Situació
Una vista de conjunt del pont, sobre el riu Llobregat.
R. Viladés
Aquest pont es troba situat en l’estret congost que hi ha al riu Llobregat, entre la bàscula de les Mines de Fígols i la casa, abans hostal, del Far. Aquest pont figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781: x 06,6 — y 71,2 (31 TDG 066712).
Arribar-hi no és gaire difícil. Es troba al costat de la carretera de Berga a Guardiola de Berguedà, uns 200 m més amunt de la bàscula de les Mines de Fígols, abans de travessar el Llobregat, a mà dreta, una mica sota la carretera. (RVL-JBM)
Pont
La grafia d’Alfar és inacceptable i cal substituir-la per la més pròpia d’El Far. Aquesta paraula, que ha restat més viva a les comarques del Pallars i Ribagorça, era aplicada a les grans fogueres de senyals que es feien servir a l’edat mitjana, sobretot per a fins bèl·lics defensius.
Aquí podria tenir el mateix sentit, si tenim en compte que al lloc del Far hi havia un hostal i era un punt estratègic en el camí de Berga a Guardiola. No és inversemblant, doncs, que en aquest indret s’encenguessin focs per avisar la gent del castell de Guardiola d’algun perill imminent.
Cèsar August Torras, al principi del segle XX, ja parla del ruïnós pont d’Alfar. En aquesta època, quan ja es devia haver construït la carretera, el pont ja era en desús.
El segle XI es va construir molt, en relació amb els segles precedents: d’altra banda, els mètodes constructius ja devien ésser més perfeccionats. S’han conservat nombrosos edificis religiosos d’aquesta època; també, però, podem trobar construccions civils, tant torres de guaita, com castells, com cases senyorials o de pagès, com, així mateix, ponts.
Per les seves característiques, sembla que aquest pont vell del Far pot ésser datat, aproximadament, en aquest segle XI.
Planta (a baix) i alçat (a dalt) del pont, a escala 1:200.
A. Mazcuñan-F. Junyent
El pont és format per una sola arcada de mig punt que s’estreba a banda i banda de la roca. Té una longitud total de 32 m i una amplada de 2,9 m. Assentat en fermes roques, no sembla pas que hi hagi perill d’enderrocament de la construcció.
La sola de la volta i el sector més baix dels estreps semblen ésser les parts més antigues. La zona alta, especialment les baranes, que són molt baixes i deteriorades, devia ésser afegida posteriorment.
La banda sud-oest és la més bona, mentre que la nord-est és la més dolenta. Del mig de l’arc han caigut una bona part de les dovelles de sosteniment i alguns rocs, que han deixat uns forats ben visibles des de sobre.
El sòl del pont ha estat construït amb còdols, ara tapats per l’herbei que hi ha crescut.
L’aparell constructiu de les parets laterals dels estreps, molt regular, és molt semblant al que trobem en la major part de les construccions del primer romànic. Molt uniforme, és a base de pedres petites, gairebé quadrades sota l’arc i més rectangulars les de les parets. Són sense polir, disposades en filades i unides amb morter. Els arcs que hi ha als dos extrems de la volta són formats per nombroses dovelles, fetes amb carreus força ben escairats; malauradament la cara de tramuntana d’aquest edifici, tal com ja hem dit, està força malmesa. La part superior dels muntants no presenta cap tipus de cornisa; només hi veiem alguns forats, que degueren servir per a aguantar la cintra. (RVL-JBM)
Bibliografia
- Ramon Viladés i Jordi Puntas: Restauracions arquitectòniques al Berguedà: La masia de El Bruc i el pont d’Alfar, “L’Erol”, núm. 11, 1984, pàgs. 45-47