Resultats de la cerca
Es mostren 1324 resultats
Albert Hofmann

Albert Hofmann
Philip H. Bailey CC-BY-SA
Química
Químic suís.
Es graduà a la Universitat de Zuric el 1929 i poc després entrà a treballar a l’empresa farmacèutica Sandoz, on s’incorporà a la secció de recerca en vegetals, i hi continuà fins que es jubilà 1971 El 1938 sintetitzà l' LSD i el 1943 en descobrí les propietats allucinògenes En el camp dels psicòtrops féu altres aportacions, entre les quals la síntesi de la psilocibina 1958 Fou també membre del Comitè per al premi Nobel i membre de diverses societats científiques internacionals Defensà els usos terapèutics de l’LSD però criticà l’ús, des del seu punt de vista, erroni, que en féu…
José Martínez de Sousa
Arxivística i biblioteconomia
Bibliòleg, lexicògraf i tècnic editorial.
De formació autodidàctica, el 1957 s’establí a Barcelona Treballà a l’Editorial Bruguera 1957-65, La Vanguardia 1965-68, i a les editorials Labor 1968-93 i Biblograf 1996-97 Fou president d’honor del Comitè Espanyol de l’Associació Internacional de Bibliologia 1991-97, president de l’Associació Espanyola de Bibliologia 1997-2000 i president de l’Associació Internacional de Bibliologia 1998-2000 Autor d’una vintena de llibres i desenes d’articles sobre bibliologia, edició, arts gràfiques, lexicografia, ortotipografia, redacció i història del llibre, dirigí màsters especialitzats Entre les…
pairalisme
Sistema basat en el manteniment dels usos pairals, especialment la família rural tradicional i la institució de l’hereu.
Liber iudiciorum
Història del dret
Compilació de lleis formada al segle VII, al regne visigòtic, per iniciativa de Recesvint en el vuitè concili de Toledo (653) per tal d’unificar la legislació dels gots i dels hispans.
Probablement era ja acabada en 654-655 Els diversos elements que integren el recull conserven llur personalitat i indicació de procedència 319 lleis, dites antiqua —algunes amb l’expressió emendata —, són anteriors a Recared, i 192 són de sobirans posteriors, fins a Recesvint, amb 15 capítols de filosofia política extrets de les etimologies isidorianes Ervigi en feu una revisió el 681 afegint-hi altres lleis i esmenant-ne encara hi foren introduïdes després noves lleis, fins al regnat d’Ègica Abasta els drets polític, civil, penal i processal i en petita part afecta el dret eclesiàstic La…
reformatori
Dret penal
Establiment penitenciari on són acollits certs delinqüents (com és ara els qui no arriben a 16 anys, que formen el grup de menors, i alguns majors de 16 a 18 anys).
Així com també infants simplement rebels als pares i àdhuc nois l’ambient familiar dels quals aconsella de separar-los-en, per tal de readaptar-los als usos i costums vigents en la societat, mitjançant no sols una estricta vigilància, ans també una capacitació professional i una formació cultural Bé que com més va més és generalitzada la consciència que la delinqüència juvenil planteja problemes específics i exigeix uns corresponents mètodes especials d’actuació envers els delinqüents que ho són ja de fet o que hom creu que poden ésser-ho fàcilment, els reformatoris es…
antifonari
Música
Llibre litúrgic de l’Església d’Occident que conté les antífones i altres cants de l’ofici diví.
Els primers usos d’aquesta denominació, almenys fins al segle IX, es referien a un llibre que contenia cants antifònics, ja fossin de la missa o bé de l’ofici Modernament s’entén que l’antifonari inclou únicament els cants de l’ofici, mentre que el gradual gradual 2 conté els de la missa Els antifonaris notats més antics són el de Mont-Renaud i el de Sankt Gallen, de la primera meitat del segle X i del final del mateix segle respectivament Dins l’anti fonari de l’ofici es diferencien dues categories segons el seu ús, secular ofici romà i monàstic d’acord amb la regla de sant…
opéra-ballet
Música
Tipus d'òpera mixta entre el cant i el ballet, sorgit a l’Òpera de París (Acadèmia Reial de Música) com a fruit de la passió existent a França, i sobretot a la capital, pel gènere coreogràfic.
Fomentada especialment per JB Lully en les seves òperes, el primer que creà una opéra-ballet fou, però, el compositor provençal A Campra amb L’Europe galante 1697, obra que, pel fet d’ésser estrenada a l’Òpera, adquirí caràcter normatiu i establí el model que fou seguit després pel mateix Campra Les Fêtes vénitiennes , 1710 i per molts altres compositors francesos, entre els quals es distingí JPh Rameau, amb títols com Les Indes galantes 1735 En aquest tipus d’òpera, l’argument els usos amorosos en diferents països europeus - L’Europe galante - o a tot el món - Les Indes…
butà
Química
Alcà present en el gas natural i en el petroli.
El producte, obtingut com a subproducte de la refinació del petroli o de la manufactura de benzines naturals, constituït pels seus dos isòmers n-butà CH 3 —CH 2 —CH 2 —CH 3 punt d’ebullició -0,5°C i isobutà CH 3 2 CHCH 3 punt d’ebullició -11,7°C, és incolor, molt inflamable, d’olor feble i d’un poder calorífic de 29 300 kcal/m 3 a 15,5°C Hom l’expèn a bastament, mesclat amb propà, en bombones de diverses capacitats i de fàcil transport, com a combustible d’usos domèstics i industrials, especialment als llocs mancats de forniment de gas ciutat També és emprat en motors d’…
cuir
Tecnologia
Pell adobada, caracteritzada pel seu gruix o la seva duresa, o bé pell en brut sense adobar, de bestiar gros.
La influència de l’anglès i de l’alemany ha fet que de vegades tècnicament hom empri aquest mot per anomenar qualsevol mena de pells adobades en aquest cas és reservat el mot pell per a designar el material no adobat En el llenguatge normal, però, hom coneix com a cuirs les pells amb un adob, que les fa dures, poc flexibles i sovint gruixudes, a més de les pells de bestiar gros, no adobades Així, doncs, són cuirs les pells de bou, de vaca, de cavall, d’elefant, etc, un cop escorxat l’animal, i així hom parla, per exemple, de cuirs en brut i cuirs secs ja abans que les pells d’aquest bestiar…
Casa forta o castell de Pallejà
Art romànic
Dins el terme del castell de Cervelló, a la vila de Pallejà, des d’abans del 1257 hi havia una casa forta que des de feia molts anys pertanyia a Bernat de Clariana, feudatari dels Cervelló El 1315 els Clariana vengueren la quadra de Pallejà als Alomar i el 1392, per via de matrimoni, la possessió passà d’aquests als Torrelles, que serien senyors de Pallejà durant més de tres-cents anys Va ser Ramon de Torrelles qui, el 1590, feu erigir l’actual castell de Pallejà, renaixentista La filla d’aquest, Elionor, l’aportà per matrimoni als Sentmenat, bé que alguns dels seus descendents continuaren…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina