Resultats de la cerca
Es mostren 559 resultats
Rat-penat de musell llarg
El rat-penat de musell llarg Myotis myotis és una espècie de dimensions considerables pot atènyer una envergadura superior als 40 cm, que es distingeix pel fet de tenir el musell allargat, com indica el seu nom És un quiròpter força freqüent a les nostres latituds, que se sol refugiar a les coves, els avencs i les mines abandonades Alguns estudis recents han donat a conèixer que una part important dels recursos tròfics que utilitza els obté caçant insectes que viuen en el sòl en aquest sentit, sembla que els caràbids constitueixen una part fonamental de la seva dieta Jordi Corbera, a partir…
Aparell urinari

Microfotografia del teixit del ronyó
CC0
L’ aparell urinar i es compon d’un conjunt d’estructures que intervenen en l’elaboració, l’emmagatzematge i l’evacuació de l’orina Bàsicament, en formen part els ronyons, els urèters, la bufeta urinària i la uretra En l’estudi i el tractament de les malalties de l’aparell urinari, hi intervenen dues especialitats mèdiques la nefrologia , que s’ocupa de les malalties del ronyó, i la urologia , que té cura de les malalties de les vies urinàries Aquestes especialitats es troben, a més, molt relacionades amb les que tracten de l’aparell reproductor per la proximitat dels òrgans, alguns dels quals…
Santa Magdalena de Solanllong o Solallong (Gombrèn)
Art romànic
Situació L’església de Solanllong es troba al peu de la casa forta Per tant, la manera d’arribar-hi és la mateixa que ja hem indicat Història La capella de Santa Magdalena de Solanllong, que havia estat també dedicada a sant Esteve, segons consta en diversos llegats piadosos des del 1344, depenia de la parròquia de Sant Martí de Puigbò, sufragània de Sant Pere de Gombrèn, i que posteriorment, passà, igual com aquesta, a formar part del terme municipal de Gombrèn, i, per tant, a dependre de la parroquial de Sant Pere de Gombrèn És situada prop del mas deshabitat de Solanllong, que encara…
trompera

Trompera
Le.Loup.Gris (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta arbustiva dioica, de la família de les efedràcies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles molt reduïdes, de flors masculines en inflorescències ovoides pauciflores, de flors femenines aparellades, i de fruits globosos vermells.
Creix en platges i indrets àrids, a l’Europa meridional
moixera

Fulles i flors de moixera
Sarah Gregg (cc-by-nc-sa)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 2 a 10 m d’alçària, de fulles ovals, dentades i tomentoses al revers, de flors blanques, reunides en corimbes, i de fruits pomacis, petits i vermells.
És freqüent en zones boscoses de l’estatge montà
factor Rh
Biologia
Substància continguda en els glòbuls vermells de la sang del 85% dels individus i descoberta el 1940 per K. Landsteiner i A.S. Wiener en el simi Macaca rhesus, del nom del qual Rh és l’abreviatura.
El factor Rh ha permès d’establir el sistema Rh de classificació dels grups sanguinis
papagai
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les aràcies, de fulles grosses, sagitades, generalment verdes amb taques blanques i amb els nervis vermells, i d’espàdixs amb l’espata verda a baix i blanca o groga a dalt.
És una espècie pròpia de les regions tropicals de l’Amèrica del Sud, de la qual han derivat nombroses races de conreu, de colors i formes diversos, molt decoratives
aladern

Aladern fructificat
© MC
Botànica
Arbre de la família de les ramnàcies, sovint en estat arbustiu, dioic, de fulles ovades, finament dentades, esparses i tot l’any verdes, de flors menudes agrupades en raïms i de fruits com pèsols, negres o vermells.
Comú al país de l’alzinar
Els paisatges bacterians litorals
L’aigua, la terra i els bacteris Les línies costaneres de la biosfera han estat afaiçonades pels bacteris des dels temps més remots Aquests organismes tan diminuts però alhora tan diversos, hi viuen en quantitats enormes i organitzats en comunitats clarament macroscòpiques, i són els responsables que les zones litorals siguin habitables per a la resta dels éssers vius La presència d’aquests emmascara avui el paper dels bacteris en molts ecosistemes, però en alguns paisatges costaners peculiars l’empremta dels bacteris es manifesta amb tota la força Els planetes sense mars Allà on terra i mar…
clavellina

Clavellina
Alice Shanks (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges sufruticoses, esveltes, que fan fins a 80 cm d’alçària, fulles oposades, angostes, glabres, glauques i flors grans amb el calze tubulós, que acaba en cinc dents i porta a la base quatre esquames caliculars.
Té cinc pètals dentats, purpuris, blancs o vermells, i deu estams que s’han transformat en pètals en les formes conreades La forma silvestre es dóna espontània en alguns rocalls molt agrests del sud de les penínsules Ibèrica i Itàlica i de Sardenya i Sicília El tipus ornamental fou portat de l’Àsia Menor, on era conreat pels àrabs, a Europa pels croats al segle XIII, i el seu conreu hi fou generalitzat durant els segles XIV i XV Gaudeix d’una gran estima com a planta ornamental, sobretot de test, i hom la conrea extensament per la flor, el clavell , una de les més apreciades en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina