Resultats de la cerca
Es mostren 291 resultats
saboga
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels clupeids, de forma semblant a la de la sardina, però que pot atènyer 50 cm o més de llargada i 3 kg de pes, de dors verd blavós o gris verdós amb flancs argentats i carena dentada ventral visible.
Habita a la mar i a l’aigua dolça, Peix molt apreciat per la seva carn, és distribuït per l’Atlàntic nord- oriental i la Mediterrània occidental Efectuen migracions del mateix tipus que les del salmó i desenvolupen llur cicle totalment en l’aigua dolça en certs llacs alpins Les espècies més importants i conegudes són Alosa alosa i Alosa finta
baila
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, molt semblant a la llobina, de la qual es distingeix pel fet d’ésser de dimensions menors, per les escates també menors i perquè té el dors i els flancs clapats de negre, caràcter que no tenen les llobines adultes.
Tampoc no penetra tant com aquestes en els rius i les llacunes salades Té un hàbitat similar al de la llobina és freqüent a tot el litoral de la península Ibèrica, però és més abundant a l’Atlàntic que no pas a la Mediterrània Taxonòmicament, a hores d’ara, alguns autors s’estimen més considerar la baila o llobarro pigallat i la llobina o llobarro integrants de la família dels morònids , ja que encara que comparteixin amb la dels serrànids el preopercle dentat presenten trets característics propis com una coloració grisenca i dues aletes dorsals en comptes d’una de sola
circulació general atmosfèrica

L’esquema interior indica els corrents a la superfície, i l’esquema exterior els corrents d’altura de la circulació general atmosfèrica
Meteorologia
Conjunt dels grans corrents atmosfèrics que tenen una direcció aproximadament horitzontal i que són registrats amb una forta regularitat; llur horitzontalitat és deguda a les dimensions de l’atmosfera meteorològica, que per la seva poca potència vertical presenta una component horitzontal predominant.
La circulació és regida per factors tèrmics i per factors dinàmics Els factors tèrmics tendeixen a establir una circulació de tipus meridià el diferent balanç de la radiació del sol en funció de la latitud determina un gradient baromètric acusat entre els pols i l’equador La massa d’aire de les baixes latituds, pel fet d’ésser més càlida, té menys pressió que la massa d’aire fred de les altes latituds, la qual cosa provoca en les capes baixes de l’atmosfera un corrent fred dels pols cap a l’equador A l’altura, en canvi, la diferència de pressió és inversa, car l’aire fred, més dens, a mesura…
Mare de Déu de Refet (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Talla de la Mare de Déu, que fou força restaurada Arxiu ECSA El santuari de la Mare de Déu de Refet es troba 2 km al nord de Seró, al peu de la muntanya de la Força Mapa 33-13328 Situació 31TCG439394 Per a arribar-hi des d’Artesa cal prendre un trencall a mà esquerra que surt de la carretera comarcal 1 313 El trencall es troba ben indicat CPO Història El lloc de Refet és esmentat des del 1133, en què Pere Ramon, per tal de reparar la violació de l’església de Jau, Santa Maria de Pesques, va prometre donar cada any a la mateixa església una lliura de cera mentre visqués i un cop mort…
Els zeïformes: gall i gallet
L’ordre dels zeïformes és emparentat amb el dels bericiformes, perquè ambdós presenten una especialització en la morfologia dels otòlits Tenen aletes pelvianes amb radis espinosos i de 5 a 9 radis segmentats, en posició toràcica El cos és cobert d’escates ctenoides que arriben fins al cap Presenten un cos comprimit i alt i un nombre de vèrtebres inferior al dels bericiformes Els ulls són grossos i la boca és protràctil Són fisoclists Comprèn 6 famílies els parazènids, els macrurocítids, els zeids, els gramicolepídids, els oreosomàtids i els caproids, de les quals, només les dels zeids i els…
Granota roja
Morfologia La granota roja Rana temporaria , molt comuna als Pirineus, és més aviat bruna, amb una taca fosca estesa des de l’ull fins a la part posterior del timpà les seves potes posteriors són relativament curtes, i és menys aquàtica i menys àgil que la seva congènere, la granota verda Rana perezi Hàbitat/Xavier Moreno És una granota robusta, que assoleix fins 90 o 100 mm de longitud Té els ulls notablement separats, el musell és arrodonit i el timpà visible Les seves potes posteriors són relativament curtes, de manera que si hom les estira endavant, amb el tronc de la granota ben estès…
donzella
donzella2 2
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, d’uns 25 cm de longitud, amb el cos allargat i els flancs de color roig recorregut per ratlles longitudinals que poden variar bastant, per tal com és un peix hermafrodita proterogínic i el color és variable segons el sexe.
Té les dents molt agudes, i s’alimenta de crustacis i molluscs Per a dormir i davant qualsevol perill, s’enterra de costat en la sorra del fons Viu en les mars tropicals i en els fons rocallosos de l’Atlàntic oriental i de la Mediterrània
besuc
besuc
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels espàrids, d’uns 35 cm, amb el cos ovalat i comprimit, de dors rosat i flancs de color blanc argentat, amb una taca marronosa entre l’opercle i l’inici de la línia lateral; els ulls, molt grossos, ocupen una gran part del cap.
Té les escates dures i brillants Abunda a les costes de la península Ibèrica, on viu en grans bancs sobre fons rocallosos i sorrencs, a gran profunditat 200-500 m hom el pesca amb palangres i arts d’arrossegament La carn, forta i de gust saborós, és molt apreciada i és consumida fresca
vairó
Ictiologia
Peix teleosti de la família dels caràngids d’uns 40 cm de longitud, de dors blau i flancs argentats i amb el cos poc esvelt, l’aleta dorsal amb els primers radis lliures, el peduncle caudal estret, la cua amb els lòbuls arrodonits i els costats solcats per cinc amples bandes transversals de color blau fosc.
És pelàgic, de l’alta mar, i hom l’anomena també peix pilot , pel seu costum de seguir els vaixells i els grans taurons S'alimenta de les deixalles dels vaixells, dels peus de cabra adherits a llurs bucs i de les restes dels taurons Formen grans bancs És cosmopolita, però no gaire comú a les aigües dels Països Catalans
sorell

Sorelll
Thomas Knebelsberger (cc-by-nc-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, de fins a 40 cm de llargada, amb la línia lateral rivetejada d’escudets ossis, la primera dorsal amb radis espinosos units per una membrana, una taca negra al vorell superior de l’opercle, el dors gris verdós o blavós i els flancs i el ventre argentats.
Els individus joves viuen sota l’ombrella de les meduses grosses i s’alimenten de llurs gònades i tentacles Hom se'l menja fresc i en conserva escabetxat Habita a la Mediterrània, a la mar Negra i a les costes de l’Atlàntic, sobretot de l’oriental
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina