Resultats de la cerca
Es mostren 446 resultats
esteperola umbel·lada

Esteperola umbel·lada
Brbol (cc-by-nc-sa)
Botànica
Arbust de la família de les cistàcies, de 40 a 60 cm d’alt, de fulles linears, verdes a l’anvers i blanques i tomentoses al revers, de flors blanques en umbel·les terminals i de fruits capsulars.
Creix en terreny silici, al País Valencià i al Conflent
Els manuscrits de l’Arxiu Capitular de Tortosa
Art romànic
Còdexs La biblioteca de l’Arxiu Capitular de Tortosa conté un dels conjunts de manuscrits d’època romànica més importants de Catalunya Tenen fama ben guanyada des que Denifle publicà en la “Revue des Bibliothèques” de París un número monogràfic generfebrer del 1896 amb el títol Inventarium codicum manuscriptorum capituli Dertusensis Existien inventaris catedralicis antics que consignaven els manuscrits de l’Arxiu Capitular Un inventari de béns de l’any 1354 té registrats, entre altres coses, 111 llibres al segle XV consta que es féu una ampliació de la llibreria i del 1420 és el primer…
sarga
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les salicàcies, de 2 a 6 m d’alçada, densament ramificat, de branques vimínies, vermelloses o groguenques, de fulles linears, amb el revers pelós i blanquinós, i d’aments petits i sèssils.
És freqüent en vores de torrents, a l’Europa central i meridional
Sant Sebastià de Guimerà, abans Santa Maria
Art romànic
Situació Vista de l'església des del castell MC Aquesta església, parròquia de Guimerà, és a llevant del castell, prop del cim del turó on s’esglaona el poble Mapa 34-15 390 Situació 31TCG489033 Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior CPO Història La parròquia de Guimerà va dependre en un primer moment del bisbat de Vic per passar a mitjan segle XII al de Tarragona Trobem documentada per primera vegada l’església de Guimerà en una relació de parròquies del bisbat de Vic que es pot datar a mitjan segle XI Guimerà fou una de les parròquies de Vic que l…
Placa de sivella d’Olius
Placa de sivella calada, d’excellent factura, amb motius decoratius dividits en dos registres Extreta de Los bronzes romanos en España , Madrid 1990 Aquesta peça es va trobar casualment al segle XIX prop de l’església d’Olius Solsonès, quan s’hi feien obres Macari Golferich la va donar al Museu Episcopal de Vic, on es conserva actualment amb el núm d’inv 3488 Es tracta d’una placa d’un fermall de cinturó calat, fosa en bronze, d’excellent factura Ha perdut la sivella que se subjectava a la placa per mitjà d’un passador que s’introduïa pels quatre apèndixs de l’extrem més pròxim a la base Tota…
La moneda de Manresa i la moneda de Cardona
Art romànic
La moneda de Manresa Ja l’any 1818 el numismàtic Salat assenyalava una cita de “moneda de Manresa nombrada bruna” datada el 1111 Darrerament Albert Benet ha trobat altres cites de moneda de Manresa amb dates 1098, 1105 i 1114 L’evidència numismàtica no ens ha donat, però, encara cap prova de l’existència d’aquesta moneda, la qual cosa porta a preguntar-nos si existí realment i, en cas negatiu, donar una explicació d’aquestes cites En primer lloc cal dir que fins avui no s’ha delimitat una base jurisdiccional que pugui justificar l’existència d’aquesta moneda Malgrat les repetides cites d’un “…
Austràlia 2011
Estat
Les catàstrofes naturals, algunes vinculades al canvi climàtic, van continuar afectant durament Austràlia Van proliferar els incendis estivals, les sequeres i les greus inundacions Especialment destacables van ser les inundacions que al gener van afectar els estats de Queensland, Victòria i Nova Galles del Sud, considerada la catàstrofe ambiental més destructiva dels darrers cent anys Aquestes van ser fruit de les pluges torrencials contínues des del mes de desembre, que van desbordar els rius de la zona i van negar 40 nuclis urbans, entre els quals la tercera ciutat del país, Brisbane, amb…
piorna
Botànica
Planta herbàcia de la família de les peoniàcies, d’arrel tuberosa, fulles lobulades, brillants a l’anvers i piloses al revers, i flors grans i rosades, que creix a les clarianes de les rouredes de l’estatge montà submediterrani.
columnari | columnària
Numismàtica i sigil·lografia
Dit de la moneda de les colònies espanyoles d’Amèrica al revers de la qual hi ha dos hemisferis coronats sobre les ones de la mar, i als costats, les columnes d’Hèrcules (d’on li ve el nom).
Aquest tipus fou introduït per Felip V 1732 i perdurà fins que Carles III la substituí 1772 per la del tipus de bust
Les falgueres leptosporangiades típiques
Característiques generals Constitueixen el grup més important de falgueres actuals Recordem que l’esporangi s’hi origina a partir d’una sola cèllula de l’epidermis de la fronda i que, un cop madur, la seva coberta és formada per una sola capa de cèllules La immensa majoria de les leptosporangiades són isospòriques, exceptuant els ordres mésc evolucionats, que són heterospòrics Des d’un punt de vista filogenètic, el grup de les leptosporangiades es considera més recent i evolucionat que el de les eusporangiades El grup comprèn els ordres de les osmundals Osmundales , isospòriques, amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina