Resultats de la cerca

El lloc de Granyanella, 4 km al sud-oest de Cervera, a la riba esquerra del riu d’Ondara, estava inclòs als primers temps de la repoblació dins el terme primitiu de Cervera, del qual es desprengué al segle XI per formar un terme casteller independent Els primers senyors coneguts del castell són els Cervera, que cediren el terme a diversos castlans Els Cervera de Granyanella formaven una línia secundària dels Cervera, iniciada per Berenguer, senyor de Granyanella i Vilagrasseta, mort després del 1127 Castlà o feudatari d’aquest castell devia ésser Ramon d’Anglesola, el qual el 1171 donà a la…

L’església de Sant Cristòfol de les Planes apareix esmentada documentalment l’any 1155, en la definició que Berenguer d’Anglès feu a favor del bisbe de Girona, Berenguer de Llers, de tots els senyorius i drets que retenia “contra justícia” en diverses esglésies situades dins el bisbat, entre les quals hi ha la de “ Sancti Christophori de Planis ” D’altra banda, en un sentit jurisdiccional, la vila de les Planes estigué inclosa durant l’edat mitjana dins el terme del castell d’Hostoles, proper a la població, i, per tant, foren els senyors de l’esmentada fortalesa els qui exerciren sobre la…

La canonja, que seguia la regla de sant Agustí, nasqué de la fusió de dues comunitats La primera, reunida entorn de l’ermità Joan d’Organyà al Montmalet Vilanova de les Avellanes, fou erigida el 1166 en comunitat premonstratenca gràcies a l’ajuda del comte Ermengol VII d’Urgell i Dolça d’Urgell La segona fou establerta a l’indret de l’actual canonja, sota la protecció del noble Guillem d’Anglesola, i el 1166 l’abat premonstratenc de Casadieu, a Occitània, l’erigí en abadia filial seva Aquesta fusió tingué lloc el 1180, en morir Joan d’Organyà Gràcies al comte d’Urgell, Bellpuig…

Situació Vista de l’interior de la cripta, situada a l’extrem oriental de l’església ECSA – JA Adell Les runes de l’església de Sant Pere es troben al nord del poble de la Parròquia d’Hortó, dalt d’un serrat, totalment cobertes per la vegetació, i difícils de localitzar Mapa 34–11253 Situació 31TCG663882 El camí, només apte per a vehicles tot terreny, surt de la carretera d’Adrall a Sort, just a l’entrada del poble de la Parròquia d’Hortó, i cal seguir-lo uns 600 m fins trobar una forçada cruïlla a la dreta Cal seguir aquest camí uns 2 km fins arribar a un torrent, al nord del qual, i a uns…

Situació Un aspecte interior del mur més sencer d’aquesta capella, des de fa anys abandonada i en ruïnes ECSA - A Roig Les ruïnes de la capella de Sant Salvador són al nord-oest del poble d’Estavill, molt properes al conjunt conegut com les Bordes d’Estavill Mapa 33-10214 Situació 31TCG304905 Per a arribar a Estavill cal prendre una pista de terra d’uns 7 km de recorregut, que surt d’un trencall a l’esquerra de la carretera que va de Senterada a Cabdella Per a accedir a la capella se segueix aquesta mateixa pista de terra i uns 3 km abans d’arribar a Estavill es veuen a l’esquerra tot un…

Situació El santuari modern de Pedra té adossat en el sector de llevant l’església primitiva ECSA - F Baltà La primitiva església de la Mare de Déu de Pedra es troba adossada al santuari modern, situat al N de la vila d’Àger, en un contrafort de la serra del Montsec Mapa 32-12289 Situació 31TCG146555 S’hi accedeix per una pista que arrenca del camí de coll d’Ares a l’altura del mas Masierol Història El lloc i el castell de Pedra són documentats des de l’any 1042 De Santa Maria de Pedra, però, no en tenim referències documentals fins el 1179, tot i ser l’església castral En algun moment degué…

Situació Vista general d’aquestes dues misterioses edificacions de defensa de l’antic terme de Vilademàger ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Detall d’aquestes dues misterioses edificacions de defensa de l’antic terme de Vilademàger ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les restes d’aquesta fortificació són situades al cim d’una mota, segurament natural, propera a can Martinet, al final de la plana de la Llacuna, a redós del castell de Vilademàger Mapa 35-16419 Situació 31TCF803938 Hi podem anar per la carretera que va de la Llacuna a Sant Joan de Mediona A 2 km de la Llacuna, a mà dreta, surt un camí…

L’indret d’Ulldemolins sembla que fou poblat des d’època romana, tot i que arqueològicament encara no ha pogut ésser comprovat Tot apunta a pensar que Ulldemolins, en els primers moments de la seva colonització, fou una dependència del castell de Siurana El 31 de gener de 1166, el rei Alfons I, conjuntament amb Albert de Castellvell, castlà de la fortalesa de Siurana, atorgaren una carta de poblament als habitants d’ Occulo de Molinis , que garantia la lliure possessió del seu terme i de les seves pertinences, tot establint la demarcació territorial de l’indret Tot i la concessió d’aquesta…

Vista general del tríptic realitzat en coure repujat i decorat en tota la seva superfície ECSA - A Roura En una collecció particular d’una família originària de l’alt Vallespir, es conserva un tríptic romànic de gran valor No es coneix amb exactitud el seu lloc de provinença, que tant podria ser el monestir d’Arles com alguna de les nombroses esglésies o capelles de l’alt Vallespir que en depenien El tríptic, que fins ara ha restat inèdit, és constituït per tres làmines de coure decorades per embotició fa 32 cm d’alçada, 18 cm d’amplada la part central i 9 cm les laterals totalment obert fa…

Situació Una vista de conjunt del pont, sobre el riu Llobregat R Viladés Aquest pont es troba situat en l’estret congost que hi ha al riu Llobregat, entre la bàscula de les Mines de Fígols i la casa, abans hostal, del Far Aquest pont figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 06,6 — y 71,2 31 TDG 066712 Arribar-hi no és gaire difícil Es troba al costat de la carretera de Berga a Guardiola de Berguedà, uns 200 m més amunt de la bàscula de les Mines de Fígols, abans de travessar el Llobregat, a mà dreta, una mica sota la…