Resultats de la cerca
Es mostren 4612 resultats
Centre Moral i Instructiu de Gràcia
Esport general
Entitat cultural i esportiva del barri de Gràcia de Barcelona.
Fundada el 1869, nasqué com a centre cultural per promoure la convivència del barri Té grups de teatre, esplai, esbart dansaire i organitza activitats culturals També participa a la festivitat de Sant Medir i des del 1924 publica la revista Or i Flama Respecte al vessant esportiu, el 1931 creà la secció de futbol El 1949 aconseguí el tercer lloc del Campionat d’Educación y Descanso i als anys cinquanta jugà en els Campionats Deportius Catòlics Posteriorment s’inscrigué a la Lliga Catalana i el 1988 es reconvertí en secció de futbol sala Juga a les installacions del…
eix
Construcció i obres públiques
Transports
En les obres de caràcter lineal (ferrocarrils, carreteres, canals, etc), línia que defineix la posició espacial de la infraestructura, a partir de la qual hom es pot obtenir la posició geomètrica de qualsevol punt.
És una línia convencional, que hom sol situar en una posició identificable de la secció transversal En carreteres simètriques, hom sol situar-lo en els punts mitjans de la superfície de la calçada que, en els trams en recta, és l’eix de simetria de la secció
conductor
Electrònica i informàtica
Cos que presenta una resistència elèctrica petita.
Els bons conductors tenen una resistivitat inferior a 10 - 5 Ω cm, que augmenta amb la temperatura Els conductors emprats correntment en electrotècnica solen ésser fils de secció circular o barres de secció rectangular, generalment de coure i a vegades d’alumini, recoberts d’una capa o vernís aïllant
Club Esportiu Maristes Sant Joan
Equip juvenil d’hoquei sobre patins del Club Esportiu Maristes Sant Joan
Mundo Deportivo
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Fundat el 1948, nasqué vinculat al collegi dels Germans Maristes La Immaculada El 1949 ja participà en el Campionat de Catalunya d’hoquei sobre patins i guanyà nombrosos Campionats d’Espanya juvenils Durant l’inici també destacà la secció de bàsquet, inscrita oficialment a la federació el 1962 Es formà un equip sènior que disputà els campionats territorials i que a partir dels anys vuitanta evolucionà cap a un club de caràcter collegial dedicat als equips de promoció De les seves files sorgí Nacho Solozábal També destacà en voleibol Els anys seixanta nasqué la secció…
Antoni Perearnau Paretó
Esport general
Dirigent esportiu.
Des del 1928 practicà atletisme, natació, ciclisme, tennis, tennis de taula i patinatge, esport en què s’inicià al principi dels anys trenta en pistes de Barcelona com les de Maricel, Turó i la Salut Entrà en el Futbol Club Barcelona 1940 com a responsable de la secció d’hoquei sobre herba i es posà al capdavant de la refundada secció d’hoquei sobre patins 1948-75, que ja havia existit la temporada 1942-43 Fou el responsable de l’hoquei sobre patins blaugrana durant vint-i-set anys, en els quals la secció anà creixent fins a convertir-se en la primera del club en guanyar una Copa d’Europa…
popa
Transports
Part del buc d’una embarcació que el tanca per la seva part posterior, en la qual hi ha el timó.
La popa, que ha de tenir una forma adequada des del punt de vista hidrodinàmic i ha de facilitar l’acció del timó i de l’hèlix o de les hèlixs, respon a diferents solucions constructives, les més importants de les quals són la de creuer, la de violí, la quadrada, la rodona i la de cul de mona La popa de creuer , apareguda el 1912 a Anglaterra i emprada en els vaixells de guerra, es caracteritza pel fet de no tenir llançament sobre la línia de flotació és a dir, que no és més sortida de la part de coberta que els codasts i pel fet que la seva obra viva és ampla i plana i la seva obra morta…
potencial electroestàtic
Secció de les superfícies d’igual potencial electroestàtic en el camp elèctric E creat per una càrrega positiva (a dalt), per dues càrregues positives (al centre) i per dues càrregues de signe oposat (a baix)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Física
Funció escalar el gradient de la qual defineix un camp elèctric.
El potencial electroestàtic pot ésser definit en qualsevol punt de l’espai en què pugui arribar la pertorbació deguda a una o a diverses càrregues elèctriques Suposant que la influència d’aquestes càrregues sigui negligible a l’infinit, el potencial en un punt mesura el treball necessari per a portar la unitat de càrrega elèctrica positiva de l’infinit fins en aquest punt La diferència de potencial tensió entre dos punts mesura el treball necessari per a portar la unitat de càrrega elèctrica positiva d’un punt a l’altre Convencionalment hom atribueix el valor 0 al potencial de la Terra La…
objectiu
Com més gran és la distància focal d’un objectiu fotogràfic, més petit és el camp corresponent (a dalt); secció d’un autofocus (a baix): es tracta d’un objectiu de distància focal variable regulada autòmaticament per un microprossador; el circuit de l’autoregulació comprèn tambè un captador i un nmmicroprocessador principal, situats tots dos al buc de la càmera
© Fototeca.cat
Física
Sistema òptic convergent col·locat a l’extrem d’un instrument òptic (microscopi, telescopi, càmera fotogràfica, etc), de la banda de l’objecte, i que té per missió formar una imatge real de l’objecte, la qual és observada a través d’un ocular o bé recollida per una pantalla o una emulsió fotogràfica.
L’objectiu és constituït per un mirall, una lent o bé un sistema de lents, i les seves característiques depenen del tipus d’instrument del qual forma part Així, en el cas d’objectius per a telescopi interessa que les aberracions sobre l’eix òptic siguin mínimes, és a dir, interessa que la imatge d’un objecte puntual situat sobre l’eix sigui un punt, qualsevol que sigui el tipus de llum emès per l’objecte per a produir aquest efecte hom utilitza els objectius anomenats doblets sistema de dues lents doblet acromàtic Els objectius dels microscopis han de donar imatges notablement …
descarregador de sobretensió
Secció d’un descarregador de sobretensió: 1, línia elèctrica; 2, connexió a línia; 3, elèctrodes d’extinció; 4, aïllador; 5, discs de resistència variable; 6, membrana de sobrepressió; 7, coberta protectora; 8, connexió a terra
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell que desvia cap a terra les sobretensions que apareixen en les línies i instal·lacions elèctriques a fi que no produeixin avaries en les màquines i els aparells elèctrics de la instal·lació.
El tipus més emprat actualment és l’anomenat de resistència variable Dins un cos de porcellana amb perfil exterior d’aïllador hi ha dos elèctrodes separats per un espai d’aire, l’un connectat a la línia i l’altre a terra, però a través d’uns elements discs, generalment a base de carbur de silici, la resistència elèctrica dels quals minva en augmentar la tensió Amb tensió de línia normal no passa cap corrent pel descarregador perquè l’espai d’aire entre els elèctrodes no ho permet, però quan apareix una sobretensió, salta l’arc entre els elèctrodes i s’estableix un pas de corrent cap a terra…
berguedana
Secció transversal d’una berguedana: 1, bancada; 2, ballador; 3, regle per a guiar el fil a les pues; 4, braç oscil·lant; 5, llanternó; 6, fileta de les metxes; 7, bernat o borinot; 8, pua; 9, roda d’accionament manual; 10, regle per a guiar la metxa del carro; 11, carro
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Antiga màquina de filar construïda a la fi del s XVIII, entre el 1790 i el 1795, per Ramon Farguell i Montorcí, conegut per Maixerí
, de Berga, que fou emprada a Catalunya fins pels volts del 1870.
Té una certa semblança amb la màquina de l’anglès Hargreaves 1764, i és probable que ambdues fossin modificacions d’altres de més antigues, derivades de l’antic torn de filar La berguedana era constituïda per dues bancades de fusta paralleles unides perpendicularment per la testa a una tercera bancada, també de fusta Una roda accionada a mà feia girar, per mitjà d’un cordill sense fi, una roda solidària d’un joc d’engranatges el pinyó més petit dels quals movia un llanternó , que per mitjà de cordills feia giravoltar les agulles o pues sostingudes per balladors , un o dos, segons el nombre d’…