Els Castellots (La Llacuna)

Situació

Vista general d’aquestes dues misterioses edificacions de defensa de l’antic terme de Vilademàger.

ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán

Detall d’aquestes dues misterioses edificacions de defensa de l’antic terme de Vilademàger.

ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán

Les restes d’aquesta fortificació són situades al cim d’una mota, segurament natural, propera a can Martinet, al final de la plana de la Llacuna, a redós del castell de Vilademàger.

Mapa: 35-16(419). Situació: 31TCF803938.

Hi podem anar per la carretera que va de la Llacuna a Sant Joan de Mediona. A 2 km de la Llacuna, a mà dreta, surt un camí carreter que mena a can Martinet, davant del qual, a l’altra banda d’una riera, hi ha les restes del castell, visibles del mas estant. (FJM-AMB-JBM)

Història

Malauradament, desconeixem, ara per ara, qualsevol referència documental sobre aquest mas o casa fortificada. Aquestes dues edificacions conegudes com “els Castellots” versemblantment devien estar vinculades al castell de Vilademàger, propietat de la família Cervelló. (EPF)

Castell

Les ruïnes d’aquest castell són formades bàsicament per una torre de planta circular, situada a la banda occidental, i un recinte poligonal, que té la porta al nord i un cos sobresortint al costat de migjorn.

Al límit, però a dins del recinte, hi ha els basaments d’una torre circular. Actualment, només ateny una alçària d’uns 2,8 m. Té ara un diàmetre extern d’uns 5,2 m. La torre tenia, però, inicialment, un mur d’uns 90 cm de gruix, als quals s’afegí un mur exterior d’uns 40 cm més. L’aparell de la torre original és format per carreus de mida mitjana (15 cm d’alt per 30 cm de llarg, per exemple), poc treballats i arrenglerats en filades. L’aparell del regruix exterior és més irregular.

El recinte poligonal té una longitud, nord-sud, d’uns 22 m i, est-oest, d’uns 30 m. Els seus murs fan uns 90 cm de gruix. La part més malmesa és la situada al sud-est, on amb prou feines podem endevinar per on passaven les parets. Segurament hi havia vall, almenys als costats est i sud.

Al mur meridional surt un cos, disposat a manera de bestorre, amb una longitud d’uns 4 m. El gruix dels murs fa uns 100 cm. A la part superior d’aquest mur hi ha una finestra quadrangular. L’aparell extern d’aquesta construcció és fet amb blocs de pedra només desbastats i disposats irregularment, però amb el reforç, als angles, d’uns carreus vermellosos i ben treballats; aquests carreus rogencs també es troben a la llinda i als muntants de la finestra. A la cara interna hi ha algunes filades d’opus spicatum.

Pel que fa a l’aparell de les muralles, és obrat amb blocs de pedra de mides diferents, tallats a cops de maceta, disposats irregularment, llevat del d’un fragment de mur situat a ponent, prop de la torre, on les pedres són més ben tallades i la disposició tendeix a formar filades.

A l’interior del clos de muralles, s’endevina l’existència de diversos murs, que delimitaven compartiments. Prop de la bestorre, hi ha una arcada, pràcticament colgada, ogival.

En principi, tot i que l’estat de conservació de les construccions és molt dolent i malgrat que les parets resten mig amagades entre els esbarzers, pensem que es poden establir almenys dues grans etapes constructives d’aquesta fortificació. En un primer moment, segurament cap al segle XI, es feu una petita torre circular, acompanyada d’una sala. En una segona etapa, es regruixí la torre, es feu el recinte poligonal, es bastí el cos o bestorre de migjorn i les dependències interiors. Aquesta segona etapa ja cal situar-la en un moment tardà, segurament cap al segle XIII o XIV. (FJM-AMB-JBM)

Bibliografia

  • Buron, 1989, pàg. 53