Resultats de la cerca
Es mostren 506 resultats
Pla pràctic de jogging
Els exercicis físics de resistència, durant els quals els músculs obtenen l’energia a partir, bàsicament, de mecanismes energètics aeròbics, són idonis per a incrementar la resistència muscular, el rendiment del sistema cardiorespiratori, com a complement d’una dieta hipocalòrica per a reduir el pes corporal i, en general, per a millorar l’estat físic Tota activitat física i esport en què no sigui imprescindible realitzar treballs musculars molt intensos, però sí sostinguts i prolongats, potencia el rendiment aeròbic Entre les pràctiques més eficaces en aquest sentit, destaquen…
La gran família del carboni
La química orgànica Si un químic atabalat per la seva feina entrés en una adrogueria i demanés un tros de CH 3 —H 2 —CH 2 —CH 2 — CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CO—O—CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 — CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 — CH 3 probablement obtindria per resposta la mirada estupefacta de l’adroguer i algun comentari irònic de la resta dels clients de la botiga Però si el químic no estigués tan capficat per la feina i demanés un tros de cera d’abella, l’adroguer el despatxaria amablement Suposem que l’adroguer és una persona que no s’…
àcid gras

Principals àcids grassos
©
Bioquímica
Àcid carboxílic monopròtic present en els greixos naturals (sobretot en forma d’èster del glicerol) i en les ceres.
Pràcticament, tots els àcids grassos són composts alifàtics, saturats o insaturats, de cadena no ramificada, i tenen un nombre parell d’àtoms de carboni Les excepcions són l’àcid isovaleriànic i alguns altres àcids de cadena ramificada presents en ceres o en bacteris, tals com l’àcid tuberculoesteàric alguns àcids lineals de nombre de carbonis senar, presents en el greix dels cabells humans alguns àcids derivats del ciclopropà, del ciclopropè o del ciclopentè, presents en alguns olis vegetals Per extensió, hom anomena de vegades, impròpiament, àcids grassos tots els àcids de fórmula general C…
De la fecundació in vitro a les cèl·lules mare embrionàries
L’any 1978 va néixer al Regne Unit Louise Brown, el primer nadó resultat d’una fecundació in vitro al món Aquesta tècnica de reproducció assistida permet resoldre problemes d’esterilitat de pràcticament qualsevol origen i s’utilitza avui dia en tots els centres de reproducció dels països desenvolupats Els problemes de fertilitat afecten actualment un 15% de les parelles en edat reproductiva i la tendència a retardar la maternitat a l’espera de trobar circumstàncies de formació i professionals adequades fan que aquest problema es posi de manifest en nombroses ocasions en edats avançades, fet…
Crancs fantasmes i peixos d’arbre
A ningú no sorprèn que ocells, simis o serps tinguin un hàbitat arborícola, però una de les curiositats faunístiques dels manglars i de les platges tropicals i subtropicals és que animals tan característicament aquàtics com crancs o peixos puguin, no solament viure fora de l’aigua, sinó ser també capaços d’enfilar-se dalt dels arbres Sembla mentida, però és veritat Comencem pels crancs fantasma del gènere Ocypode , els quals són, certament, els de més àmplia distribució als tròpics i subtròpics fins i tot penetren als marges de la regió temperada càlida, incloent-hi la part oriental de la…
Mandioca: de metzina a aliment
Els indis de la conca de l’Orinoco recorren a diverses astúcies per a pescar, una de les quals és emmetzinar localment l’aigua d’algun rabeig amb un suc lletós que obtenen dels tubercles d’una planta de la selva Un suc lletós prou tòxic per matar o estabornir els peixos malgrat que la seva dilució en l’aigua del riu n’atenua, òbviament, els efectes Un suc lletós que, de fet i sorprenentment, és un residu alimentari El suc lletós que resulta del procés d’elaboració de la més difosa de les plantes alimentàries locals la mandioca En efecte, tant les fulles com les tiges, com els…
Tipus d’hidrats de carboni
Els hidrats de carboni consten d’una o més subunitats fonamentals, anomenades sacàrids , que són molècules que es caracteritzen perquè no poden ésser fraccionades pels ferments digestius Segons el nombre de sacàrids de què disposin, els hidrats de carboni es classifiquen bàsicament en monosacàrids, disacàrids i polisacàrids Els monosacàrids , que són els hidrats de carboni més senzills pel que fa a llur estructura, consten d’una sola molècula de sacàrid i, per tant, no són fraccionats pels ferments digestius Els monosacàrids poden disposar de 3 o més àtoms de carboni Tanmateix, els únics que…
L’aprofitament dels recursos vegetals als deserts i subdeserts freds
Els pasturatges i la collita espontània El món vegetal del desert és certament pobre però, tot i això, disposa d’un bon nombre de plantes que els humans utilitzen com a pastura per als seus ramats, com a aliment, com a agents remeiers, com a condiment o com a combustible La vida del desert, que es desenvolupa lluny dels centres habitats, obligà els nòmades a buscar en el seu entorn aquelles plantes que els podien ser útils i els ajudaven a sobreviure en una vida gens fàcil A més de les plantes utilitzades per a menjar i curar, els habitants del desert fan servir moltes plantes per a adobar la…
antibiòtic

Esquema d’una instal·lació per a la producció de penicil·lina
© fototeca.cat
Biologia
Farmàcia
Substància química produïda per microorganismes com a resultant d’una biosíntesi específica, capaç, a baixes concentracions, d’inhibir el creixement d’altres microorganismes o d’eliminar-los.
En un sentit més ampli, hom considera que també ho són les substàncies químiques obtingudes sintèticament en modificar l’estructura d’un antibiòtic, i que posseeixen igualment efectes antimicrobians Els antibiòtics solen ésser sintetitzats, i alliberats al medi com a forma d'antibiosi, per fongs floridures i per diversos organismes més o menys adaptats també a viure al sòl actinomicets i bacils esporuladors, bé que molts altres organismes també en produeixen La seva estructura química, molt sovint cíclica, és en cada cas diferent i específica, i molt sovint té caràcter glucídic o proteic…
Digestió i absorció dels glúcids, dels lípids i de les proteïnes
Hom anomena digestió el procés fisiològic pel qual els nutrients continguts en els aliments són separats de la matèria no assimilable i fraccionats en unitats petites, aptes per a ésser absorbides per l’organisme L’ absorció dels nutrients és el procés fisiològic gràcies al qual les cèllules superficials de la mucosa del tub digestiu, especialment les de l’intestí prim, incorporen selectivament algunes de les substàncies nutritives contingudes en els aliments L’organisme humà està capacitat per a absorbir només alguns tipus de nutrients, concretament els monosacàrids, els àcids…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina