Resultats de la cerca
Es mostren 586 resultats
guerra dels Cent Anys

La guerra dels Cent Anys
© fototeca.cat
Història
Conflicte que, interromput per nombroses treves i per dos tractats de pau, enfrontà França i Anglaterra del 1337 al 1453.
És considerat com la darrera fase del litigi plantejat entre ambdós països d’ençà que la conquesta d’Anglaterra per Guillem, duc de Normandia 1066, collocà els reis anglesos en la contradictòria situació d’ésser alhora sobirans a llur país i vassalls dels reis francesos pels territoris que en feu d’aquests tenien a França, i la manifestació política de la transició entre el món feudal i els estats moderns, que l’aparició del sentiment de nacionalitat accentuà Els punts de fricció eren nombrosos, puix que, a la pugna per la supremacia a Occident i als problemes derivats de les possessions dels…
Els bancs industrials
Una nova modalitat bancària L’especialització La Llei sobre bases d’ordenació del crèdit i de la banca de 14 d’abril de 1962 deia el següent “ Base sexta – Serán adoptadas las medidas necesarias para que, sin alterar de modo brusco la actual organización de la Banca mixta, se tienda a su especialización, teniendo en cuenta la existencia de entidades ya orientadas predominantemente hacia el sector industrial y se regulará la Banca privada en los siguientes aspectos a Promulgación del estatuto legal de los bancos industriales y de negocios, asignándoles como función primordial la de promover…
Banc Comercial de Terrasa (1881-1924)
El successor del Banc de Terrassa El 24 d’abril de 1924 es constituïa el Banc Comercial de Terrassa, gairebé quatre anys després de la crisi del Banc de Terrassa vegeu Banc de Terrassa, 1881-1892 Aquest, amb el suport de la Companyia de Crèdit Bancari, havia iniciat la seva liquidació, comptant amb les garanties personals donades pels consellers del banc El nou banc no fou, per tant, un liquidador de l’anterior, sinó que pretenia continuar el paper exercit durant tants anys pel Banc de Terrassa La primera Junta de Govern 1924 del Banc Comercial de Terrassa fou la següent President – Joan…
La confraternitas
Monjos de Sant Martí de Canigó, representats en un capitell, Castell de Vernet, ssXII-XIII ECSA / AR La confraternitas o familiaritas va ser un nexe fonamental entre les institucions religioses catalanes i el seu entorn laic Representava una forma d’integrar l’Església i el món, que donava a aquells que no havien rebut els ordes o que no havien fet vots l’oportunitat de comprometre’s amb una forma de vida religiosa, o almenys de participar en els beneficis espirituals dels religiosos La confraternitas medieval representa un fenomen complex que escapa a una classificació i una definició…
Les tribulacions de l’arquebisbe de Narbona
El comte Guifré de Cerdanya i el bisbe d’Urgell, Líber feudorum Ceritaniae , segle XIII ACA / RM A mitjan segle XI el vescomte Berenguer de Narbona deixava constància en un llarg inventari de greuges querimonia que “l’arquebisbat de Narbona estigué en mans del meu oncle l’arquebisbe Ermengol, en temps del qual era un dels millors bisbats que hi havia des de Roma fins a la frontera d’Hispània, carregat de viles, castells, terres i alous l’església era plena de còdexs, adornada de taules, i altars, i creus d’or, de corones daurades, de pedres precioses Molts canonges feien el servei de l’…
Les finances judeoconverses i l’empresa americana
“ Un descendiente de judíos fue quien prestó la llave áurea con que se abrieron las puertas del Nuevo Mundo Luis de Santángel, bisnieto de don Noé Chinillo, suplió las deficiencias del real tesoro, consumido por las guerras, para que Colón pudiese navegar, por mares hasta entonces nunca surcados, hacia las ricas y perfumadas islas del Nuevo Continente ” Així s’expressava, l’any 1918, l’erudit i historiador Manuel Serrano y Sanz en el seu estudi sobre els amics i protectors aragonesos de Colom Val la pena subratllar que la majoria dels amics que podien haver actuat com a protectors de Colom ja…
Núria Sales i Folch
Historiografia catalana
Historiadora.
Vida i obra Filla de Joan Sales i Vallès i de Núria Folch i Pi El 1939 la família s’exilià a França, i posteriorment a la República Dominicana i a Mèxic El 1948 tornaren a Barcelona Els anys cinquanta treballà en un taller de decoració de porcellanes i, després, mentre feia el batxillerat i els estudis universitaris lliures, com a mecanògrafa en una fàbrica de teixits Tot i així, assistí a algun curs de Ferran Soldevila a l’Institut d’Estudis Catalans, i de Vicens i Vives a la Universitat de Barcelona El seu únic recull de poemes, Exili a Playamuertos 1961, l’autora el defineix com “un…
,
wagnerisme
Música
Corrent integrat per músics i altres artistes i intel·lectuals en defensa de l’obra de R. Wagner.
Una obra, un pensament i un compositor tan influents deixaren una enorme petja tant en el terreny de la composició com en la recepció, i generaren arreu moviments associatius A França, el wagnerisme s’inicià a partir del 1861, després del fracàs antològic que patí Tannhäuser , i fou obra d’intellectuals i artistes, a excepció dels músics Ch Baudelaire redactà un dels primers articles en defensa de la música wagneriana E Reyer, des del "Journal des Débats", defensà la ideologia wagneriana a Europa, i alhora compongué una òpera, Sigurd, basada en el tema del Nibelung Un dels primers crítics que…
Pèrsia
Història
Antic país situat a la riba oriental del golf pèrsic, al s. de Mèdia, que correspon a l’actual.
La prehistòria és representada pels vestigis de Zagros, al sud de la mar Càspia, i de l’Hindūkush, de 80000 anys d’antiguitat, pels testimonis de sedentarització —collita de blat i d’ordi, domesticació d’animals, ceràmica, etc— del Mesolític 11000 aC i per l’expansió vers l’interior i el SE, la irrigació i l’explotació del coure al Neolític 7000 aC A partir del 6000 la cultura mesopotàmica exerceix ja la seva influència sobre les altres poblacions disperses del país El descobriment de la tècnica de fosa del coure 4000 aC representa un pas important en el seu impuls colonitzador exporta l’or,…
Castell de Llaguarres (Capella)
Art romànic
Situació Sector oriental de la torre de planta circular que presidia el castell, l’única part que se n’ha conservat ECSA - J Bolòs Les ruïnes del castell de Llaguarres es localitzen al cim d’una cinglera de la serra del mateix nom, damunt del puig de Calbera 1 150 m d’altitud Aquest emplaçament proporciona a l’indret una visibilitat privilegiada en totes les direccions Mapa 31-11 250 Situació 31TBG916723 Per a arribar-hi cal seguir la carretera que va de Benavarri a Llaguarres a tocar del quilòmetre 7, al Pla de la Dona, surt a mà dreta una pista de terra que al cap d’1 km, aproximadament,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina