Resultats de la cerca

Els eclipsis més coneguts popularment són els de Sol i els de Lluna, bé que hom observa també els eclipsis dels satèllits de Júpiter originats per aquest planeta, i els d’altres satèllits del sistema solar, així com els eclipsis d’una de les components d’un estel binari binaris eclipsants o d’altres objectes celestes binaris La possibilitat dels eclipsis solars i lunars prové de dues raons D’una banda, encara que el diàmetre del Sol és unes quatre-centes vegades més gran que el de la Lluna, el fet que el Sol sigui unes quatre-centes vegades més lluny de la Terra que no pas la Lluna fa que…

Les òrbites dels satèllits artificials i de les sondes còsmiques no sotmesos a forces propulsives poden ésser estudiades com les dels cossos celestes naturals, caracteritzades per sis paràmetres orbitals element d’una òrbita L’energia mínima necessària perquè un giny romangui en òrbita entorn d’un astre a una certa altitud pot ésser mesurada en funció de la velocitat tangencial que hom li ha de donar en el punt d’impulsió a l’òrbita, i si aquesta velocitat és sobrepassada, l’òrbita circular de mínima energia es converteix en ellíptica Si hom té en compte la rotació de l’astre central, cal…

Com que aquestes no es corresponien en codi, no eren descodificades, quedant només com un soroll de fons Però no va ser fins l’any 1989 que es consideraren les possibilitats del CDMA com a mètode d’accés múltiple, i no solament com un sistema militar per a evitar interferències Això coincidí amb unes primeres demostracions a càrrec de l’empresa Qualcomm, que ja havia desenvolupat anteriorment uns primers circuits integrats específics Després del debat sobre els avantatges del TDMA accés múltiple per divisió de temps i els del CDMA, el 1993 aquest últim fou acceptat per l’Associació d’…

Una de les tècniques disponibles en oceanografia per a mesurar corrents consisteix a deixar que una boia especialment dissenyada i equipada amb un emissor de ràdio o de comunicació via satèllit vagi a la deriva A partir de les posicions de la boia en diferents moments es pot conèixer la intensitat i la direcció del corrent Aquestes boies sovint tenen altres sensors que donen informació d’altres magnituds oceanogràfiques, com per exemple la temperatura de l’aigua Una versió molt més sofisticada permet seguir corrents profunds Aquestes boies es fixen perquè es mantinguin a una profunditat…

El seu nom fou escollit en honor de l’astrofísic Subrahmanyan Chandrasekhar El telescopi de raigs X del Chandra treballa en el rang energètic que va de 0,1 a 10 keV, i les imatges que obté en aquestes longituds d’ona presenten una gran millora respecte de les obtingudes per altres satèllits llançats anteriorment La seva resolució angular és d’1 segon d’arc —comparable a la de l’HST en el rang òptic— i la seva sensibilitat el fa capaç de detectar les aproximadament 300 estrelles del cúmul de les Plèiades L’instrument també té la capacitat de fer espectroscòpia d’alta resolució, per la qual…

Pertany al grup local, essent-ne la més massiva Situada a la constellació d’Andròmeda, al NE de Mirach i una mica més d’un grau a l’E de ψ-Andromedae, és visible sense telescopi, ocupant una zona d’uns 80 per 250 minuts d’arc Estudiada al segle X per l’astrònom àrab al-Sūfī, i observada amb telescopi per Simon Marius el 1612, fou classificada per Messier que li donà el nombre 31 Encara ara és coneguda per les sigles M31 i també amb les de NGC 205 , provinents del New General Catalogue de Dreyer El 1924 Hubble hi descobrí alguns estels variables cefeides amb els quals determinà que era a una…

El diàmetre és de 3630 km, té una massa quasi igual a la de la Lluna, el període de revolució sideral és d’1,77 dies i la distància entre el satèllit i el centre de Júpiter és de 422000 km Fou estudiat a bastament per les sondes Voyager , les quals hi evidenciaren una forta activitat volcànica

En el cas particular de la Terra, la pesantor d’un cos és el resultat de la combinació de la força de la gravetat i de la força centrífuga gravetat La pesantor en la superfície d’un astre depèn de la seva massa i del seu radi, de manera que mentre que a la Lluna el seu valor seria una sisena part del de la Terra, a Mart en fóra la tercera part A bord d’una astronau o d’un altre giny espacial en vol balístic la pesantor és nulla, llevat dels curts períodes d’acceleració o de frenada, i l’astronauta, en estat d'apesantor, sembla que floti en l’aire, de la mateixa manera que…

El mot màser prové de l’acrònim del terme anglès microwave amplification by stimulated emission of radiation ‘amplificació de microones mitjançant l’emissió estimulada de radiacions’ Un màser és, essencialment, un sistema macroscòpic constituït per objectes elementals, com un feix de molècules d’amoníac o d’hidrogen, un cristall de robí constituït per ions de crom, etc Per a aconseguir l’efecte màser cal, en primer lloc, excitar el sistema, és a dir, fer passar cada objecte elemental d’un estat energètic E 1 a un estat energètic superior E 2 , cosa que hom aconsegueix mitjançant…