Resultats de la cerca

Des d’èpoques immemorials s’ha intentat mecanitzar la música, sintetitzant els sons de la natura i dels instruments musicals que s’han creat al llarg del temps Un bon exemple de sintetitzador és l’orgue, que imita flautes, veus, trompetes, oboès, etc Amb l’aparició de l’electricitat, es crearen instruments més o menys complexos, com ara el Dinamophone o Tellharmonium , de Thaddeus Cahill Washington DC, 1900, l’ Sphaerophon , de Joerg Mager Berlín, 1924, les ones Martenot, de Maurice Martenot París, 1928, el Trautonium , de Friedrich Trautwein Berlín, 1930, el Variophone , de…

Limita al nord i a l’oest amb l’Estat espanyol i al sud i a l’est amb l’oceà Atlàntic Música culta Les notícies musicals més antigues relacionades amb Portugal són del segle VI Aparegueren al poble de Mértola, al sud de Beja, i es refereixen al primer músic eclesiàstic de tota la Península Ibèrica, un tal Andreas De la mateixa regió sembla que procedeix també el manuscrit del qual fou copiat l’antifonari mossàrab de Lleó del segle IX Després de diversos segles de dominació estrangera, les poblacions de les regions occidentals peninsulars constituïren una primera unitat vers el 1128, quan es…

Les primeres restes d’una pràctica musical danesa són els lur , uns grans corns de bronze amb forma de essa, difosos entre els pobles nòrdics a partir del segle XII aC Però no és fins a l’aparició dels primers documents, als segles XI-XII dC, que és possible reconstruir la història de la música danesa Música culta Música sacra Tot i que s’han trobat alguns cants dedicats a la Mare de Déu provinents de l’Edat Mitjana, no es disposa de documentació important fins al segle XVI La Reforma introduí el coral luterà, que durant un llarg període convisqué al costat dels cants catòlics D’aquesta època…

El marc jurídic que ha permès el desenvolupament d’una política de recerca i desenvolupament R+D a Catalunya és l’Estatut d’Autonomia del 1979, a partir del qual el govern de la Generalitat va iniciar les actuacions pertinents per a fer efectives les transferències de competències de l’Estat En aquest context, l’Estatut estableix en l’article 97 que Catalunya té competència exclusiva en matèria d’investigació, sense perjudici del que disposa l’article 149115 de la Constitució espanyola, que atorga a l’Estat competència exclusiva en matèria de foment i coordinació general de la investigació…

Hom coneix encara malament l’evolució concreta de l’aparell escolar durant les primeres dècades de l’establiment del règim liberal burgès No se sap de cap estudi ben fet i de conjunt de l’estat de l’escolarització a Catalunya o als altres països de llengua catalana abans de l’anomenada Llei Moyano del 1857 Tot i que els polítics reformadors liberals consideraven transcendental una mesura com la creació d’escoles gratuïtes d’instrucció primària en nombre suficient, el cert és que a mitjan segle XIX la xarxa escolar pública d’aquests territoris era molt desigual, des d’un punt de vista…

Fiscalitat borbònica a Catalunya Cadastre 1765 La nova fiscalitat borbònica fou conseqüència de la derrota militar de l’antiga corona d’Aragó a la guerra de Successió Fins aleshores, aquests territoris contribuïen molt poc a la monarquia hispànica i, des d’una perspectiva fiscal, hi havia diferències notables entre el que pagava la Corona de Castella a la monarquia i el que pagaven la resta de territoris La pèrdua de la guerra no solament es va aprofitar per homogeneïtzar políticament tot el regne, sinó per fer que els regnes de la Corona d’Aragó paguessin almenys com ho feia Castella D’aquí…

Cançó nova , 1705 BC Josep Moragues i Mas era fill d’una família pagesa benestant, propietària del mas Moragues del municipi i antiga parròquia de Sant Hilari Sacalm Nascut el 1669, es casà amb Cecília de Regàs el 1693 i en segones núpcies amb Magdalena de Giralt el 1710 Des de jove es dedicà plenament a l’explotació de les seves terres La guerra amb França l’apartà dels afers econòmics i domèstics propis de la seva condició de pagès Les repetides invasions i el pillatge de les tropes de Lluís XIV el portaren a prendre la decisió d’enquadrar-se en les lleves promogudes pel veguer de Vic,…

Anunci de lloguer de carruatges, sd MHCB / GS El tret més destacat de la xarxa de camins dels Països Catalans al segle XVIII fou la vigència de l’esquema viari configurat amb les vies romanes És a dir, un eix parallel a la costa, de Salses a València l’antiga via Augusta, a partir del qual arrencaven les diverses vies de penetració a l’interior, adaptades al joc d’obstacles i passadissos que imposava el relleu Podem assenyalar-ne les següents a Catalunya, la que unia Perpinyà amb Lleida, a través de les valls de la Tet i del Segre les que convergien al rerepaís de Barcelona, procedents de Vic…

Cap al final del segle XI el creixement de l’activitat comercial feia necessari sovint el recurs al crèdit Els primers documents de crèdit comercial que es coneixen permeten veure com aquesta fou una activitat amb un ràpid desenvolupament En un primer moment el crèdit comercial no es diferenciava del crèdit al consum L’any 1095 el jueu Bonisah, amb la seva esposa Regina i la sogra Bonafilla devien a Ramon Guillem i a Ramon Desplegat quatre quintars d’alum Com que no podien satisfer el seu deute van empenyorar als creditors tres peces de terra que tenien al Pla de Barcelona, al…

Intensitat energètica i petjada ecològica en l’economia Balear L’inici del turisme massiu ha produït canvis importants en les pautes de consum energètic a les Balears Tres condicionants han incidit en el tema el creixement de l’economia i, per tant, del grau d’activitat l’evolució tecnològica, que ha facilitat un ús més àgil de l’energia i ha afavorit el creixement vertiginós del consum i les variacions dels preus relatius de les diferents formes energètiques, que han induït un abaratiment dels valors finals Els dos sectors fonamentals que van protagonitzar aquest bot quantitatiu són el de la…