Resultats de la cerca
Es mostren 462 resultats
L’economia de l’Empordà
Art romànic
Els mercats Els mercats en algunes de les viles més importants o situades prop de les vies de comunicació com Peralada es devien celebrar des d’època molt reculada Les notícies que es tenen, però, no són gaire antigues L’any 1102 el comte Ramon Berenguer III acordà amb Ramon Auger de Monells el trasllat de l’antic mercat d’Anyells un veïnat prop de Corçà a la vila de Monells El vell mercat d’Anyells, per la situació de l’indret, s’endevina lligat amb els camins, ja que es troba en una antiga cruïlla de vies d’origen romà o anterior el “camí d’Empúries” i les seves branques que recorrien les…
L’organització territorial d’Osona
Art romànic
Introducció Des dels primers moments de l’ocupació i repoblació de les terres osonenques el comte Guifré amb els seus germans començà una activa tasca d’organitzar el territori Una de les primeres actuacions fou la de restaurar la xarxa defensiva, que en un territori fronterer era bàsica i a continuació calia assignar un terme a cada castell restaurat En els primers vint anys apareixien documentats els castells següents Torelló 881, Sant Llorenç 881, Gurb 886, Besora 885-887, Tona 889, Taradell 893, Casserres 898, Sant Esteve Centelles 898 Probablement molts dels termes es restauraren amb els…
Sant Pere d’Ullastre (Castellar del Vallès)
Art romànic
Situació Capella rural, amb la planta trebolada, característica de la comarca J M Masagué A la part de migdia del terme municipal de Castellar del Vallès, a la riba esquerra del torrent de Colobrers, entre aquest i la capçalera del riu Tort, hi ha l’ermita de Sant Pere d’Ullastre Al costat hi ha l’antiga masia de la qual ha pres el nom, can Santpere, i veïna, a 300 m en direcció nord-est, can Casamada És emplaçada a 295 m d’altitud en un lloc relativament pla També es coneix popularment per Sant Pere de la Cadireta, ja que s’hi venera una imatge de Sant Pere, assegut Mapa L36-15392 Situació…
Seu episcopal d’Ègara (Terrassa)
Detall del paviment de mosaic de l’edifici que havia estat situat davant l’actual església de Santa Maria ECSA - F Bedmar A mitjan segle V el bisbe de Barcelona Nundinari divideix la seva diòcesi i crea el bisbat d’Ègara, i nomena Ireneu bisbe La relació d’altres bisbes egarencs la coneixem a través dels concilis en què eren presents Entre els bisbes d’Ègara destaca Nebridi 516-540, germà de sant Just d’Urgell, de sant Justinià de València i de sant Elpici d’Osca L’últim bisbe conegut és Joan, entre els anys 683 i 693 Cal destacar la data del 13 de gener de l’any 615, quan, presidit pel bisbe…
Castell de Montbui o de la Tossa (Santa Margarida de Montbui)
Art romànic
Situació Vista aèria del cim de la Tossa on s’alça el castell, de planta rectangular i angles arrodonits, i l’església de Santa Maria, primitiva capella de la fortalesa i parròquia del terme ECSA - J Todó El castell s’aixeca dalt d’un pujol, conegut per la Tossa, prop de Santa Margarida de Montbui Mapa 35-15391 Situació 31TCG818017 S’hi pot accedir des d’Igualada per la carretera de Valls Després d’haver passat per Santa Margarida de Montbui, al cap d’un quilòmetre i mig, aproximadament, a mà dreta, comença la carretera que s’enfila a la Tossa uns dos quilòmetres Tant la clau del castell com…
Castell de Bellmunt (Viacamp)
Art romànic
Situació El despoblat de Bellmunt, on hi ha les ruïnes del castell, s’alça a migdia de Fet i a l’altra banda del barranc de la Font, en una elevació destacada de la serra de Savinós, dominant per la dreta la vall de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-12 289 Situació 31TCG049555 No és fàcil arribar actualment fins a Bellmunt a més, cal tenir en compte que gairebé tot el territori és despoblat i per tant recomanem portar un bon mapa En principi s’ha d’agafar la pista del Montsec d’Estall al quilòmetre 74 de la carretera N-230, passat Tolba, a la dreta hom pot fer l’itinerari a l’inrevés, és a dir,…
Sant Julià del Fou (Sant Antoni de Vilamajor)
Art romànic
Situació Vista de l’interior de la nau amb aparell i restes d’encanyissat a la volta, datables del segle XIII M C Cantarell-M D Filgueira L’església de Sant Julià del Fou es troba en un vessant planer i visible des de molts llocs de la rodalia A l’entorn, hi ha un conjunt de cases que formen un petit veïnat, amb la casa rectoral del segle XVI i el cementiri Mapa 137-15393 Situació 31TDG486125 Per anar-hi cal agafar la carretera que va a Llinars del Vallès, en la qual, a 2 km de Cardedeu, hi ha a mà esquerra l’accés de la urbanització de Sant Julià del Fou La clau la tenen a la masia de Can…
Els virus i els viroides
Concepte i coneixement dels virus Les organitzacions biològiques més simplificades, però dotades amb informació genètica suficient per a multiplicarse i donar lloc a partícules d’estructura i morfologia definides, capaces de perdurar en l’ambient extracellular, són els virus La seva simplicitat estructural i funcional queda palesa en el fet que els virus no són cèllules, sinó que necessiten sempre utilitzar una cèllula, procariòtica o eucariòtica, per a poder-se reproduir Per aquest motiu, alguns autors els anomenen microorganismes acellulars No tenen metabolisme, per bé que poden contenir…
Edgard Victor Achille Charles Varèse
Música
Compositor i director francès naturalitzat nord-americà.
Vida Contra la voluntat del seu pare, que volia que cursés matemàtiques i enginyeria, estudià música, primer amb A Roussel a la Schola Cantorum 1904 -centre que abandonà al cap de poc per desacord amb els ensenyaments de V d’Indy-, i després amb ChM Widor al Conservatori de París 1905, del qual fou expulsat El 1907 es traslladà a Berlín, on tingué com a mestre F Busoni i conegué, entre altres compositors, R Strauss i G Mahler Establert de nou a França el 1913, el 1915 es traslladà a Nova York, ciutat en la qual visqué una bona part de la seva vida Fou el fundador d’algunes associacions de…
Sant Pere de Tellet
Art romànic
Situació Exterior de l’església, molt modificada en època tardana, en la qual destaca l’absis semicircular romànic ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Pere presideix el grup de cases que formen el poble de Tellet, al peu de la serra de Tellet, a la part més septentrional del terme, en les elevacions que separen la Ribera Ampla i la del Teixó Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 31’ 37,3” N - Long 2° 40’ 13,8” E Per a anar a Tellet, cal prendre la D-115 a partir de Ceret, i després de 2,5 km agafar, a mà dreta, la D-63 Tellet és a 15 km de Ceret PP Història El 22 d’abril del 876, Anna,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina