Situació
Un aspecte interior del mur més sencer d’aquesta capella, des de fa anys abandonada i en ruïnes.
ECSA - A. Roig
Les ruïnes de la capella de Sant Salvador són al nord-oest del poble d’Estavill, molt properes al conjunt conegut com les Bordes d’Estavill.
Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCG304905.
Per a arribar a Estavill cal prendre una pista de terra d’uns 7 km de recorregut, que surt d’un trencall a l’esquerra de la carretera que va de Senterada a Cabdella. Per a accedir a la capella se segueix aquesta mateixa pista de terra i uns 3 km abans d’arribar a Estavill es veuen a l’esquerra tot un conjunt d’edificacions enrunades, dites les Bordes d’Estavill. En uns 15 minuts s’hi arriba per un petit corriol carener. Les ruïnes de la capella són al costat de les antigues bordes. (JMaM)
Història
Malauradament, no es tenen notícies històriques sobre aquesta capella de l’antic terme d’Estavill, tot i que els seus vestigis constructius revelen una clara arquitectura medieval. (MLIC)
Església
Planta que intenta reconstituir el perímetre d’aquesta malmesa església.
J. M. Masagué
És ben poc el que ha pervingut de la capella de Sant Salvador. Malgrat tot, encara és possible de veure’n la forma entremig del bardissar que l’embolcalla i es poden prendre les mides de la planta. Les restes d’aquest edifici deixen endevinar una construcció d’una sola nau amb planta de forma trapezoidal que s’obre pel costat de llevant a un absis de planta semicircular. La unió de l’absis i la nau es fa mitjançant un sol plec que materialitza la transició dels dos espais de diferent amplada; l’absis és més estret que la nau.
Aquest edifici és de dimensions reduïdes, a l’interior fa 5 m de llargada per 3 m d’amplada, tot i que els murs tenen un gruix força considerable (0,75-0,85 m), ateses les dimensions de la capella. Tanmateix, fa pensar que van ser construïts pensant en una coberta pesant, formada per una volta de pedra, de la qual no en queda cap vestigi, llevat del gruix de runa que omple tot l’espai interior fins a l’alçada de l’única finestra que sembla que tenia l’edifici.
L’interior de la capella era il·luminat per una finestra d’una sola esqueixada, situada al mur de migdia prop de la capçalera. L’accés a l’interior de l’edifici es feia per una porta situada al mur de ponent. L’aparell dels murs és fet amb pedra de paredar força desigual, tot i que manté una disposició de filades horitzontals més o menys regulars. Les pedres tenen un treball molt poc acurat; només la cara que va vista mostra un senzill desbast fet a cop de maceta o escoda, just per deixar-la més o menys plana. Les pedres cantoneres i les que defineixen les poques obertures d’aquest edifici no presenten cap diferència de la resta de pedres amb les quals es va bastir aquest edifici. Les juntes són amples amb abundància de morter.
La datació d’aquest edifici, amb moltes objeccions, podria situar-se —pel que fa a la finestra— al segle X, però si es té en compte el treball de la pedra i també la situació de la porta d’accés, cal inclinar-se per una datació més tardana, possiblement del segle XII, però amb la utilització d’elements de tradició més antiga. Tanmateix, aquesta datació la relaciona amb les capelles rurals, sense ornamentació, que foren bastides durant el segle XII en aquesta comarca. (JMaM)
Bibliografia
- Gavín, 1981a, vol. 8, pàg. 111.