Situació
Interior de la nau de l’església coberta amb una volta apuntada.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’església s’aixeca dins el recinte del mas Sant Joan, antic casal situat al cimal d’un pujol que es dreça a la riba dreta del Cardener i a la banda ponentina de la població. Long. 1°48’18” — Lat. 41°44’35”.
Per anar-hi cal dirigir-se a Sant Joan de Vilatorrada. En arribar a la plaça on s’alça l’actual església parroquial hom s’ha de desviar a mà esquerra, per tal d’iniciar, després de travessar l’avinguda de Montserrat, el costerut carrer de les Alzines on, a mitja pujada i a mà esquerra, hi ha un carreró que porta al mas Sant Joan, dins el recinte del qual s’erigeix l’antiga parroquial. Per visitar-la cal demanar la clau als propietaris. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc de Vilatorrada. Tingué funció parroquial, que conserva encara, si bé durant poc més d’un segle fou sufragània. Depengué, sembla, sempre de Santa Maria de Manresa.
L’església és esmentada per primer cop el 1020, en la restitució de la dotació de Santa Maria de Manresa, que tenia en el moment de la dot primitiva, entre el 914 i el 947, l’església de Sant Joan, que és la de Vilatorrada, car al terme antic de la ciutat de Manresa no n’hi havia cap més. El 1032 hi ha una referència més concreta, referent a l’església; en aquesta data Vives i la seva muller, Ermengarda, vengueren a Guitard, sacerdot, i a Riquel la quarta part de l’església de Sant Joan i dels sagrers i altres béns. Per aquest document semblaria que l’església era de fundació particular i com una propietat en disposaven. Com hem vist, el 1032 l’església de Sant Joan tenia una sagrera però no es desenrotllà cap vila fortificada, com feren moltes sagreres.
La funció parroquial no ens és coneguda fins que apareix en la relació de parròquies anterior al 1154. Malgrat la migradesa de la seva demografia conservà la categoria parroquial fins al 1756, que després d’un conflicte fou unida a Sant Sadurní de Salelles, com a sufragània, per recuperar la parroquialitat de manera definitiva el 1878. La dependència que sembla que s’establí entre el 914 i el 947 i es renovà el 1020, es tornà a fer patent durant el segle XVIII, que el paborde de Manresa actuava com a patró de l’església.
El 1908 el culte es traslladà al nou temple construït al pla, mentre que l’edifici antic era venut a particulars. Actualment es troba en bon estat de conservació. En el temple antic el 1941 es trobà una ara romana que es guarda al Museu Comarcal de Manresa. I en unes obres fetes en un lloc proper a l’església aparegueren unes tombes antropomorfes. (ABC)
Església
Planta de l’església segons X. Sitjes i Molins (Les esglésies manresanes del comte Guifré, a “Dovella”, núm. 11, Manresa 1983, pàg. 29).
L’església de Sant Joan és un curiós edifici compost de dues naus paral·leles i desproveïdes d’absis, cobertes amb volta apuntada la nord i amb volta de canó la sud. La unió entre ambdues naus es fa per mitjà d’una gran arcada adovellada, actualment aparedada.
Ultra les portes d’ingrés, que són rematades amb arcs de mig punt adovellats, les úniques obertures que hi ha són dues finestres rectangulars, descloses a les capçaleres de les naus, que presenten secció recta fins a la meitat per a obrir-se en esqueixada des d’aquest punt cap endins.
Bé que a la nau sud se li obrí un nou portal, a ponent, situat al costat del que dona pas a la nau nord, l’original s’obria a migjorn entremig de dos arcosolis, dels quals el de ponent és rematat amb un arc escanyat i lleugerament apuntat.
Aquest conjunt arquitectònic no és una obra unitària sinó que, tal com assenyalen els diferents elements que el conformen, fou bastit bàsicament en dues èpoques distintes, amb la inclusió d’elements anteriors i posteriors. Així, doncs, la nau sud, ateses les seves característiques, sembla que correspon a una obra romànica tardana, erigida segurament el segle XIII, mentre que la nau nord s’adapta a una fàbrica gòtica que substituí un antic temple preromànic, obrat el segle IX, del qual només es conserva un fragment de paret, d’uns 7 m de llargada, inclòs en el mur nord de la nau gòtica. Els elements posteriors ja corresponen a refeccions realitzades en temps moderns.
L’obra romànica ha estat aparellada amb blocs de pedra de mides mitjanes, disposats ordenadament i units amb un morter compost de sorra i calç. A diferència dels paraments romànics, l’aparell del fragment preromànic ja és més irregular, així com també ho és el de la construcció gòtica. Entre els carreus que constitueixen l’aparell cal destacar uns grans blocs de pedra situats a la cantonada nord-oriental, procedents, tal vegada, com insinua Sitjes, d’una construcció romana, de la qual devia procedir l’ara pagana, trobada també per Sitjes en aquest mateix indret. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Francesc Comas i Closas i d’altres: Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada, Sant Joan de Vilatorrada 1984, pàgs. 61-65.
- Joaquim Sarret i Arbós: Història religiosa de Manresa. Esglésies i Convents, Monumenta Historica Civitatis Minonsae, vol. IV, Manresa 1924, pàgs. 286-287.
- Xavier Sitjes i Molins: Una troballa arqueològica, a “Circular del Centre Excursionista de la Comarca de Bages”, núm. 59, Manresa 1949.
- Xavier Sitjes i Molins: Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener, Manresa 1977, pàgs. 178-179. Xavier Sitjes i Molins: Les esglésies manresanes del comte Guifré, a “Dovella”, núm. 11, Manresa desembre de 1983, pàgs. 25-31. (FJM-AMB)