Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola de Teatre de Leningrad Treballà després com a director en diferents teatres D’aquesta època daten obres d’agitació proletària, entre elles Klass ‘La classe’, 1930 El 1939 fundà un teatre per a la joventut — obres com Gorod na zare ‘La ciutat de l’albada’ en són un exemple — , que durant la Segona Guerra Mundial fou transformat en un teatre per al front Els èxits més importants els aconseguí amb Tanja 1938, història de la transformació d’una estudiant romàntica en una dona metge, plena de responsabilitat, i, d’època posterior, Irkutskaja Istorija ‘Historia d’…

Doctora en filologia catalana 1988, ha estat professora de la Universitat de Barcelona del 1977 al 2006 Són de destacar els seus estudis de la introducció i l’evolució del romanticisme a Catalunya Presència de Jean Paul a la literatura catalana vuicentista , 1996, amb Roger Friedlein, de l’obra crítica de Josep Maria Quadrado edició i estudi dels Assaigs literaris , 1995, Francesc Miquel i Badia Francesc Miquel i Badia, crític literari al Diario de Barcelonal , 2001, amb Enric Cassany i Joan Sardà edició i estudi d’ Art i veritat Crítiques de novella vuitcentista , 1997, i de l’obra…

Germà de Manuel de Cabanyes Viatjant per Europa 1816-24, conegué el liberalisme i el romanticisme europeus Colleccionà llibres en la llengua original corresponent i llegí autors anglesos i alemanys, que influïren indirectament el contingut liberal d’alguns poemes del seu germà Manuel A conseqüència de la guerra visqué a Mallorca 1837-39, on escriví Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanencia en Mallorca 1970 La resta de la seva obra la componen Noticias cronológicas, genealógicas, biográficas e histórico-económicas de la casa de Cabanyes en Villanueva y Geltrú , l’epistolari i…

De petita es traslladà amb la seva família a Londres, on estudià a la London Violoncello School Es perfeccionà amb Pau Casals Debutà a la capital britànica el 1931 amb la Simfònica de Londres Els anys de la guerra tornà a Amèrica, i fou primera violoncellista de la Simfònica de Toronto en 1940-43 Debutà a Nova York el 1942 al Town Hall, i el 1955 adoptà la nacionalitat nord-americana Realitzà gires pels EUA, Europa i Sud-àfrica, i fou la primera violoncellista americana convidada a la Unió Soviètica 1966 A partir del 1962 impartí classes a la Juilliard School El 1969 estrenà el concert per a…

Estudià a Belgrad i al Conservatori de Praga, on es graduà l’any 1927 Exercí de director de cor i de director musical amb les orquestres de K Stankovic, de l’Òpera de Zagreb i de Belgrad, i també a la seva escola de música Ensenyà direcció a l’Acadèmia de Música de Belgrad, institució de la qual fou rector en 1947-52 Dirigí també l’Acadèmia de les Arts de Belgrad 1957-59 Fou responsable de programes musicals de la Ràdio de Belgrad i membre de l’Acadèmia Sèrbia A part de la seva activitat com a director musical, realitzà importants aportacions compositives en els gèneres simfònic, vocal, coral…

Estudià al Conservatori de Sofia amb els mestres V Stojanov i P Vladigerov Des que es graduà el 1940, exercí de professor en aquesta institució La seva producció musical és predominantment simfònica, amb una gran càrrega romàntica i amb un estil nacionalista molt marcat L’evident domini dels recursos temàtics i la importància del folklore en les seves obres es fan palesos en Sofia 1954, l’estil de la qual s’estén a les Tres Danses Simfòniques Búlgares 1956 Altres peces orquestrals remarcables són la Suite de la joventut 1952, els dos concerts per a violí 1963 i 1964, un concert…

Vida De família d’orgueners de llarga tradició segle XVIII i deixeble d’Arístides Cavaillé-Coll a París, s’installà a Barcelona el 1884 Introduí a Catalunya l’escola romàntica francesa a través dels seus deixebles Alberdi, Aragonès, Bertran, Estadella, Puignau, Xuclà i d’altres Les seves obres més notables a Catalunya foren els orgues de Ripoll, Betlem i Sarrià parròquia i Sagrat Cor, a més dels no eclesiàstics del Palau Güell i el gran orgue de Belles Arts Exposició Universal del 1888 Retornà al País Basc, on fundà els tallers d’Azpeitia i Hernani, desapareguts els anys setanta…

Estudià al Conservatori de París amb A Gédalge, J Massenet i G Fauré L’any 1936 substituí P Dukas a l’Acadèmia de Belles Arts Manifestà públicament el seu antisemitisme i la seva xenofòbia davant d’obres com les de K Weil El lirisme de la música romàntica tardana de R Strauss, el caràcter pintoresc propi del poema simfònic, així com l’exotisme que recorria la seva època, marcaren profundament la prolífica obra de Schmitt Tot i ser contemporani de les grans transformacions tecnicocompositives del començament del segle XX, compongué una música que restà impermeable a qualsevol…

Deixeble de JL David Eclèctic quant a la seva obra, tant neoclàssica L’Amor i Psique, 1798 Musée du Louvre, París com romàntica Corina al cap de Messina , retrat de Mme de Staël, i quant a la seva clientela Treballà tant per a la Convenció ajudant David com per al consolat i l’Imperi decoració de la Malmaison Retrat de l’emperadriu Josefina a la galeria de Malmaison , 1807, Musée National de Malmaison Austerlitz , 1810 i per a la Restauració pintor de cambra de Lluís XVIII Fou un bon retratista hom li ha catalogat més de tres-cents retrats, entre els quals es destaquen Mme…

Es formà a l’escola de San Fernando de Madrid, i fou pensionat a Roma 1864 gràcies a la seva obra Darrers moments de Felip II de Castella Madrid, Museo de Arte Moderno, d’idèntica composició que el Testament d’Isabel la Catòlica del seu rigorós coetani Rosales Concorregué amb un cert èxit a diverses exposicions oficials amb pintures d’història Dedicat també al quadre de cavallet, produí molt per a l’Amèrica Llatina Pintà també al fresc a la cúpula de la capella de Sant Antoni de Cadis i a la de San Francisco el Grande de Madrid Artista de formació romàntica, adquirí —induït pel…