Resultats de la cerca
Es mostren 15337 resultats
deisme
Religió
Doctrina religiosa que reconeix l’existència d’un Déu personal, principi i causa de l’univers, però sense cap influx ulterior sobre el món i sense possibilitat de revelació.
Aquest Déu, conegut només per la raó, pot ésser identificat amb cadascun dels déus de les diferents religions, mentre aquests siguin despullats de llurs elements històrics i positius Aquesta doctrina aparegué a Anglaterra, a la segona meitat del s XVI, i, sota l’impuls de lord Cherbury, s’estengué també a França, on se'n feren ressò, entre altres, Voltaire, Rousseau, Montesquieu i la major part dels enciclopedistes A Alemanya tingué seguidors des de mitjan s XVIII i en fou representant l’escola wolfiana
erable
Botànica
Tecnologia
Arbre de la família de les aceràcies, de capçada robusta, que ateny fins 30 m d’alçada.
Les fulles, de 10 a 15 cm, són palmades, amb 5 lòbuls acuminats i sinuats, i flors d’un groc verdós, en corimbes drets Els fruits són disàmares d’ales gairebé horitzontals Natural d’una gran part d’Europa, als Països Catalans només es fa a les muntanyes humides El tronc, serrat amb cilindre, produeix una fullola força ampla i molt decorativa, adornada de petits grops, apta per a aplacar en interiors de mobles i emprada sovint per als plafons dels vagons de tren i dels vaixells
gentrificació
Geografia
Procés pel qual els centres degradats o algun sector de les ciutats són rehabilitats urbanísticament i modificats socioeconòmicament.
Moltes vegades els centres degradats corresponen als centres històrics, els quals han experimentat un estat d’empitjorament continu de manera que finalment només hi resideixen bàsicament grups socials marginals Hom procedeix a recuperar-los mitjançant un procés de reinstallació dels grups marginals i per la rehabilitació urbanística i arquitectònica posteriorment s’hi installen grups socials de classe mitjana i, finalment, de classe alta Aquest procés es dona també en àrees deshabitades obsoletes, del tipus industrials ferroviàries o portuàries, com és el cas dels docks de Londres
vivèrrids

Mangosta ratllada (Mungos mungo)
© Xevi Varela
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels carnívors i del subordre dels fissípedes, de mida petita, semidigitígrads i amb cinc dits a cada extremitat.
És molt característica la presència de glàndules odoríferes al voltant de l’anus Conserven una sèrie de característiques primitives, com ara el crani, llarg, el cervell, petit, i les potes, curtes De repartició reduïda a les zones tropicals i temperades de tot el món, llevat del continent americà, ocupen ecològicament la posició que més cap al nord tenen els mustèlids A Europa, només hi habiten la geneta Genetta genetta , comuna als Països Catalans, i un icnèumon, l' Herpestes ichneum , present al sud-oest de la península Ibèrica
tuatara
Herpetologia
Rèptil del superordre dels lepidosaures, de l’ordre dels rincocèfals, l’únic representant viu de l’ordre dels rincocèfals, caracteritzat pel fet de tenir el cap, l’esquena i la cua coberts per una sèrie d’espines, i escates transversals a la part ventral.
Les extremitats són fortes i acabades en dits palmats a la base i protegits per ungles Poden fer 70 cm de longitud total Presenten l’ull pineal, que en els individus joves encara té connexions nervioses amb el cervell És ovípar i cova els ous gairebé durant un any S'alimenta de cucs, cargols, amfibis i també d’ous i polls d’ocells Té un metabolisme molt baix i presenta letargia hivernal durant tres mesos Actualment només habita a les illes de Nova Zelanda
balisa
Transports
Senyal, visible o invisible, que marca una ruta aèria o defineix les àrees d’estacionament, maniobra i aterratge o qualsevol altra circumstància en un aeroport.
Són balises els radiofars radiofar, les radiobalises, les balises d’obstacles indicadores del perill per obstrucció de pistes i els senyals lluminosos dels aeroports Aquests darrers, anomenats balises lluminoses , consisteixen en una successió de llums antiboira disposats de manera que el conjunt només és visible en la forma establerta l’única que, en cada cas, permet un aterratge correcte quan l’avió s’hi apropa en la direcció adequada, i que poden estendre's fora de la pista, a manera de prolongació, bo i indicant-la
aqueu | aquea
Història
En la historiografia actual, dit dels pobles que desenvoluparen la civilització micènica.
Sembla que correspon, efectivament, a un dels elements ètnics preponderants dins l’onada indoeuropea arribada a la península grega en dates posteriors al 2000 aC Llur nom gr ant akhaiwa sembla citat als jeroglífics egipcis akhaiuša del segle XII aC relacionat amb els pobles de la mar i a les inscripcions hitites aḫḫijawa , bé que amb significació poc clara Colonitzaren probablement l’Eòlia, a la costa nord-occidental d’Anatòlia En èpoques més recents són considerats territoris aqueus només la Tessàlia i l’Acaia, al Peloponès
alabarda
alabarda suïssa (s XVI)
© Fototeca.cat
Història
Militar
Arma combinada de llança i de destral.
Pot presentar diverses formes la més antiga i més comuna, d’uns dos metres de llargària, té, sota la punta punxeguda o plana, una destral de tall convex, pla o còncau i, a l’altre costat, una punta o ganiveta punxeguda o corbada avall com un garfi també hi ha alabardes de doble destral D’origen oriental, passà als països germànics, que l’estengueren per Europa des del s XIV Actualment, només l’usen alguns cossos de guàrdies de gala, principalment els guàrdies suïssos del Vaticà
New Bauhaus
Escola de disseny fundada i dirigida per L.Moholy-Nagy, a Chicago, el 1937, després de fugir d’Alemanya, i patrocinada per l’Association of Art and Industries of Chicago.
Per dificultats econòmiques només durà un curs, i Moholy-Nagy fundà la School of Design 1938, successora de l’anterior i que esdevingué Institute of Design 1944, que dirigí fins a la mort 1946 Llavors s’incorporà a l’Illinois Institute of Technology 1949, hi formà un departament i concedí títols acadèmics, alhora que cada vegada s’especialitzà més en el disseny industrial El New Bauhaus representà la successió legítima del Bauhaus alemany, del qual n'amplià la base humanística per influència del filòsof John Dewey
Anuari de la Societat Catalana de Filosofia
Publicació de la Societat Catalana de Filosofia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.
Inicialment només aparegué un volum 1923, amb treballs de Ramon Turró, Pere Coromines, Jaume Serra i Hunter, Dwelshauvers, Xiberta, Tomàs Carreras i Artau, Gottron i d’altres, una crònica de les tasques de la Societat i del moviment filosòfic als Països Catalans i bibliografia Calgué esperar la recuperació de la Societat Catalana de Filosofia per tal que el 1988 se'n reprengués la publicació Des d’aleshores s’ha publicat ininterrompudament N'han estat directors en aquesta darrera etapa Jordi Sales Coderch i Josep Monserrat