Resultats de la cerca

Anunci de lloguer de carruatges, sd MHCB / GS El tret més destacat de la xarxa de camins dels Països Catalans al segle XVIII fou la vigència de l’esquema viari configurat amb les vies romanes És a dir, un eix parallel a la costa, de Salses a València l’antiga via Augusta, a partir del qual arrencaven les diverses vies de penetració a l’interior, adaptades al joc d’obstacles i passadissos que imposava el relleu Podem assenyalar-ne les següents a Catalunya, la que unia Perpinyà amb Lleida, a través de les valls de la Tet i del Segre les que convergien al rerepaís de Barcelona, procedents de Vic…

Comprèn quatre unitats diferents una factoria grega establerta a l’antic illot on avui hi ha el poble de Sant Martí d’Empúries , que els mateixos grecs, quan ja havia estat fundada la ciutat de terra ferma, anomenaren Palaiapolis ‘ciutat vella’, dita avui pels arqueòlegs Paleàpolis d’Empúries , una ciutat grega al costat de la platja, avui gairebé totalment excavada, que ha estat anomenada modernament Neàpolis ‘ciutat nova’, un poblat indígena dels indigets, creat arredossat a Neàpolis i que sembla que s’anomenà Indikḗ, les ruïnes del qual no han estat localitzades, i una ciutat romana que…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est Cal apreciar-hi la gran diferència existent entre l’altura de les cobertes de la nau i les dels braços del transsepte i l’absis Igualment és destacable l’altura considerable que té el mur de tancament de l’absis A Bastardes L’església és situada dalt d’una plataforma rocallosa, composta d’arenisques, que s’eleva, al ribatge dret del Llobregat, sobre la Colònia de la Plana, a la banda sud-oriental del terme Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full…

La geografia És constituïda per un planell inclinat cap al NW i enèrgicament dessecat que constitueix l’extrem meridional de la Depressió Central Catalana i, al N, per un sector de la plana d’Urgell Forma part del vessant esquerre de la conca del Segre, des de les serres que formen la divisòria d’aigües amb el Francolí serra la Llena, la més alta alt del Curull, 1025 m alt, continuada cap a l’W pels contraforts septentrionals del Montsant Tanmateix, en dos indrets la comarca ultrapassa aquesta línia divisòria d’aigües a la vall de Bovera, drenada pel riu de la Cana, afluent de l’Ebre per l’…

Situació Vista de l’exterior de l’edifici des del nord-est Hom hi pot veure l’absis romànic obert a llevant i, al costat de tramuntana, el cos d’edifici que formava la capçalera del primitiu temple, preromànic F Junyent-A Mazcuñan L’església corona un petit llom dreçat al lloc d’Olzinelles, on hi ha també el mas del mateix nom, el qual és situat molt a prop de la carretera de Santpedor a Artés pel Pont de Cabrianes, en un dels extrems septentrionals del terme Long 1°53’49” - Lat 41°46’20” S’hi va per la carretera de Manresa a Berga, on, en arribar a l’encreuament amb la de Santpedor i la del…

Situació Vista del conjunt del mas Vilanova i l’església des del costat de llevant J Pagans-TAVISA L’església de Sant Jaume és adossada al mas Vilanova, el qual és situat a la banda nord-oriental del terme, prop de la carretera d’Avinyó a Vic i a uns dos quilòmetres vers ponent del trencall on s’origina la carretera que mena a l’Estany i a Moià Long 2°04’54” - Lat 41°53’30” Hom hi pot anar des d’Avinyó emprenent la carretera que mena a Vic Poc després del quilòmetre 17 i a mà dreta, hi ha el trencall que porta al mas Vilanova, al qual és adossada l’església També s’hi pot anar des de Moià…

Situació Les ruïnes d’aquesta església, constituïda en priorat, són situades al cim d’un petit serral d’aquí li devia venir el nom que emergeix a l’extrem septentrional del municipi, prop de la ratlla fronterera amb Aguilar de Segarra i no gens lluny del termenal de Rajadell Li són properes les masies de Cal Conco per la banda de Grevalosa i la de Cal Boteric pel cantó d’Aguilar Long 1°39’10” — Lat 41°42’35” Un aspecte del conjunt de les ruïnes de l’església des del costat sud-occidental Tal com indica el nom, l’edifici fou erigit dalt d’un turó F Junyent-A Mazcuñan Vista de la part exterior…

Tot i les ambigüitats inherents al concepte, subratllades per alguns autors com ara Michel Lauwers, que des de perspectives interdisciplinàries prefereixen parlar de cultura folklòrica, el terme de religiositat popular ha fet nombrosos adeptes entre els especialistes —M Vovelle i R Manselli entre els pioners—, per als quals designaria tot un sistema coherent de pràctiques i creences religioses, part d’un sistema cultural més ampli, propi —tot i que no exclusivament— dels estrats subalterns de la població, que al llarg de l’edat mitjana coexistí i evolucionà dialècticament amb la…

Origen de la denominació i derivats El nom apareix en les fonts escrites gregues d’aquesta zona des del segle V aC, amb alguna confusió per la banda del sud, on no són clars els límits amb els tartessis Però els grecs anomenaren Ibèria tota la península, i en aquest cas el nom, de contingut geogràfic, abraça un espai molt més extens que l’equivalent a àrea de pobles ibèrics Quan a partir del segle III aC els romans començaren a conèixer més bé el territori peninsular, que anomenaren Hispània, contraposaren els pobles ibèrics del territori assenyalat amb els celtes i celtibers de la resta de…

Situació i presentació El municipi de Jorba, d’una extensió de 30,91 km 2 , és situat a la conca d’Òdena, a la vall alta de l’Anoia, que travessa el terme de NW a SE El terme limita amb els municipis de Copons i Rubió N, Òdena i Igualada E, Santa Margarida de Montbui i Sant Martí de Tous S, Argençola W, i amb un enclavament de Veciana NW El municipi comprèn, a part del poble de Jorba, el poble de Sant Genís, el veïnat de Traver i els antics hostals del Ganxo i de Castellví Es creu que el topònim és d’origen preromà El territori és accidentat, a l’esquerra de l’Anoia, pel puig de la Guàrdia…