Resultats de la cerca

Doctorat 1974 a la Universitat de Barcelona, hi fou professor d’història medieval L’any 1993, i fins a la seva jubilació el 2015, fou professor a la Universitat Pompeu Fabra Considerat un dels principals referents i coneixedors de la història medieval de la Corona d’Aragó i dels Països Catalans, fou un dels impulsors de la collecció  Catalunya Carolíngia , obra que recopila milers de documents catalans anteriors a l’any 1000, iniciada per Ramon d’Abadal el 1920 Publicà Els orígens històrics 1977, amb M Aventín  El procés nacional de Catalunya segles VIII-IX 1981 el volum Dels…

A partir del 1880 estudià al Conservatori de París i tingué com a mestres Savart solfeig, Th Dubois harmonia, LA Bourgault-Ducoudray història i L Delibes composició Aquest últim el censurà per la llibertat amb què utilitzava el ritme i els modes antics en les seves primeres composicions, i li prohibí optar al Premi de Roma de Composició Aquest enfrontament feu que Emmanuel estudiés amb E Guiraud, gràcies al qual conegué personalment C Debussy Llicenciat en lletres el 1887, es doctorà el 1896 amb una tesi sobre la dansa a l’antiga Grècia Del 1907 fins a la seva jubilació, el 1936, fou…

Vida Nascut en el si d’una família de músics el pare era cantor de la capella del Pi de Barcelona, el 1731 ingressà com a escolà de cant a la capella musical de la catedral de Barcelona, on romangué fins el 1739 Allà fou deixeble de Francesc Valls, Josep Picanyol i Josep Pujol El 1746 fou nomenat mestre de capella de la seu metropolitana de Tarragona, el mateix càrrec que obtingué, al gener del 1748, a la capella reial de Santa Anna de l’Almudaina, a Mallorca El 1763 prengué possessió de la plaça de mestre de capella de la catedral de Toledo, vacant per la jubilació de Jaume de…

Es formà al Conservatori d’Amsterdam, on estudià orgue amb JP de Pauw i composició amb B Zweers El 1913 succeí el seu pare en el càrrec d’organista de Haarlem i el 1926 fou nomenat professor de composició i anàlisi al Conservatori d’Amsterdam, feina que combinà amb la càtedra d’orgue a l’Escola Catòlica Romana de música per a església, a la ciutat d’Utrecht El 1934 acceptà el càrrec d’organista de la catedral d’aquesta ciutat i, tres anys després, arribà a director del Conservatori d’Utrecht L’any 1949 fou designat director del Reial Conservatori de la Haia, i a partir del 1952 feu classes d’…

Vida Ingressà a la Companyia de Jesús, on estudià filosofia i teologia i el 1955 fou ordenat de sacerdot Més tard, el 1962, es doctorà en musicologia a l’Institut Pontifici de Música Sacra a Roma En aquest centre fou deixeble i assistent d’Higini Anglès, a qui posteriorment succeí en la càtedra de musicologia 1965-70 Al mateix temps fou secretari general de la Societat Internacional de Música Sacra 1964-70 i assessor musical de la Ràdio del Vaticà 1962-70 El 1970 tornà a l’Estat espanyol i començà una important tasca de recerca en els arxius de nombroses catedrals Feu estudis i catalogacions…

Descendent d’una família d’artistes, el 1819 estudià composició i orquestració amb A Rejcha al Conservatori de Música de París De les seves primeres obres, totes per a piano, cal destacar l' Air russe varié opus 17 1836, que R Schumann elogià a la "Neue Zeitschrift für Musik" El gènere que cultivà amb més èxit fou la música de cambra D’aquest repertori destaquen els quintets i trios per a piano i un sextet per a piano i instruments de vent, de l’any 1852, que fou la primera obra escrita amb aquesta combinació instrumental El Nonet per a vent i corda opus 38 1849 fou la peça que li donà més…

Després d’estudiar filologia i musicologia a les universitats d’Estrasburg i París, es doctorà sota la direcció de J Wolf a la Universitat de Berlín amb una tesi sobre l' ars nova a Itàlia i França 1930 El 1934 passà a dirigir l’Arxiu Fonogràfic de Berlín, com a successor d’E von Hornbostel, amb qui havia treballat des del 1932 com a assistent L’any 1944 es desplaçà a Barcelona, on fins el 1955 s’encarregà de la Secció de Folklore de l’Instituto Español de Musicología del CSIC Aquest darrer any guanyà una plaça de docent a la Universitat de Colònia per a ensenyar-hi etnomusicologia, càrrec…

Tingué com a mestre Joan Magriñà  a l’Institut del Teatre, i acabada la formació el 1951 ingressà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu , on fou primera ballarina absoluta fins el 1963 Actuà a les principals ciutats del món i especialment a Itàlia Fou primera ballarina del ballet de Luisillo i, com a artista invitada, actuà en el d’Antonio Ruiz Soler Participà en la fundació del Ballet Nacional de España 1978, que dirigí els anys 1993-97 amb Nana Lorca i Victoria Eugenia, Betty Catedràtica de dansa clàssica de la Real Escuela Superior de Arte Dramático y Danza de Madrid 1982, de la qual…

Format a la Unió Esportiva de Sants, el 1934 ingressà al Futbol Club Barcelona, en el qual romangué, en una primera etapa, fins ben entrada la Guerra Civil 1937 Aprofitant la gira del Barça per Mèxic i els Estats Units, s’exilià i fitxà pel Sète francès 1937-39 El 1940 tornà al Barça, però la Federació Espanyola el sancionà per un any Després pogué mostrar novament la seva extraordinària classe, la qual, jugant d’interior o de davanter centre, li valgué el sobrenom de catedràtic del futbol Vestí de blaugrana fins la seva retirada el 1949 i, sumant les dues etapes com a barcelonista, disputà…

Estudià comptabilitat a la Universitat de Newark Després de graduar-se, passà un any com a voluntari en un camp de treball quàquer, experiència que el decidí a dedicar-se a la sociologia, matèria en la qual obtingué un màster el 1942 a la Universitat de Chapel Hill, de Carolina del Nord Després de la Segona Guerra Mundial, en la qual serví a l’exèrcit, el 1946 amplià estudis a la Universitat de Harvard amb Talcott Parsons Del 1954 fins a la jubilació 1987 fou professor a la Facultat de Sociologia de la Universitat de Califòrnia-Los Angeles Fou també membre de diverses societats de recerca i…