SE és muntanyosa ateny 3142 m al Fan Si Pan El clima és monsònic, amb pluges de juny a setembre hi ha una variació considerable de temperatures i de pluviositat entre el litoral i l’interior Habitada pels tais, la població es concentra, sobretot, al delta…
condomini
Història
Sistema d’explotació de la terra —heretat del Baix Imperi— en virtut del qual, durant l’edat mitjana, el senyor es reservava la utilització directa de la part més fèrtil de la seva terra o coromina.
L'artificialització antròpica de la biosfera
El control gradual de la producció alimentària L’impacte de les espècies humanes primitives sobre el seu entorn no degué ésser gaire notable En tot cas, no fou més gran que l’inflingit per altres espècies de primats Amb el pas del temps i el progrés de l’activitat cultural, però, aquesta situació ana canviant El mòbil bàsic de l’intent de dominació de l’entorn fou, naturalment, la seguretat alimentària Per tal de garantir l’abastament d’aliments, primer els humans organitzaren les recolleccions i les caceres, i després s’iniciaren en l’agricultura i en la ramaderia També, és clar, els humans…
voquisiàcies
Botànica
Família de terebintals formada per plantes llenyoses de fulles oposades o verticil·lades; de flors hermafrodites, pentàmeres, obliquament zigomorfes o asimètriques, de calze esperonat i amb un sol estam fèrtil, i de fruits indehiscents o en càpsula loculicida.
Consta d’unes 125 espècies, quasi totes de l’Amèrica tropical
Les laboulbeniomicètides
Es tracta de fongs força nombrosos uns 134 gèneres i 1700 espècies, però no pas fàcils de veure a la natura, ja que són molt petits i viuen paràsits sobre artròpodes, sobretot coleòpters de llocs humits Cicle vital de les laboulbeniomicètides, en el cas concret del gènere Laboulbenia A L’exemplar adult expulsa les ascòspores per l’ostíol del periteci B l’ascòspora es fixa damunt el cos de l’hoste mitjançant la formació d’una base negra anomenada ungla o peu C s’inicien les primeres fases del desenvolupament, amb la divisió de les dues cèllules originals de l’ascòspora D es forma la cèllula…
Sant Joan d’Horta (Barcelona)
Art romànic
La vall d’Horta — Orta en els documents medievals—, situada en un bell i fèrtil paratge del NE de la ciutat, entre la serralada de Collserola, el turó de la Peira i els serrats de la Rovira, s’esmenta, per primera vegada, l’any 965 es tracta d’una escriptura de donació atorgada per Ataülf, levita, i els preveres Guifré i Joan, a favor de l’església de Sant Miquel de Barcelona, al terme de Selvià, in valle Orta Els documents del segle XI, a més, esmenten un petit nucli de població, d’origen probablement ben antic efectivament, l’any 1050, un conjunt de béns —cases, terres, vinyes…
Les carofícies
Cloròfits continentals de la classe de les caroficies 1 Chara vulgaris a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 20 b corònula de l’oogoniòfor x 40 2 Ch hispida a aspecte general x 0,3 b part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 15 3 Ch aspera a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides, d’un peu masculí x 20 b fragment d’un filloide femení x 20 c bulbs x 4 4 Ch braunii a nus fèrtil d’un filloide x 15 b extrem d’un filloide x 15 5 Ch fragilis a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 20 b oòspora x 45 c…
Nil

El Nil prop d’Aswān
G T (CC BY-NC-ND 2.0)
Riu
Riu de l’Àfrica nord-oriental (6.671 km de longitud [5.600 km després del llac Victòria] i 2.867.000 km2 de conca).
Hidrologia i parts del Nil Considerat generalment el riu més llarg del món posició que disputa amb l’Amazones, la font principal és el Kagera, que, format per diversos torrents, neix a l’altiplà de Burundi Amb aquest nom entra per la costa W en el llac Victòria, i surt pel N, prop de Jinja, amb el nom de Nil Victòria Al cap de poc forma la cascada Ripon, prop de la qual ha estat construïda una presa Owen Falls per al regadiu i la producció d’electricitat Des d’una altitud de 1135 m al llac Victòria, el Nil davalla a 1012 m, es dirigeix cap al NW i ocupa un seguit de depressions, com l’àrea…
Manxúria
Divisió administrativa
Regió del NE de la Xina que comprèn els sheng de Jilin, Liaoning i Heilongjiang.
La capital és Shenyang 3 174 000 h 1975 La limita a l’W el Gran Khingan, a l’E les muntanyes de Changpai i l’Ussuri, al N l’Amur i al segle la mar Groga, on forma la península de Liaotung El centre de la regió és una gran plana ondulada, molt fèrtil, regada pel Sungari i el Liao El clima és fred, amb una gran variació entre el N mitjana anual de -4° hi glaça 250 dies i el segle 10° hi glaça 150 dies Les pluges, predominantment d’estiu, disminueixen d’E 750-1000 mm a W 250-500 mm El bosc, principalment de coníferes, cobreix les muntanyes Els principals conreus són el kaoliang un tipus de melca…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina