Resultats de la cerca
Es mostren 474 resultats
Santa Maria de Vidabona (Ogassa)
Art romànic
Situació Interior de la nau amb l’absis al fons M Anglada El santuari de Santa Maria de Vidabona es troba al costat sud-oriental de Saltor, al peu del turó de Vidabona, pròxim a la serra de Sant Amanç i al costat de llevant de Sant Julià de Saltor, a una altitud de 1 270 m Mapa 256M781 Situació 31TDG354781 Els dos camins més curts per a anar-hi a peu surten de la carretera de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses en direcció a tramuntana, a mà esquerra Un d’ells surt de can Barricona, al punt quilomètric 3,500 l’altre hi va des de l’hostal de can Rama, al km 5 Tots dos són de forta pujada i cal…
Sant Joan de Vilatorrada
Art romànic
Situació Interior de la nau de l’església coberta amb una volta apuntada F Junyent-A Mazcuñan L’església s’aixeca dins el recinte del mas Sant Joan, antic casal situat al cimal d’un pujol que es dreça a la riba dreta del Cardener i a la banda ponentina de la població Long 1°48’18” — Lat 41°44’35” Per anar-hi cal dirigir-se a Sant Joan de Vilatorrada En arribar a la plaça on s’alça l’actual església parroquial hom s’ha de desviar a mà esquerra, per tal d’iniciar, després de travessar l’avinguda de Montserrat, el costerut carrer de les Alzines on, a mitja pujada i a mà esquerra, hi ha un…
Castell de Tartareu (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Situació Turó de Tartareu amb el conjunt format per les restes del castell al cim i l’església de Sant Miquel a mig vessant ECSA - J Giralt El castell de Tartareu domina el turó als peus del qual s’aixeca l’actual nucli urbà de Tartareu Mapa 32-13327 Situació 31TCG110438 S’arriba a Tartareu per la carretera L-904 de Balaguer a Tremp a l’alçada de Vilamajor hom troba la cruïlla que porta a Tartareu Per a arribar al castell cal pujar per qualsevol dels carrers amb força pendent que porten fins a l’església parroquial, des de la qual surt un camí de cabres, ben marcat, que enfilant el vessant…
Vilatge de Vilba (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Vista del conjunt del despoblat ECSA - MÀ Font Basament de l’absis de la seva església Servei d’Audiovisuals de l’lEl El vilatge de Vilba, ara conegut com a despoblat de Mirbes, és situat en una cresta de roca calcària, als contraforts de la Faiada de Malpàs L’emplaçament d’aquest poble desaparegut era eminentment estratègic, ja que domina pel N el port de Viu, mentre que pel S vigilava el tradicional camí de Lavaix a Montiberri Mapa 32-10 213 Situació 31TCG178951 Per a anar-hi des del Pont de Suert, cal agafar la carretera C-144, que es dirigeix vers Viu de Llevata Poc després d’…
Ramon de Perellós
Història
Literatura catalana
Diplomàtic i escriptor.
Vida i obra Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina S’educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare Enric de Trastàmara li feu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Roda o Rueda 1370 Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el rescatà 1374 Serví…
,
Castell de Mont-ros (Sant Joan les Fonts)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’edifici amb la capçalera J M Melció Les restes del castell de Mont-ros són situades al cim de la muntanya del mateix nom, a poc més de 100 m a llevant de l’església Des del planell que hi ha al cim, actualment força cobert d’alzines, hom pot albirar la plana de Begudà i un tros del riberal del Fluvià Mapa 257M781 Situació 31TDG629730 Si hom segueix la carretera que va d’Olot a Besalú, uns centenars de metres després d’haver passat el trencall de Begudà, surt a mà dreta una pista, inicialment asfaltada, però molt aviat només transitable amb vehicles per a…
Valls Germans. Màquines per a la indústria alimentària
La foneria i el taller de construcció de màquines de Valls Germans foren dels més prestigiosos de Catalunya durant la segona meitat del segle XIX L’empresa es creà el 1854, segons pròpies manifestacions A les guies de l’època trobem una referència a una foneria de ferro del carrer d’Amàlia de Barcelona a nom de Rafael Valls, Germans, que es convertirà en Valls Germans, el 1860 El fundador i primer responsable fou Rafael Valls i Ratera Catàleg de l’Exposició Regional de Vilanova i la Geltrú, 1882 La foneria i el taller de construcció de màquines de Valls Germans foren dels més prestigiosos de…
Camós

Camós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, situat al S del pla de Banyoles.
Situació i presentació El terme és drenat per la riera de Matamors, afluent per la dreta del Terri, com ho és el Revardit, que fa de límit S amb el terme de Canet d’Adri Gironès A llevant limita amb els municipis de Cornellà del Terri i Palol de Revardit, límit que coincideix en gran part amb la capçalera del torrent de Comanell i el seu aiguabarreig amb el torrent de Sorda, que desguassa al Terri dintre del terme de Cornellà del Terri El límit septentrional amb Porqueres passa pel serrat de Vilarnau i pel Clot del Llop, sota el camí antic d’Olot a Banyoles, ja fora del terme de Camós La part…
Bellprat

Bellprat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia.
Situació i presentació El terme municipal de Bellprat, de 30,98 km 2 , a l’extrem SW de l’Anoia, limita amb els termes anoiencs de Sant Martí de Tous NE i Santa Maria de Miralles SE i amb els de Santa Coloma de Queralt NW, les Piles W i Pontils SW, tots tres de la Conca de Barberà S’estén pel sector d’altiplans de Santa Coloma de Queralt, i el territori és accidentat per la serra de Queralt, que culmina a 851 m d’altitud on s’alcen les restes del castell de Queralt, que forma part de la Serralada Prelitoral Catalana, entre les plataformes tabulars del bloc del Gaià i l’Alta Segarra i que…
Cotlliure
Vista aèria del port de Cotlliure
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló.
Situat a la façana marítima de la Marenda, des de la desembocadura del torrent Ravener, el curs del qual forma el límit amb el terme d’Argelers, fins a la cala de la Valleta al centre s’obre el port natural, a la desembocadura de la riera del Dui, que davalla del coll de Molló i del pic de Tallaferro El sector meridional del terme és al vessant septentrional de la serra de l’Albera la torre de Madaloc, a 665 m alt, és termenal amb el terme de Banyuls La zona muntanyosa és, en part, coberta de suredes el suro havia estat objecte d’una activitat tapera local i de boscs d’alzines i castanyers i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina