Resultats de la cerca
Es mostren 657 resultats
Formgeschichte
Bíblia
Terme, que significa ‘història de les formes’, amb què és conegut, abreujadament, el mètode exegètic (formgeschichtliche Methode) iniciat en l’àmbit alemany al començament del segle XX per Martin Dibelius, Karl L. Schmidt i Rudolf Bultmann.
Convençuts que els evangelis escrits havien estat precedits per tota una tradició oral, aquests autors prepararen, independentment, un instrument de treball per a remuntar dels evangelis actuals a les primitives formes d’evangelització Així hom descobrí les variacions experimentades per les tradicions evangèliques en passar de Jesús als apòstols i d’aquests a les primeres generacions cristianes El mètode fou preparat, en part, per Hermann Gunkel, en determinar les formes estilístiques pròpies del material narratiu i poètic de l’Antic Testament sagues etiològiques, culturals i històriques,…
baix alemany
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Grup dels parlars germànics occidentals —amb exclusió de l’anglofrisó— que no han sofert la segona mutació consonàntica que ha donat lloc a la diferenciació de l’alt alemany.
Els parlars baix-alemanys conserven, per tant, les oclusives sordes que han passat en alt alemany a fricatives o africades així, hom troba al baix alemany slapen , Pund , dat , maken , enfront de l’alt alemany Schlafen , Pfund , das , machen La història del baix alemany es divideix en el període de l’antic baix alemany o antic saxó del 800 al 1200, el del mitjà baix alemany 1200-1600 i els dels actuals dialectes Niederdeutsch o Plattdeutsch des del 1600 Les isoglosses del fenomen de la mutació consonàntica no…
cinema austríac
Cinematografia
Cinema produït a Àustria.
Viena fou un intens centre de producció cinematogràfica els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial Erich Pommer fou l’únic productor que defugí el gènere galant d’aquesta època A l’arribada del cinema parlat, la tradició musical, i de l’espectacle, Viena donà base a una àmplia producció de comèdies “vieneses” i operetes filmades Willy Forst, amb Leise flehen meine Lieder ‘Lleus vers tu els meus cants fan via’, 1933 i Maskerade 1934, en fou la figura més qualificada, que originà un “estil vienès” del film musical La Segona Guerra Mundial destruí aquesta indústria, la qual no es reféu fins…
teatre i música
Música
La interpretació musical en el teatre es remunta als mateixos orígens del fet teatral.
És difícil, fins i tot, delimitar una frontera precisa entre teatre musical i teatre exclusivament parlat, perquè la música ha tingut sempre un paper essencial en multitud de manifestacions teatrals des de l’antiguitat Ha estat un element fonamental en diferents gèneres dramàtics com l' òpera , l' opereta , el ballet, la comèdia musical , la sarsuela o el singspiel , però la seva importància no ha estat menor en altres gèneres com la comédie-ballet , la masque o els drames religiosos En el teatre en prosa, així mateix, la utilització de fragments musicals ha estat i és habitual…
Sant Cebrià o Santa Margarida (Cabrera de Mar)
Art romànic
Aquesta petita capella s’alçava, entre camps de conreu, en el terme municipal de Cabrera de Mar Fou enderrocada l’any 1950 pel pagès de la finca Vinyals, el seu propietari, a fi d’ampliar la seva casa L’església de Sant Cebrià hauria desaparegut de la història i pràcticament no hauria deixat constància de la seva existència si no fos pels treballs de l’arqueòleg mataroní Marià Ribas i Bertran, que la va estudiar, excavar i dibuixar abans del seu enderrocament Seguint els treballs de Ribas, coneixem que fou edificada en època paleocristiana, al costat d’una villa romana anterior, i que ha…
indústries de la llengua
Lingüística i sociolingüística
Electrònica i informàtica
Conjunt d’activitats que es realitzen amb l’objectiu de fabricar i, més tard, comercialitzar un maquinari i un programari capaç d’interpretar i de processar el llenguatge natural, ja sigui escrit o parlat.
capcinès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte català, de transició cap a l’occità, parlat al Capcir, molt relacionat amb els altres parlars de transició de la zona de contacte del Rosselló amb la Fenolleda, el Perapertusès i el Narbonès.
Bé que té amb els parlars occitans veïns notables afinitats lèxiques tampar , ‘tancar’ picaire, 'llenyataire’ araire , ‘arada’ i morfològiques peixis, 'peixos’ porteren , ‘portaren’ naixic, 'nasqué’ miu, miva, 'meu’, ‘meva’ as, 'als’ teni, 'tinc’ aquell -a, 'aquest -a’, els tres més remarcables són la conservació de l’article lo, los, 'el’, ‘els’, i el fonetisme, el qual, bé que sovint l’acosti a l’occità —com la vocalització de la - l - + consonant autre, 'altre’ cauç, 'calç’ i les mutacions qua-, gua-, a ca-, ga- catlla, 'guatlla’ gardar, 'guardar’, i com la conservació del diftong àton…
signes ortogràfics
Gramàtica
Signes que, en la correcta escriptura del llenguatge parlat, serveixen per a transcriure la pronunciació, la intensitat i la distinció de certs sons, així com l’entonació, les pauses i els sentits de les frases.
Els signes ortogràfics són l'accent, la dièresi, els signes diacrítics i els diversos signes de puntuació
sòrab
Lingüística i sociolingüística
Llengua del subgrup eslau occidental parlada a la regió de Lusàcia, que comprèn tres dialectes: el sòrab oriental, parlat a la zona de Mužakov, l’alt sòrab, a Bautzen, i el baix sòrab, a Cottbus.
llenguatge afectiu
Lingüística i sociolingüística
Llenguatge que té la qualitat de l’afectivitat; en el llenguatge parlat depèn de l’entonació; en el llenguatge escrit l’afectivitat pot venir donada, per exemple, per un ordre especial en la col·locació dels mots.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina