Resultats de la cerca

La geografia Cap de comarca, Vilafranca del Penedès És situat a la Depressió Prelitoral Catalana entre el Baix Penedès, l’Alt Camp, l’Anoia, el Garraf i el Baix Llobregat Conté una part plana formada per sediments del Quaternari que comprenen la extensió més gran dels termes municipals de Vilafranca del Penedès, Pacs, Sant Cugat Sesgarrigues, Avinyonet del Penedès, les Cabanyes, etc, els quals són dipositats damunt d’uns altres sediments miocènics que emergeixen en bona part dels termes de Subirats, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Margarida i els Monjos, Vilobí del Penedès, Sant Quintí de Mediona…

Situació i presentació Es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb la Noguera, i limita amb els termes noguerencs de Torrelameu al NW, Menàrguens al N i Térmens al NE amb Bellvís a l’E i Bell-lloc d’Urgell al S, ambdós pertanyents al Pla d’Urgell, i amb els segrianencs d’Alcoletge al S i Corbins a l’W El terme s’estén gairebé en la seva totalitat per la riba esquerra del Segre, a l’indret de la seva confluència amb el Riu Corb que hi aflueix per l’esquerra, al límit amb el veí terme de Corbins Dins del municipi neix la séquia de Fontanet, administrada per la Junta del…

La gènesi dels sòls mediterranis Les condicions climàtiques mediterrànies com a factor edafogenètic es podrien sintetitzar per tenir dissolució i lixiviació febles, conseqüència de l’escàs excedent d’aigua que travessa i s’escapa del sòl i de la planta, per forts contrastos d’humitat, i per un gran potencial erosiu Un factor de formació molt característic de la conca mediterrània és l’activitat antròpica que ha actuat intensivament i extensivament des de millennis en la manipulació del sòl i la vegetació, amb efectes sovint molt importants Com a exemple paradigmàtic d’aquesta influència es…

Els factors i els processos edàfics Si s’observen els factors formadors dels sòls de les boscanes decídues, resulta palès que l’únic factor realment independent és el material parental, ja que tots els altres factors —clima, vegetació, acció humana i temps— estan interrelacionats Per exemple, la vegetació depèn del clima i, en menor grau, del substrat i del tipus de drenatge condicionat pel relleu aquest, per la seva banda, és determinat i afaiçonat en part pel substrat i pel mateix drenatge Hi ha dos factors addicionals que, en el procés de formació del sòl, tenen un efecte particularment…

El vast terme —que abans cobria tota la comarca— presenta un apèndix al NW, dellà la serra d’Oriola, anomenat el la Matança , i un altre al N, el camp de la Murada El triangle Segura-litoral-ratlla de Múrcia té uns 358 km 2 , i les seves majors altituds corresponen a les serres d’Escalona 347 m i de Pujálvarez 341 m Al sector occidental la tectònica penibètica vertebra la serra d’El Cristo, que domina els plans de Cárceles, i la d’Escalona, de materials neògens i de relleu subàrid Al litoral arriben els glacis i cons de dejecció cap Roig, Campoamor, Río Nacimiento, El Monte, la Foradada Al…

El nom, que alludeix a un conjunt de valls poc diferenciades, ha assolit ressonàncies de prestigi popular com el Vallès no hi ha res perquè hom la considera modernament la comarca més completa de Catalunya i, en l’aspecte econòmic, la consideració no sembla gratuïta Més de mitja subregió és constituïda per la depressió del Vallès , fragment de la Depressió Prelitoral Catalana comprès entre el Llobregat i la Tordera, que davalla lentament de 350 m NE a 50 SW La depressió del Vallès fou originada pel joc de dues falles paralleles, distanciades vora el Llobregat uns 20 km, que fins a la vall…

L’afany de musicar la paraula ha menat els compositors a nodrir-se dels propis elements mètrics i prosòdics del text, i a construir l’arquitectura sonora d’acord amb els figuralismes de la retòrica amb l’afany d’assolir la màxima implicació expressiva entre el so i la paraula L’estudi de les relacions entre música i paraula porta a considerar un valor semàntic qualsevol procés de mimesi analògica, de signe figuratiu o abstracte, que pugui establir-se entre el llenguatge musical i el llenguatge conceptual i que sigui susceptible de ser reconegut com a tal L’ús reiterat d’una sèrie de…

Marjal resultant del canvi climàtic del postglacial, Pego, la Marina Alta, i Oliva, la Safor JEA Els primers signes de l’important canvi climàtic que va marcar la fi del glacialisme quaternari es troben fa uns 16 000 anys, si bé fins al 8000 aC no es van consolidar unes condicions bioclimàtiques semblants a les actuals En aquesta última data s’inicià el període postglacial o Holocè El desglaç que li dona nom tingué un abast global, ja que la progressiva pujada de la temperatura i la humitat van modificar la distribució espacial de les associacions vegetals i faunístiques desenvolupades a l’…

L’Antropocè, nova època geològica Els residus radioactius del plutoni de les bombes nuclears són un dels elements característics de la marca estratigràfica associada amb l’Antropocè © CTBTO L’Antropocè, o l’edat de l’home, va ser admesa com una nova època geològica a l’agost del 2016 en el 35è Congrés Internacional de Geologia, celebrat a Ciutat del Cap República de Sud-àfrica Correspon a la tercera època o sèrie del període Quaternari, dins l’era del Cenozoic, i és posterior a l’Holocè L’inici de l’Antropocè s’ha fixat en el 16 de juliol de 1945 i arriba fins al moment actual…

Situació i presentació Limita a l’E amb Olivella, al SE amb Sant Pere de Ribes, al S amb Vilanova i la Geltrú, a l’W amb Castellet i la Gornal i al N amb Olèrdola, aquests dos últims termes pertanyents a la comarca de l’Alt Penedès Forma una cubeta envoltada per diverses elevacions, entre les quals es destaquen els puigs de Sant Miquel 358 m, Rodó i de l’Àliga 465 m, al N, o el Montgròs 358 m al SE Els terrenys són calcaris i cretacis a la muntanya i als fondals hi ha clapes del Miocè i el Quaternari gredes argiloses La riera de Santa Digna, coneguda al terme com a riera de…