Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Terrades, de 20,96 km 2 , és al NW de la comarca, al sector dit les Garrotxes d’Empordà Comprèn el poble de Terrades, cap de municipi, el de Palau-surroca, de poblament disseminat, i altres veïnats de cases escampades, com la Guàrdia, i masies El territori és accidentat pels contraforts calcaris prepirinencs que continuen vers llevant des del massís de la Mare de Déu del Mont i el puig de Bassegoda, que envolten la capçalera del Rissec dit ací riera de Terrades, afluent al Manol La vall és limitada al N per l’encinglerada serra de Santa Magdalena,…

Situació i presentació És situat a la banda septentrional de la comarca, als vessants meridionals de la serra del Tallat, que en aquest sector separa la Conca de Barberà i l’Urgell, amb altituds que oscillen entre els 770 i els 796 m la Faneca, 774 m d’altitud Confronta amb els termes de Forès i Sarral E, de Barberà de la Conca i Pira S, de Blancafort W i de Vallbona de les Monges, a l’Urgell, i Passanant N A llevant el terme és drenat pel barranc del Xano, que, procedent del terme de Forès, s’ajunta amb el barranc del Mas del Jep per formar la rasa de Pira, ja en aquest terme, i que…

L’edifici Mirant Santa Maria de Lluçà des de l’exterior, no ens imaginaríem mai els valuosos vestigis del passat que amaga Aquest monestir conserva l’església romànica, el claustre amb vint-i-dues columnes i capitells treballats, restes de la casa del prior i d’altres dependències La seva estructura s’organitza al voltant del pati del claustre A la banda nord, unida amb les galeries claustrals, hi ha l’església Segurament la cuina i el menjador o refectori estaven situats al costat sud Al sector oest, totalment reformat, hi ha la rectoria La porta actual de l’església, d’estil barroc i…

Origen i elements dels castells Cal situar l’origen dels castells en les fortificacions preromanes i, més especialment, en les romanes les turres o torres, aïllades, els oppida o recintes fortificats, els castra campament fortificat amb guarnició permanent, i el castellum , fortificació menor habitada, en la qual es podia refugiar la població civil en cas de perill L’establiment permanent de persones civils al voltant d’un castellum originà el burg A l’edat mitjana, el castell , constituït per un edifici o conjunt d’edificis fortificats, sovint amb organització…

Situació Vista del llenç de ponent de la muralla del castell de Navata Al fons hi ha una torre circular, lleugerament atalussada, construïda segurament molt al final de l’edat mitjana J Bolòs Les restes del castell de Navata són situades a aproximadament uns 2 km al sud-oest de la vila La fortalesa medieval fou construïda en un planell que, pel costat de tramuntana, s’acaba en un cingle, al peu del qual corre el riu Àlguema Mapa 258M781 Situació 31TDG885749 Per anar-hi cal agafar una pista que surt del poble de Navata en direcció a migjorn venint de Figueres a mà esquerra Quan ja som a prop…

Situació Bella imatge d’aquesta església, que manté inalterable la seva estructura romànica original, construïda en el pas del segle XII al XIII ECSA - A Roura El poble de Serrallonga és enlairat a 699 m, en un serrat del vessant de tramuntana del Montnegre cim de la carena pirinenca, prop de la divisòria entre el Vallespir i la Garrotxa, entre els fondals de la ribera de la Menera i la ribera del Castell, que aigües avall s’ajunten per formar la ribera de Galdares, tributària del Tec per la dreta L’església parroquial de Santa Maria és al sector de migdia de la part alta del turó, a ponent…

Situació Vista del castell amb la torre, les restes de les dependències que l’envoltaven i el santuari de la Mare de Déu de la Roca ECSA - A Roura El castell de la Roca de Nyer, amb el santuari de la Mare de Déu de la Roca al seu costat, és emplaçat sobre un esperó rocós que cau en picat damunt el marge esquerre del riu de Mentet, just abans de la sortida de les gorges de Nyer Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 40” N - Long 2° 16’ 35” E Per la carretera N-116 en direcció a la Cerdanya, un cop passada la vila d’Oleta, s’agafa, a l’esquerra, la D-57, que en 3 km porta fins al poble de Nyer Poc…

Situació Portal de ponent, d’arc de mig punt, emmarcat amb dovelles, que donava accés a aquest important i sever castell ECSA - A Roura El nucli de la vila de Jóc s’esglaona en un vessant dels darrers contraforts del Canigó, en l’interfluvi del còrrec de Sant Martí i de la ribera de Rigardà El castell té una situació dominant sobre la plana, a la part més alta de la població, al sector sud-est Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 27’ 17” N - Long 2° 31’ 28” E Per a anar-hi cal arribar a Vinçà per la carretera N-116 i, un cop allí, agafar la carretera D-13 fins que es troba, a mà esquerra, el…

Situació Situada damunt el Turó del Castellvell, al costat de ponent del municipi d’Olius, l’església de Sant Miquel es troba al bell mig del recinte emmurallat del Castellvell i el turó del mateix nom, on hi havia un poblat ibèric Ruïnes de l’església, tal com es conservaven fa uns anys A Borbonet Aspecte que ofereixen actualment les ruïnes de l’església L Prat Mapa 330M781 Situació 31TCG761505 Del punt quilomètric 3 de la carretera de Solsona a Sant Climenç surt una pista, a mà dreta, la qual, a uns 800 m té, a mà dreta, a frec de la carretera, les runes de l’església CRP Història El…

Entre els masos i els castells, amb característiques de fortalesa i a la vegada de cases residencials, hi havia arreu del país les domus o cases fortes, anomenades així sobretot a partir dels segles XII i XIII Inicialment, hi predominava l’aspecte defensiu i per això són anomenades turres , fortitudines i fins castra , bé que aquests eren petites fortaleses, estratègicament situades, però sense terme propi ni jurisdicció i integrades dintre els límits d’un castell termenat Més tard, sobretot en època del gòtic, prevaldrà el nom de domus i en algun cas el d’“estai” o “stadi”, amb el sentit de…