Resultats de la cerca
Es mostren 546 resultats
Sant Sadurní de Maçaners (Saldes)
Art romànic
De la primera església romànica de Sant Sadurní de Maçaners no se’n conserva cap testimoni ni resta arquitectònica hem de creure que mai no devia passar de simple capella o sufragània dependent d’alguna església veïna, possiblement de Sant Sebastià del Sull o de Sant Ponç de Molers L’advocació de Sant Sadurní, d’origen molt antic, fa pensar en l’existència d’un edifici també molt antic del qual la documentació conservada gairebé no es fa ressò, almenys fins ben entrada l’edat mitjana El document datat l’any 839, però que cal considerar del segle XI, on es relacionen els censos que la Seu d’…
Sant Pere de Salselles (Borredà)
Art romànic
L’església de Sant Pere de Salselles fou donada l’any 948 al monestir de Santa Maria de Ripoll pels marmessors del testament d’Oliba, fill del bisbe Radulf d’Urgell En aquesta donació es confirma el caràcter parroquial de l’església de Sant Pere i, situada dins el pagus de Lluçà Pago Luzane , n’esmenta els límits les rieres de Lluçà i Merlès, el lloc de Comià, el camí de Vila d’Heures i els llocs de Puig de Flanídia i Castellar La documentació del segle X del monestir de Ripoll, i sobretot els preceptes i butlles, n’esmenten la vinculació el precepte del rei Lotari del 982 i la butlla del…
tango
Música
Ball d’origen argentí aparegut les darreres dècades del segle XIX.
Musicalment incorporava elements de l’havanera, la milonga i el candomblé , i també de la canzonetta italiana i del fandango Primer seguia un ritme de 2/4, però més endavant esdevingué de 4/8, sempre sincopat En el seu origen era la música que s’escoltava als bordells de Buenos Aires Les parelles el ballaven molt juntes i amb moviments que evocaven violència i sexualitat Quan al principi del segle XX el tango sortí dels prostíbuls i es popularitzà entre les diverses capes de la societat, també es convertí en un estil de música cantada, que recordava la sort de la mateixa gent que havien vist…
Brigada Criminal
Cinematografia
Pel·lícula del 1950; ficció de 83 min., dirigida per Ignasi F.Iquino.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Iquino Aureliano Campa, Barcelona ARGUMENT José Santugini GUIÓ Joan Lladó, Manuel Bengoa, IFIquino FOTOGRAFIA Pau Ripoll blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ César Espiga MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Augusto Algueró pare, Augusto Algueró fill INTERPRETACIÓ José Suárez l’agent Fernando Olmos, Alfonso Estela Óscar, Manuel Gas l’inspector Lérida Soledad Lence Celia Albéniz, Pedro de Córdoba Eduardo, Barta Barri Mario, Antonio Amaya Julio, Maruchi Fresno Isabel, Isabel de Castro Susana, Carlos Otero Alfredo ESTRENA Barcelona, 04121950,…
Roís de Liori

Armes dels Roís de Liori
Llinatge noble del Regne de València, on s’establí, procedent d’Aragó, arran de la conquesta, amb Hurtado de Liori (mort vers el 1281) i el seu fill Rodrigo de Liori (mort vers el 1292), que reberen del rei Jaume I béns a Sot de Xera.
Rodrigo fou pare de Gil I Roís de Liori mort vers el 1346, gran privat del rei Jaume II, i aquest Gil, de Gil II Roís de Liori mort vers el 1414, governador general d’Aragó i canceller reial, que tingué per fill Sanç I Roís de Liori i Fernández de Heredia mort vers el 1420, que fou almirall de Sicília i vescomte de Gagliano, títol en el qual el succeí el seu fill Sanç II Roís de Liori i de Centelles mort vers el 1458, baró de Riba-roja i senyor de Betxí, i el seu net Joan Roís de Liori i de Mur mort vers el 1495 Aquest, en un primer matrimoni, amb Beatriu de Montcada, a la qual vengué Riba-…
Antoni de Gironella i Aiguals
Literatura
Periodisme
Política
Periodista, escriptor i polític.
Vida i obra Membre d’una important família de comerciants, era fill del Josep de Gironella i Ramoneda Feu part dels seus estudis a l’École Royale et Militaire de Sorèze, prop de Toulouse Fou advocat En la seva joventut intervingué en política i es vinculà al cercle de Josep Andreu i Fontcuberta , i collaborà en diverses publicacions de Barcelona i de Madrid, entre les quals la revista revolucionària El Propagador de la Libertad El 1821, fou un dels fundadors dels comuners, dels quals arribà a ésser gran castellà de Catalunya El 1822 fou elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona El 1827 fou…
Àngel Ros i Domingo

Àngel Ros
Política
Polític.
Llicenciat en ciències físiques per la Universitat de Barcelona, doctor en informàtica per la Universitat Politècnica Madrid i màster en administració d’empreses per l’Institut d’Empresa de Madrid Fou cap dels serveis d’Informàtica de l’Ajuntament de Lleida, gerent del Centre Municipal d’Informàtica de l’Ajuntament de Madrid, coordinador dels Serveis d’Informació de l’Ajuntament de Barcelona i ocupà càrrecs directius a les empreses San Miguel i Coca-Cola Exercí també la docència universitària professor de física a la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida, d’enginyeria informàtica a…
Kazuyo Sejima
Arquitectura
Arquitecta japonesa.
Es graduà a la Universitat de Dones del Japó el 1981 Collaborà al despatx de Toyo Ito fins que fundà el seu propi estudi, el 1987 El 1995 s’associà amb l’arquitecte Ryue Nishizawa Tòquio, 1966, amb qui formà SANAA , estudi que l’any 2010 fou guardonat amb el premi Pritzker La seva arquitectura investiga la mutació dels models culturals japonesos en ésser sotmesos a un nou context tecnològic L’ús extensiu dels embolcallaments translúcids —policarbonat, vidre tractat, etc— és present en construccions destinades a serveis i habitatges —com és el cas de l’edifici U a Ushiku 1996-98, l’edifici K a…
El paladar
Anatomia humana
El paladar , que constitueix el límit de la cavitat bucal per davant i per dalt, comprèn dues porcions el paladar dur i l’anomenat vel del paladar El paladar dur , que separa la cavitat bucal de les fosses nasals, és una estructura composta de dos elements l’ os palatí , que vincula les dues branques de l’os maxillar superior descrivint una forma de volta, i una capa de teixit mucós, la mucosa del paladar , que continua per les genives i que es troba ben adherida a l’os palatí Al llarg de la regió central d’aquesta zona hi ha el rafe palatí , una prominència amb forma lineal que…
Rafael Calvo i Serer
Historiografia catalana
Assagista, filòsof i polític.
Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València l’any 1940 El 1944 fundà la revista Arbor , òrgan del Consell Superior d’Investigacions Científiques, la qual dirigí 1951-53 Fou catedràtic d’història moderna de la UV i d’història de la filosofia espanyola i filosofia de la història de la Universidad Complutense de Madrid Dirigí la secció de publicacions del pensament actual de l’editorial Rialp Fou delegat del Ministeri d’Afers Estrangers per a les relacions culturals amb l’Europa Occidental Persona de gran prestigi intellectual, fou membre de l’Opus Dei i opositor al general…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina