Resultats de la cerca

L'any 2015, el president Taur Matan Ruak va apostar per l'exministre de Salut Rui Maria de Araújo com a successor del primer ministre Xanana Gusmão, líder del Congrés Nacional per a la Reconstrucció de Timor Oriental CNRT i el primer president del Timor independent Tot i formar part del partit opositor Front Revolucionari per a un Timor Independent, el nom de De Araújo va ser proposat pel mateix Gusmão Es va instaurar un nou Govern d'unitat nacional, amb el repte de reduir l'índex de pobresa, del 50%, i diversificar l'economia més enllà de l'exportació de petroli i gas El Govern va continuar…

Parallelament a les converses de pau, que es van celebrar a Maputo des del maig, els combats entre les forces de la Resistència Nacional de Moçambic RENAMO, el principal partit opositor, i el Govern, en mans del FRELIMO des de la independència, van seguir molt actius, sobretot a les províncies de Manica i Sofala, al centre del país A causa dels combats, milers de persones van haver de desplaçar-se o refugiar-se a Malawi Un dels membres de la delegació de la RENAMO en les converses, Jeremias Pondeca, va ser assassinat en un carrer de la capital, a l’octubre Una mort que es va afegir a les d’…

Les protestes dels polítics de l’illa de Mayotte, sota sobirania francesa, van provocar que, al setembre, el Govern francès paralitzés la proposta de donar de franc el visat als comorians que volen entrar a l’illa L’acord de gratuïtat va ser signat a París pels ministres d’Afers Estran-gers de França i de les Comores A Mayotte, els polítics van argumentar que amb un visat gratuït augmentaria l’arribada de comorians Situada a 70 km de l’illa d’Anjouan, Mayotte rep cada any milers de comorians, bona part d’ells arribats sense visat amb kwassa kwassa , unes embarcacions molt fràgils Segons el…

El president Faure Gnassingbé va ser reelegit per a un segon mandat de cinc anys en obtenir el 60% dels vots en la consulta celebrada el 4 de març Faure, en el poder des de la mort del seu pare Gnassingbé Eyadéma el 2005, va aconseguir quasi el doble de vots que el dirigent opositor Jean-Pierre Fabre, candidat de la Unió de Forces del Canvi UFC, amb el 33%, el qual no va acceptar la derrota tot argumentant que s’havia produït frau en contra seva En el si de l’oposició, les diferències personals i ideològiques entre els dos dirigents de la UFC, Jean-Pierre Fabre i Gilchrist Olympio, es van…

Les tensions en el si de les Forces Nacionals d'Alliberament FNL, la darrera guerrilla hutu a signar la pau, al maig del 2008, i la confirmació de la condemna a Hussein Radjabu van amenaçar l'estabilitat d'un Govern que preparava les eleccions generals, previstes per al 2010 La crisi en les FNL va ser provocada per la rebellió d'una facció, encapçalada per Pasteur Habimana i Jacques Kenese, que contestava el lideratge d'Agathon Rwasa, dirigent històric de les FNL que gaudeix de molta popularitat entre els excombatents En un congrés, celebrat a l'octubre, Rwasa va ser destituït de la…

El president Armando Guebuza va ser reelegit en obtenir el 75% dels vots en la consulta celebrada el 26 d'octubre Afonso Dhlakama, líder de la Resistència Nacional de Moçambic RENAMO, va aconseguir el 15%, i Daviz Simango, del Moviment Democràtic de Moçambic MDM, el 10% restant En les legislatives, el Front d'Alliberament de Moçambic FRELIMO, en el poder des de la independència, va aconseguir la majoria absoluta amb 194 escons dels 250 en joc la RENAMO es va mantenir com a primera força de l'oposició, amb 48, i l'MDM, fundat per Simango, tan sols 8 El resultat va consolidar Guebuza i el…

Les eleccions presidencials i legislatives del 3 de maig van donar un tomb a la política del país amb el triomf de la coalició opositora de dretes, Alianza por el Cambio AC, davant de la coalició liderada pel governant Partido Revolucionario Democrático PRD El nou president, el magnat empresarial Ricardo Martinelli, va obtenir gairebé el 60% dels vots i una majoria parlamentària de 37 escons sobre un total de 71 De tota manera, amb l'alternança es va verificar que el marc institucional és estable i el relleu en el poder es va fer sense incidències Els principals reptes que ha d'enfrontar el…

El 1940 ingressà en l’exèrcit holandès de les Índies Orientals, però durant la guerra del Pacífic es passà 1943 a les forces japoneses Acabada la guerra, participà en la lluita contra el domini holandès 1945-49 General de brigada 1962, el 1965 dominà un intent revolucionari comunista i tot seguit, després de perpetrar una massacre de centenars de milers d’assassinats entre militants d’esquerra assumí el poder efectiu Cap d’estat major i ministre de defensa, el 1967 féu dimitir el president Ahmet Sukarno , el qual substituí 1968 Des d’aleshores encapçalà un règim autoritari i dominat pel…

Ingressà com a voluntari a l’exèrcit durant la invasió nord-americana del 1846, i després participà en les guerres civils contra el general López de Santa Anna General al cap de poc temps de fer els trenta anys, lluità contra l’emperador Maximilià, i el 1867 prengué la ciutat de Mèxic en nom de Juárez El 1876 enderrocà el president Lerdo de Tejada, que volia ésser reelegit Governà dictatorialment l’estat durant un llarg període 1877-1911 i utilitzà procediments violents per tal d’evitar qualsevol protesta Facilità les inversions de capital estranger, principalment nord-americà, als sectors…

El 1962 la seva família anà a viure a Nova York Posteriorment retornà a la República Dominicana i estudià dret a la Universidad Autónoma de Santo Domingo UASD, on es doctorà el 1978 Deixeble de Juan Bosch, seguí aquest quan se separà del Partido Revolucionario Dominicano PRD i en la fundació del Partido de la Liberación Dominicana PLD el 1973, de tendència liberal, del qual fou elegit membre del Comitè Central 1985, del Comitè Polític 1990 i president 2002, reelegit el 2007 El 1996 guanyà en les eleccions a la presidència de la República, i durant el seu mandat 1996-2000 donà suport a la…