Resultats de la cerca

Gentil és un personatge de ficció creat per Verdaguer a partir de la llegenda del cavaller d’Enveig, que és a l’origen de la fundació del monestir de Cuixà Canigó , cant IX Tot just armat cavaller, el seu pare, Tallaferro, i el seu oncle Guifré, condemnen el seu amor per la pastora Griselda i li confien la defensa del castell estratègic de Rià Però, a la nit, contemplant les congestes del cim del Canigó, l’escuder l’enganya dient-li que les congestes són talismans que li faran possible l’amor de Griselda Gentil emprèn l’ascensió al cim i, en arribar-hi, és víctima de l’encís de↑ Flordeneu ,…

Flordeneu encisa el jove cavaller↑ Gentil , quan aquest puja al cim del Canigó, on pensa trobar el talismà que faci possible el seu amor per la pastora Griselda, interdit pels comtes Tallaferro i Guifré, pare i oncle de l’enamorat Flordeneu suplanta Griselda dient al jove cavaller que és d’ella de qui està enamorat, perquè ella, per tenir-lo, es va fer pastora Gentil, embruixat per la bellesa, la gràcia i el capteniment de la fada, s’abandona a les seves requestes d’amor i s’oblida del seu passat Llavors els dos enamorats visiten el palau soterrat de les fades, on voguen per estanys d’aigües…

Serra i Balet Anunci publicat a Las joyas de la industria española , 1925 En separar-se Josep Carroggio dels seus socis Codina i Sureda, aquests constituïren societat, i es feren càrrec de la fàbrica de filats a Sant Quirze de Besora i de la de teixits a Barcelona A Sant Quirze tenien 10000 pues de filar El soci Sureda sortí de la societat el 1897 i Genís Codina s’associà amb Josep Isidre Serra i Varoy per a continuar el negoci, que a partir d’ara es dirà Codina i Serra Al costat de la fàbrica Genís Codina construí una església dedicada a la Mare de Déu de Lurdes 1899 Els Serra venien de…

Rector de la parròquia de Sant Pere, annexa a la seu valenciana, d’on arribà a ser vicari, fou membre de l’Acadèmia Valenciana Escriví diverses obres de temàtica religiosa, i una explicació sobre una moneda i una pedra antigues trobades a València, que publicà Jacint Segura en l’apèndix d’una obra seva, en la qual s’oposava a l’opinió del cronista de València, Agustí Sales De més interès és la seva Breve noticia de los principios y progresos de la Academia de pintura, escultura y arquitectura erigida en la ciudad de Valencia bajo el título de Santa Bárbara, y de la proporción que…

Fou fundat el 1953 amb el nom de Club San Fernando Els seus impulsors foren Francesc Fonte, president del club fins a mitjan dècada de 1980, i Jacint Vilà, entrenador del primer equip 1954-79, i president 1987-97 Prengué la denominació actual el 1981 després de fusionar-se amb la secció d’handbol de l’Epic Terrassa, club que posteriorment creà un altre equip d’handbol El 1985 passà de jugar en categories provincials a segona estatal, i el 1986 ascendí a primera estatal, on es mantingué fins al principi dels anys noranta El 1989 disputà la fase d’ascens a divisió d’honor Juga al…

Ingressà a l’orde el 1880, i féu els estudis a Moià Moianès i a Lleó Exercí el magisteri a Catalunya fins el 1901, que anà a Roma com a arxiver i cronista de l’orde i director de les Ephemerides Calasanctianae Recorregué totes les províncies de l’orde i és autor de tres volums sobre escriptors escolapis Roma 1908-11 i d’un inventari de documents de l’arxiu general de l’orde Renuncià el càrrec i es retirà a Barcelona, on traduí al llatí l' Atlàntida de Jacint Verdaguer editada el 1929, un volum de poesies llatines, Carminum libri quattuor 1924, Versiones latinas de poesías…

Els atacants 2 500 homes, 3 000 cavalls i 25 canons iniciaren el bombardeig de la població el dia 13 els defensors 4 000 homes, la majoria pagesos, dirigits per Antoni d’Armengol, baró de Rocafort, capitularen el dia 15 Les tropes ocupants, mancant a la paraula donada, saquejaren la vila i exterminaren la major part dels defensors i, després d’un consell de guerra sumaríssim, donaren garrot a Antoni d’Armengol, Jacint Vilosa, governador militar del Camp de Tarragona, Carles Bertrolà, sergent major, el batlle i els jurats de la vila, revestits de les insígnies de llurs càrrecs, i…

Vida i obra Format al Seminari de Vic, posteriorment amplià els estudis a Barcelona cursant dret civil i canònic Estigué vinculat a diversos càrrecs eclesiàstics del bisbat de Girona des del 1879, presidí la junta auxiliar gironina per a la restauració del monestir de Ripoll i fou collaborador assidu de l’Associació Literària de Girona La seva afecció a l’arqueologia el portà a publicar L’Episcopologio Ampuritano Precedido de una reseña histórica y arqueológica de Ampurias ca 1897, resultat de les seves pròpies recerques dels materials emporitans amb un mètode avançat per a l’època Lectures…

Ha conreat la pintura i ha estat conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, director de la Casa museu Gaudí de Barcelona, fundador de la Universalis Foederatio Praesepistica, membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana AELC Ha publicat Barcelona, vint segles d’història amb F Udina, 1963, Guía de Gaudí amb J Bassegoda Nonell, 1970, la vasta síntesi Dos siglos de pintura catalana XIX y XX 1974, L’Exposició Universal de Barcelona de 1888 1976, Jacint Verdaguer, “príncep” dels poetes catalans 1977…

Estudià a l’Escolania de Montserrat entre el 1830 i el 1835, on fou deixeble de Benet Brell, Rafael Palau i Jacint Boada Des del 1840 fins al 1856 exercí com a organista a l’església de Sant Fèlix de Sabadell El 1852 fou ordenat de capellà Actuà a Santa Maria del Mar, de Barcelona, a la catedral de Girona i a la de Vic Organista a la catedral de Vic a partir del 1857, compongué música religiosa per a les celebracions litúrgiques de la seu vigatana deixà obres religioses com un Te Deum per a orquestra, orgue i cor, i una missa pastoral Autor, a més, de l’oda simfònica La armoniosa