Resultats de la cerca

Vida Estudià teologia i música A partir del 1473 treballà en diverses ciutats italianes com Màntua, Verona i Gènova El 1478 anà a Nàpols, on entrà en contacte amb músics importants com Johannes Tinctoris, Guarnier i Icart Després de passar per Lodi, Monticello i Bèrgam, s’establí a Milà, ciutat on exercí el càrrec de mestre de capella de la catedral des del 1484 fins a la data de la seva mort A la capital de la Llombardia compaginà la tasca a la catedral amb el servei com a cantor a la capella de Ludovico Sforza Gaudí d’un ampli reconeixement social per part dels seus contemporanis, i fou…

Format al Liceo Musicale de Verona, el 1946, encoratjat pel seu mestre P Bottagisio, ingressà al Conservatori de Música de Milà, on estudià contrapunt amb E Desderi Amplià la seva formació en altres centres, entre els quals destaquen el Conservatori de Música de Bolonya i l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, i també als Cursos de Darmstadt L’estada en aquesta ciutat alemanya fou fonamental per a ampliar els seus horitzons musicals Preocupat per renovar-se, la seva obra mostra influències diverses, que inclouen des de B Bartók, pel que fa al tractament de l’arquitectura sonora, com és el cas…

Estudià cant a Milà, ciutat on debutà el 1939, com a Liù Turandot , al Teatre Puccini Durant la Segona Guerra Mundial cantà en diversos teatres de província italians i el 1947 actuà per primera vegada al Teatro alla Scala de Milà amb Tabarro , escenari on es presentà successivament al llarg de vint anys, amb els principals papers de repertori, a més d’estrenes d’autors del segle XX com GC Menotti D’aquest autor, el 1951 estrenà a Itàlia The Consul Interpretà amb èxit papers d’òperes de F Cilea, I Montemezzi, C Monteverdi, R Rossellini i G Pannain, posant un especial èmfasi en els aspectes…

Fill dels ducs de Modrone, des de petit participà en ambients artístics i culturals el seu avi i el seu oncle foren directors artístics de la Scala de Milà Un fet definitiu en la seva carrera fou la relació amb Jean Renoir 1936, amb qui treballà com a ajudant de direcció Anà als EUA, i en tornar-ne es comprometé políticament amb el grup d’intellectuals en lluita contra el feixisme Durant la Segona Guerra Mundial participà en el moviment de resistència El seu estil es caracteritza per una sensibilitat punyent, una obsessió plàstica per l’escenografia i un gust pels ambients grandiosos, barrocs…

Defensà el que ell mateix anomenà un racionalisme crític, el qual, a partir d’una anàlisi fenomenològica de l’acte del coneixement, vol arribar a una ontologia crítica, que eviti tant el relativisme com el dogmatisme Els últims anys de la seva vida s’inclinà cap al marxisme Escriví, entre d’altres obres, Principî di una teoria della ragione 1926, La ricerca della realtà 1959 i Studi sulla filosofia del Novecento

Inicià els estudis musicals a Barcelona i el 1912, després d’haver debutat al Gran Teatre del Liceu amb Sigfrid , es traslladà a Milà, on perfeccionà la seva tècnica de cant i realitzà diverses actuacions El 1921, al Teatro La Fenice de Venècia, interpretà Andrea Chenier al costat d’A Pertile La temporada 1924-25 cantà La valquíria al Teatro alla Scala sota la direcció d’A Toscanini i el 1927 hi estrenà Sly , d’E Wolf-Ferrari Un any més tard, R Strauss la dirigí en El cavaller de la rosa i, novament sota la direcció de Toscanini, interpretà el paper de Comtessa d’Almaviva a Les noces de…

De petit fou contralt solista en cors d’església i molt aviat inicià la seva formació com a cantant Debutà el 1911 com a Lionel Martha , a Vicenza, i tres anys més tard es presentà amb gran èxit al Teatro San Carlo de Nàpols El 1916 actuà al Teatro alla Scala de Milà i el 1918 ho feu al Teatro Colón de Buenos Aires Fou el tenor favorit d’A Toscanini, que el 1922 el dirigí a la Scala en unes memorables funcions de Mefistofele Pertile actuà regularment en aquest teatre fins el 1937, en els grans papers d’un repertori que inclogué òperes de G Puccini, U Giordano, G Verdi, R Leoncavallo i P…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i després direcció amb Hans Swarowsky a Viena L’any 1958 obtingué el premi Koussevitzky i el 1963 el Dimitri Mitropoulos L’any 1960 debutà a la  Scala de Milà , teatre del qual fou director musical 1971-77 i director artístic 1977-86 Director principal de les orquestres Filharmònica de Viena 1971-79, que dirigí per primera vegada l’any 1965, Simfònica de Londres 1979-88 i de la Staatsoper de Viena 1986-91, l’any 1989 succeí Herbert von Karajan  com a director de l’ Orquestra Filharmònica de Berlín , càrrec que ocupà fins el 2002 Fou també…

Estudià amb D Zucchinetti a la seva ciutat natal i amb A Secchi a Milà Feu el seu debut a Parma, el 1789, amb La pastorella nobile de Guglielmi Encara que començà la seva carrera amb la interpretació d' opéras-comiques , aviat dirigí la seva atenció cap als papers dramàtics de les òperes de Cimarosa, Fioravanti, Paer i Cherubini, molt més adequats per a la seva veu i el seu caràcter El 1800, després d’oferir dos concerts al Teatro San Carlo de Nàpols en honor a Napoleó Bonaparte, esdevingué la seva amant Aquesta condició li obrí les portes dels teatres de París i la cort francesa El 1804 feu…

Estudià música al Conservatori de Pavia i filosofia i lletres a les universitats de Pavia i Estrasburg Fou bibliotecari assistent al Conservatori de Bolonya 1938-42 i professor de literatura italiana en aquest mateix centre 1943 i també al Conservatori de Milà 1967 Destacat bibliògraf en la línia de R Eitner i A Einstein, concebia la bibliografia com un mitjà per a aprofundir el coneixement de la música Obtingué una gran reputació amb Bibliografia della musica strumentale italiana stampata in Italia fino al 1700 vol I Florència, 1952 vol II Florència, 1968, una obra de referència per a la…