Resultats de la cerca
Es mostren 669 resultats
anthem
Música
Forma vocal religiosa específica de l’Església Anglicana, propera al motet catòlic.
Es canta en el decurs d’un ofici sense que el seu text, un fragment o una paràfrasi de la Bíblia, formi part de la litúrgia Abans de la reforma anglicana d’Enric VIII, aquest terme designava tant una antífona com un motet Entre els primers compositors destacats del gènere hi ha Thomas Tallis 1505-85, que en compongué diverses amb text en llatí abans de la Reforma i, després, amb text en anglès El seguiren O Gibbons, W Byrd i C Tye, entre d’altres Malgrat l’origen etimològic del mot, l' anthem no fou una forma antifònica antífona És una forma variable en constant evolució que s’anà adaptant…
cafè concert
Música
Terme derivat del francès café-concert i que es refereix a un cafè o restaurant on tenen lloc espectacles diversos, des de música fins a dansa.
Tot i que és una institució típicament francesa, cal cercar els seus orígens a Anglaterra, i concretament als Pleasure Gardens londinencs, que, ja al segle XVII, oferien beguda, música i espectacles d’entreteniment variats També a París hi havia tradició d’artistes que actuaven als cafès, antecedent dels cafés-chantants , nascuts durant el darrer terç del segle XVIII, com ara el Café d’Apollon, el Café des Muses o el Cadran-Bleu, que es multiplicaren durant els anys de la Revolució En aquests locals es presentaven espectacles d’entreteniment i també se celebraven sessions de divulgació i…
dent

Secció longitudinal d’una dent molar amb l’estructura que li correspon
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Formació sòlida que empren els animals per a mastegar o prémer l’aliment i per a defensar-se.
Bé que alguns invertebrats poseeixen unes estructures que funcionalment són semblants, el nom de dent solament pot ésser utilitzat amb tota propietat en parlar dels vertebrats En els vertebrats les dents s’originen sempre a partir de dos teixits l’epiteli de recobriment de la boca i el mesènquima que hi ha a sota L’estructura d’una dent comprèn una part exterior o esmalt dentari , una de més interna, dita dentina , i que forma la part principal de la dent, i, a l’interior de tot, la polpa , on hi ha els vasos sanguinis i les fibres nervioses que són la part viva de la dent Quan es dóna una…
coc
Gastronomia
Nom de diferents menes de coques, freqüents a la Cerdanya, l’Urgell, el Camp de Tarragona, el Priorat, el Baix Ebre, els Ports i el Maestrat.
desdoblament de la personalitat
Coexistència en un mateix subjecte de dues menes de comportament: l’un, socialment adaptat i de motivació conscient, i l’altre, patològic, determinat per l’inconscient.
Generalment, els actes corresponents a aquesta segona personalitat no són recordats
popa
Transports
Part del buc d’una embarcació que el tanca per la seva part posterior, en la qual hi ha el timó.
La popa, que ha de tenir una forma adequada des del punt de vista hidrodinàmic i ha de facilitar l’acció del timó i de l’hèlix o de les hèlixs, respon a diferents solucions constructives, les més importants de les quals són la de creuer, la de violí, la quadrada, la rodona i la de cul de mona La popa de creuer , apareguda el 1912 a Anglaterra i emprada en els vaixells de guerra, es caracteritza pel fet de no tenir llançament sobre la línia de flotació és a dir, que no és més sortida de la part de coberta que els codasts i pel fet que la seva obra viva és ampla i plana i la seva obra morta…
accent
Fonètica i fonologia
Major intensitat, elevació de la veu o augment de durada amb què és pronunciada una síl·laba o un fragment d’una síl·laba anomenat mora (d’un mot o grup de mots) i que li dóna prominència sobre les síl·labes o mores adjacents.
Fonològicament, l’accent és un fenomen que, dins el marc d’un segment de la frase, definible gramaticalment, anomenat unitat accentual, té la funció d’establir un contrast entre diferents segments definibles fonològicament, anomenats unitats accentuables En català, l’accent és un fet formal aplicat a un mot romaní, dinar o a un grup de mots a la casa, portar-me-la que marca el contrast entre una síllaba anomenada síllaba accentuada o tònica i l’altra o altres, anomenades síllabes inaccentuades o àtones Els procediments d’accent per a establir aquest contrast són de dues menes…
tortura
Història
Política
Dret penal
Acció d’infligir deliberadament a una persona dolor o sofriments aguts —ja siguin físics o psíquics— a fi d’arrencar-li una confessió o de castigar un acte.
Com a càstig fou aplicada sovint pels tribunals en èpoques passades podia consistir en la flagellació, posar l’acusat a la picota o amb argolles, tallar la mà als lladres especialment als països islàmics, etc També servia per a augmentar els sofriments dels condemnats a mort crucifixió, esquarterament, foguera, lapidació, empalament, etc Com a mitjà per obtenir informació o la declaració de l’acusat fou molt usual a l’edat mitjana La inquisició en solia usar de tres menes els cordills —que consistia a lligar l’acusat i anar estrenyent les lligadures—, la garrutxa —que consistia a…
arc
Electrònica i informàtica
En un gas ionitzat, tipus de descàrrega que es produeix entre dos electrodes quan el càtode és pròxim de la temperatura d’emissió termoiònica i que es caracteritza per un pas de corrent de gran densitat i una irradiació de llum.
Es diferencia de la guspira perquè aquesta és disruptiva, transitòria i, a més de llum, emet soroll i de l' efluvi perquè aquest és possible amb el càtode fred L’arc presenta una característica tensió-corrent decreixent, és a dir, que la tensió u disminueix quan la intensitat i augmenta, aproximadament segons la llei d’Ayrton u = a + b/ i , on a i b són constants, i per tant la seva resistència equivalent és r = a/ i + b/ i 2 Així, resulta que l’arc és inestable quan s’alimenta d’una font de tensió constant, perquè, un cop establert, si la intensitat tendia a disminuir, la resistència…
Trisomia 18 o síndrome d’Edwards
Patologia humana
Genètica
És anomenada trisomia 18 o síndrome d’Edwards una alteració cromosòmica numèrica de pronòstic molt greu, consistent en l’existència d’un tercer cromosoma 18 L’alteració es presenta aproximadament en 1 de cada 8000 nadons vius, amb una freqüència triple en les femelles El nounat té poc pes, escàs desenvolupament dels músculs esquelètics i del greix subcutani, i també una marcada hipertonia muscular el plor és feble i respon escassament als estímuls sonors L’aspecte facial és característic microcefàlia amb occípit prominent, escàs desenvolupament de les crestes orbitàries, fenedures palpebrals…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina