Resultats de la cerca
Es mostren 656 resultats
Anàlisis de laboratori durant l’embaràs
La primera anàlisi de laboratori que es fa durant l’embaràs serveix per a valorar diverses funcions de l’organisme matern que poden influir en el desenvolupament de l’embaràs, i també per a descartar que la dona tingui alguna infecció que pugui transmetre al fetus En aquesta anàlisi s’examina una mostra de sang i una altra d’orina L’ anàlisi de sang inclou un hemograma , o recompte cellular , és a dir, la determinació del nombre i la concentració de les cèllules que en proporcions diferents es troben a la sang En especial, es considera fonamental el recompte dels glòbuls vermells, les…
cirurgia mínimament invasiva
Medicina
Nom que rep el conjunt de tècniques diagnòstiques i de tractaments quirúrgics que són realitzats per visió directa, endoscòpia o altres tècniques de tractament de la imatge, utilitzant vies naturals o bé agressions quirúrgiques mínimes per a introduir instrumental al cos humà.
Tot i existir experiències prèvies, aquest tipus de cirurgia s’ha desenvolupat i expandit ràpidament a partir dels anys vuitanta del s XX Actualment s’aplica a un gran nombre de disciplines mèdiques com la neurocirurgia, la cirurgia cardíaca i vascular, la cirurgia plàstica, la urologia o la ginecologia Presenta com a avantatges la minimització de la resposta inflamatòria sistèmica, de les complicacions de la ferida quirúrgica i del dolor associat amb el postoperatori La majoria d’aquests tractaments són ambulatoris o amb períodes d’internament molt curts Això es tradueix en una notable…
apèndix vermiforme
Anatomia animal
Apèndix intestinal de la majoria de primats i de rosegadors, situat al fons del cec, del qual constitueix com una prolongació, de forma tubular i sinuosa, tancat en el seu extrem distal.
Té un aspecte, doncs, vermiforme, d’on li ve el nom per la seva situació, hom l’anomena també apèndix cecal En l’home, fa de 4 a 12 cm, i en d’altres primats sol ésser més llarg Des d’un punt de vista evolutiu, és un òrgan vestigial, funcional encara en els rosegadors l’apèndix vermiforme i el cec formen un sac on els enzims poden actuar durant molt de temps sobre les fibres vegetals de difícil digestió En l’home, no té cap funció específica destacable Si esdevé seu d’una infecció bacteriana, provoca l'apendicitis Un teixit limfoide, com el que recobreix les amígdales, el…
Boqueres
Patologia humana
Les boqueres , o la quilitis comissural , són una lesió inflamatòria que afecta les comissures labials, que es clivellen i fan mal, sobretot en obrir la boca o en ingerir aliments àcids o picants La quelitis comissural és un trastorn freqüent, en general passatger i banal, per bé que pot indicar l’existència d’alteracions importants, com ara mancances de vitamines Tanmateix, però, l’origen més habitual és la dessecació i posterior infecció de secrecions salivals que s’esdevé sovint entre els portadors de pròtesis dentals massa amples o, més genèricament, en persones que tenen l’…
Ignac Fülöp Semmelweis
Tocòleg hongarès, més conegut pel nom alemany d’Ignaz Semmelweis.
Les seves investigacions en la primera clínica maternal de Viena i, després, al Rochuskrankenhaus de Pest li feren comprendre que la causa de la febre puerperal era la infecció provocada per les manipulacions dels mateixos metges i llevadores en les parteres Observà que la incidència d’infeccions en aquestes era molt superior quan havien estat ateses per metges que quan ho havien estat per llevadores, les quals es rentaven les mans amb més freqüència, hipòtesi que comprovà experimentalment el 1847 La seva obra més important és Die Ätiologie, der Begriff und die Prophylaxis des…
Disenteria bacil·lar o shigeliosi
Patologia humana
Definició La disenteria bacillar o shigeliosi és una malaltia infectivocontagiosa aguda, d’origen bacterià, endèmica en alguns països de clima tropical i present també al nostre medi, que evoluciona amb diarrees poc voluminoses i mucosanguinolents, síndrome febril i dolor abdominal Aquest trastorn, freqüent en nuclis urbans densos i amb higiene deficient, i durant les guerres, sol ésser benigne, però de vegades, sobretot en infants petits i persones d’edat en zones endèmiques, provoca complicacions com ara deshidratació i xoc Causes L’ agent etiològic de la disenteria bacillar és un grup de…
escarlatina
Patologia humana
Malaltia infecciosa i molt contagiosa que predomina en nens de 5 a 10 anys, causada per l’estreptococ beta-hemolític i la seva toxina.
Es dona més a l’hivern i a la primavera Es propaga per petites gotes expectorades i per objectes contaminats S'incuba de 3 a 6 dies després hi ha una amigdalitis greu amb cefalàlgia i febre, i de 12 a 48 hores després es manifesta una erupció típica a la pell, que comença al coll i davalla a les extremitats inferiors i que predomina a la regió inguinal i als plecs del colze Al cap d’uns 3 o 4 dies l’erupció s’atenua i millora l’estat general Dues o tres setmanes després poden haver-hi complicacions greus nefritis, infecció reumàtica, cardiopatia, hepatitis, etc Convé que el nen…
pneumònia
Patologia humana
Pneumopatia infecciosa, generalment aguda, amb infiltració exsudativa i cel·lular dels alvèols (en les pneumònies bacterianes clàssiques) i de l’interstici i els bronquíols (en les broncopneumònies i les pneumonitis).
Segons l’extensió topogràfica del procés, poden ésser lobars, lobellars, segmentàries i intersticials D’acord amb llur etiologia hom les classifica en bacterianes i no bacterianes, les quals poden ésser causades per virus, rickèttsies i fongs En l’edat infantil són més freqüents les víriques, mentre que en l’adult augmenta el nombre de les bacterianes produïdes per pneumococs, estafilococs, estreptococs, Haemophilus influenzae i Klebsiella pneumoniae Per a la diagnosi és molt important la història clínica minuciosa tos productiva, dolor en punta de costat, febre, símptomes generals d’…
immunologia
Biologia
Medicina
Immunologia
Part de la medicina que estudia la immunitat.
S'inicià com una disciplina que maldava per comprendre la resistència a la infecció que en un principi era considerada com l’única funció del sistema immunitari Al començament del segle XX hom conegué la seva relació amb la hipersensibilitat o allèrgia, aclarí les funcions biològiques generals del sistema immune, i relacionà la immunitat amb el càncer, amb les dificultats sorgides a l’hora de les trasplantacions d’òrgans d’un individu a un altre i amb la capacitat de produir malalties en lesionar els teixits normals Actualment, la immunologia és un dels camps de la medicina en…
al·lergogen
Biologia
Substància del medi que, actuant com a antigen, pot determinar la formació d’anticossos IgE d’hipersensibilitat immediata, en persones predisposades genèticament.
Són composts molt polars que ja en petites quantitats són capaços de provocar la sensibilització allèrgica L’exposició de l’individu sensibilitzat a qualsevol allergògen pot desencadenar una anafilaxi Els allergògens poden entrar en contacte de diverses maneres per inhalació pols, de casa o industrial, pollen, espores, etc per ingestió aliments, medicaments per infecció bacteris, paràsits, etc per injecció picades d’insecte, injeccions, etc per contacte amb la pell matèries industrials, medicaments, cosmètics, etc Els allergògens són usats en el diagnòstic específic de l’allèrgia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina