Resultats de la cerca

La caixa de ressonància és un cilindre de fusta de 30 a 50 cm de diàmetre, format per tres peces ajuntades per mitjà de dos cèrcols que fixen les pells en el cilindre mitjançant cordes que les tesen L’instrument, penjat obliquament al coll de l’executant, és percudit en la seva membrana superior, amb dues baquetes, una d’arrodonida, que produeix un so sord, i una altra de més lleugera, que en produeix un de feble

Ha tingut infuència xinesa, índia, àrab i indonèsia, amb un clar predomini de la música xinesa, tal com mostra la utilització de l’escala pentatònica sovint sense semitò Els instruments més característics són unes trompes gegants de quatre metres de longitud i de registre greu i unes trompes constituïdes amb ossos humans La percussió consisteix especialment en timbals i címbals Els cants búdics són homòfons, amb participació de campanes i de timbals A més del culte del temple, hi ha una sèrie de cerimònies molt notables musicalment, com ara els ritus fúnebres i les danses de…

Fou creat per Joan Garriga després de la dissolució de Dusminguet Integren el grup, a més de Garriga cantant i acordió, Miguel Serviole guitarra, Pep Terricabras bateria, Elidys Vega piano elèctric, Antoni Carbonell guitarra, Marià Roch baix elèctric i Flor Inza percussió Destaquen per les seves originals versions de la rumba, que combinen amb altres estils, entre els quals el dub variant electrònica del reggae , la cúmbia i altres músiques caribenyes, el blues i el rock El 2006 publicaren el primer disc, Clavell morenet , i posteriorment iniciaren una gira per Catalunya i…

Fill d’un violinista, la seva família es traslladà als EUA el 1929 Després d’estudiar a la Juilliard School de Nova York 1932-34, treballà en orquestració, arranjaments i bandes sonores Fou també professor d’orquestració i composició, entre d’altres, a la Universitat de Columbia 1945 i a la Juilliard School 1947 El 1946 estrenà la seva primera obra important, la simfonia en si bemoll, que incorporava elements del blues i del jazz Del 1957 al 1980 exercí la docència al Bennington College Vermont Els anys cinquanta, les seves obres adoptaren una orientació més avantguardista, influïdes…

Estudià amb Roberto Locatelli i Lita Spena, i més tard ho feu amb Alberto Ginastera, Roberto Caamaño, Gerardo Gandini i Francisco Kröpfl a la Universitat Catòlica de Buenos Aires Durant trenta anys compongué música de cinema al seu país En aquest àmbit cal destacar-ne Juan Moreira L Favio 1972, La Mary D Tinayre 1974, La República perdida M Pérez 1983, Camila M Luisa Bemberg 1984, Los Chicos de la guerra B Kamin 1984, La Nave de los locos R Wilicher 1994 i Casas de fuego JB Stagnaro 1995 Obtingué diversos premis nacionals i internacionals També composà obres instrumentals, corals, de cambra i…

Estudià composició amb KB Jirák, i es doctorà en musicologia el 1949 Treballà a l’Ostrava Radio Studio i, també a Ostrava, estudià la música popular amb el grup Nota El 1954 es traslladà a Praga, on ha viscut exclusivament dedicat a la tasca de compositor Les seves obres neixen d’una imaginació multiforme i són plenes de fantasia tímbrica, amb múltiples facetes i matisos significatius, de manera que creen una atmosfera fascinant de notable inventiva Entre la seva música orquestral, destaquen Simfonia 1956, Heptameron , per a veus i orquestra, Ernesto Che Guevara 1969 o l' Hommage à Hieronymus…

Compongué les primeres entre el 1947 i el 1952, ajudat per Narcís Paulís, amb títols que obtingueren un cert ressò, com La sardana de l’edat d’or o Bella gesta del comte Guifré No fou, però, fins la dècada del 1970 que la seva activitat com a autor sardanista destacà per una sèrie de guardons obtinguts gràcies a un estil formalment equilibrat i harmònicament ric, amb molt bona adequació al patró sardanístic que s’estilava a l’època Entre les peces més sobresortints cal destacar L’Anxaneta finalista a la Sardana de l’any del 1974, Campanes i coloms segon premi Joaquim Serra, 1978, Pluja de…

Estudià percussió, i guanyà el primer premi de final de carrera al Conservatori de París La seva trajectòria professional començà com a percussionista en diferents orquestres i com a compositor de música per al cinema Des del 1965 estudià direcció d’orquestra amb Pierre Dervaux i Pierre Boulez a París i Basilea respectivament Fou director de l’Òpera Còmica i l’Òpera de París, i el 1976 fou nomenat per al mateix càrrec a la Nova Orquestra Filharmònica de Lille El seu repertori ha estat centrat de manera especial en la música contemporània, amb concerts celebrats arreu d’Europa El…

El compositor Roger Ducasse, amic de la seva família, guià les seves primeres passes Després d’aconseguir els primers premis de piano i percussió al Conservatori de Bordeus, i d’estudiar pel seu compte cant coral i orgue, a quinze anys ingressà al Conservatori de París, on estudià amb Jean Doyen, Nadia Boulan-ger i René Le Rouy Aquest mateix any guanyà el primer premi del Concurs de Piano de Ginebra A partir d’aquest moment inicià una important carrera concertística en diversos països europeus, Amèrica i l’Extrem Orient Des del 1956 és titular del gran orgue de Notre-Dame-des-…