Resultats de la cerca
Es mostren 425 resultats
Micosi pulmonar
Patologia humana
Són anomenades micosis pulmonars les infeccions pulmonars causades per fongs microscòpics De fet, és més aviat estrany que els fongs arribin a infectar el teixit pulmonar, perquè els mecanismes defensius de la mucosa respiratòria solen impedir l’entrada d’aquest tipus de gèrmens als pulmons En general, doncs, les micosis pulmonars es presenten en, persones el sistema immunitari de les quals es troba alterat a conseqüència d’una malaltia que l’afebleix, com la SIDA, o d’un tractament amb medicaments que l’inhibeixen També es poden presentar després d’un tractament prolongat amb…
El que cal saber de la sarcoïdosi
Patologia humana
La sarcoïdosi és una malaltia de causa desconeguda que es caracteritza per la formació d’unes lesions, anomenades granulomes sarcoides, que es poden localitzar en nombrosos òrgans En general, però, es presenten especialment als pulmons És habitual que la sarcoïdosi no provoqui símptomes, de manera que sol passar inadvertida Per això no és estrany que es descobreixi casualment, per exemple en detectar lesions pulmonars característiques quan s’efectua una radiografia de tòrax en una revisió mèdica rutinària En aquest cas, la prova de la tuberculina negativa ajuda a orientar-ne la diagnosi Els…
aspiració
Patologia humana
Penetració en l’arbre bronquial i en els pulmons de cossos estranys aspirats de l’exterior o de l’interior de l’organisme.
Aquesta darrera circumstància es dóna, sobretot, en persones en estat de coma o amb trastorns del reflex del vòmit que aspiren contingut gàstric Pot ocasionar atelèctasi pulmonar, pneumònia per aspiració i asfíxia
inspiració
Biologia
Fase de la respiració durant la qual l’aire atmosfèric penetra en els pulmons a conseqüència de la dilatació de la caixa toràcica.
histiocitosi X
Patologia humana
Grup de malalties caracteritzades per la proliferació anòmala d’histiòcits, que pot afectar diversos òrgans (pell, ganglis limfàtics, pulmons, ossos, fetge i melsa).
Les principals són la malaltia de Letterer-Siwe , que es dona en infants menors de 3 anys i és la més maligna la malaltia de Hand-Shüller-Christian , que sol començar abans de 5 anys, i el granuloma eosinòfil , més freqüent entre 20 i 40 anys Aquestes dues últimes són més benignes
expiració
Biologia
Fase de la respiració durant la qual l’aire atmosfèric és expel·lit dels pulmons (l’aire que ha servit per a la respiració).
En deixar d’actuar els músculs inspiradors, el teixit elàstic del parènquima pulmonar es retreu i provoca que l’aire de dins els alvèols sigui sotmès a una pressió superior a l’atmosfèrica Això fa que l’aire surti pels bronquis cap enfora A l’expiració forçada contribueixen els músculs abdominals i hom expulsa l’aire de reserva
bronqui
Anatomia animal
Conducte que forma part de l’aparell respiratori dels vertebrats aeris i que duu l’aire de la tràquea als pulmons, i viceversa.
N'hi sol haver dos bronquis principals , que neixen a la tràquea i penetren un a cada pulmó, dins el qual es ramifiquen bronquis secundaris , fins a assolir els alvèols pulmonars bronquíols Són constituïts per una coberta fibrocartilaginosa externa i dura, una capa muscular intermèdia i un epiteli vibràtil intern ric en glàndules mucígenes, encarregat d’expulsar les impureses que porta l’aire aspirat En les successives subdivisions dicotòmiques dels bronquis es va perdent la coberta cartilaginosa i la capa glandular
dipnous
Ictiologia
Subclasse de peixos osteïctis de cos allargat, crani a penes ossificat i una respiració branquial i una de pulmonar (un o dos pulmons).
Tenen escates cosmoides, larves amb branquies externes i canal de Wolff que evacua esperma i orina Les aletes parelles tenen forma de pala o de fuet, i les senars són de forma variada i tendeixen a unir-se amb la cua Dins els dipnous hom inclou tres ordres els ceratodiformes , de repartició australiana, amb una sola espècie, Neoceratodus forsteri , els lepidosireniformes , típics de l’Amèrica del Sud, també amb una única espècie, Lepidosiren paradoxa , i els protopteriformes , amb un sol gènere, Protopterus , que habita a l’Àfrica les espècies d’aquest últim gènere es…
La tràquea i els bronquis
Anatomia humana
Per la part inferior, la laringe és prolongada per les vies respiratòries inferiors La primera estructura situada més avall de la laringe és la tràquea , una estructura tubular que penetra en el tòrax i a partir de la qual continuen una sèrie de conductes els bronquis La tràquea se subdivideix en dos únics conductes, els bronquis principals, cadascun dels quals penetra en un pulmó Alhora, aquests bronquis es divideixen en bronquis de diàmetre més petit, que van subdividint-se ramificadament i repetida, fins a vint-i-tres vegades des de la tràquea fins el final de les vies respiratòries, al…
Tumor maligne d’anus
Patologia humana
Definició És anomenat càncer o tumor maligne d’anus el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules procedents dels teixits que formen el conducte anal, que es reprodueixen molt acceleradament i originen la formació d’una massa o tumor Aquests tumors tendeixen a créixer cap a la llum del conducte anal, i es manifesten habitualment amb l’aparició d’un nòdul en la superfície del conducte anal, que sovint s’erosiona i sagna També sol originar coïssor o dolor, sobretot després de les deposicions Sense tractament, les cèllules tumorals tendeixen a infiltrar-se pels teixits profunds, es propaguen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina